Veure una posta de sol, jugar amb un gos o saltar en paracaigudes des del llit. Són algunes de les coses que poden fer els pacients a la Unitat de Cures Intensives (UCI) de l’Hospital Universitari de Bellvitge. En els darrers anys, el centre ha posat en marxa una iniciativa per convertir les UCI en sales multisensorials. Aquesta mesura ha aconseguit reduir la quantitat de fàrmacs que necessiten els pacients i fer que pateixin menys episodis de deliri. 

Fa vuit anys, el doctor Francesc Esteve va descobrir les sales multisensorials. “Tinc tres fills, dos d'ells tenen un trastorn de l'espectre autista, i conec aquests espais amb ells”, recorda. Són espais que permeten modular els sons, les llums i els colors d’una estança per aconseguir que sigui immersiva. Esteve, metge especialista en cures intensives i cap de secció a l’Hospital Universitari de Bellvitge, va pensar que aquells estímuls podien ser útils en una UCI: “Ho vam muntar amb cinta americana, vam agafar una pantalla, ni me'n recordo d'on, i vam preparar el sistema amb llums LED per fer la presentació oficial”. 

“En les unitats de cures intensives l'entorn és molt agressiu, i una sala multisensorial és tot el contrari”

L’objectiu del projecte era aconseguir que aquests espais fossin més humans i amables per al pacient. “En les unitats de cures intensives l'entorn és molt agressiu, i una sala multisensorial és tot el contrari”, analitza el doctor. Ara, a Bellvitge hi ha 64 sales equipades amb un sistema SHX, una tecnologia que recrea les transicions naturals del dia i la nit mitjançant llums, imatges i sons. 

View this post on Instagram

A post shared by Diari de Barcelona (@diaridebcn)

La iniciativa ha rebut el suport de fons europeus en el marc d’un projecte per humanitzar les cures intensives, a través del Programa Operatiu del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de Catalunya. L’empresa catalana Qinera, especialitzada en tecnologia aplicada a l’accessibilitat, ha estat l’encarregada d’equipar les sales amb un monitor de TV, un sistema de so, llums LED i un sistema de vibració a cada llit, controlat pel personal mèdic a través d’una tauleta.

La tecnologia permet als professionals regular els ritmes circadiaris, el procés natural que regula el cicle del son. Esteve en posa un exemple: “Tots tenim al cap el que és el jet-lag, que torno de viatge i estic tres dies que no vaig a dormir. Això és, precisament, pels pics de cortisol circadiaris”. El doctor apunta per què és important mantenir-los en els pacients: “La llum, el so i les imatges poden contribuir a restaurar el rellotge biològic i a reduir la necessitat de medicació”. 

“Recordo despertar de la cirurgia. Tens fred, estàs desubicat i tens una operació acabada de fer que pot comportar més estrès i possibilitats de deliri” 

Soraya Hamed, infermera a Bellvitge des de 2009, és una de les encarregades de tractar amb els pacients a l’UCI. “Són cirurgies molt estressants per al cos i tot aquest estrès es tradueix després a com es desperta el pacient. Per molt tranquil·la que sigui la persona, estem parlant d’òrgans molt importants”, assenyala la infermera. Hamed coneix de primera mà les sensacions d’un pacient a l’UCI, ja que ella mateixa en va ser usuària: “Recordo despertar-me de la cirurgia. Tens fred, estàs desubicat, en una posició molt incòmoda, perquè portes drenatges i tens una operació acabada de fer que pot comportar més estrès i possibilitats de deliri”. Per això destaca la tasca de l’equip d’infermeria, que intenta donar suport en aquest "moment difícil". 

Aval d’un estudi amb més de 500 pacients

Aquest any el doctor Esteve i altres professionals han publicat un estudi amb més de 500 pacients en què vinculen les UCI amb millores com la reducció del temps d’estada a l’hospital o dels fàrmacs que necessiten els pacients. “Respecte a un període on no estàvem aplicant-ho, el que veiem és que els pacients estan més calmats, i que necessiten menys quantitat de sedació o de fàrmacs analgèsics”, destaca l’expert. Concretament, l’estudi assenyala que el risc de desenvolupar deliri és dos cops superior sense aquesta tecnologia, i que el consum de midazolam —un medicament utilitzat com a ansiolític o en processos dolorosos— és gairebé tres cops inferior. 

“Tot això ens ajuda al fet que el pacient estigui calmat. Encara que nosaltres posem analgèsia, fa més efecte si el pacient està tranquil. També ens serveix per fer activitat a l'hora de fisioteràpia i que hi hagi progressos en la recuperació”, detalla Hamed. La infermera també en destaca la utilitat amb pacients amb danys cerebrals: “És útil per a reeducar amb imatges, com una pilota, o per vídeos on et fan fer fisioteràpia sense estar el fisioterapeuta davant. Acompanyen bastant i després obtenim bons resultats”.