La directora Meritxell Colell estrena aquest dijous al festival de Locarno (Suïssa) Lejos de los árboles, la seva tercera pel·lícula de ficció. La cinta, que competeix a la Secció Oficial del certamen, proposa un viatge entre Catalunya i el Perú a través de l’herència de l’exili republicà.

La trama del film segueix les passes de l’Adela, interpretada per Angélica Castelló, una artista sonora mexicana i neta d’exiliats republicans catalans. La protagonista emprèn un viatge des de la selva fins als Andes peruans acompanyada pel guia Lucho, interpretat per José Luis López Cama, per poder completar el llegat del seu avi: crear un mapa sonor de llengües en perill de desaparició. Una recerca que serveix com a fil conductor per explorar la fragilitat de la memòria i els silencis familiars heretats.

En una entrevista a l’ACN, Colell explica que la idea del projecte va sorgir l’any 2020, quan va conèixer Castelló i va descobrir que ambdues compartien un “silenci heretat” sobre la Guerra Civil a les seves respectives famílies. La directora assegura que, "a través del cinema, trobem una forma ficcionada de parlar no només del silenci de la meva família, sinó de tota una generació” i subratlla que la producció neix d’una “necessitat de reparació i d’amor”.

La pel·lícula està rodada en terres catalanes i peruanes. Al Perú, han comptat amb localitzacions al departament del Cusco, la selva i els Andes peruans. A Catalunya, han gravat a les comarques del Montsià, les Terres de l’Ebre, el Maresme, el Baix Empordà i la ciutat de Barcelona.

Llengües minoritàries

Un dels eixos principals són les llengües minoritàries del mapa sonor que va iniciar l’avi i que intenta finalitzar l’Adela. La pel·lícula inclou llengües com el quítxua, i la directora el presenta com “un homenatge a la llengua com a so, com a musicalitat i com a forma de pensar i de viure el món”. Colell utilitza el concepte de “lingüicidi” per referir-se als processos que provoquen la desaparició de les llengües i també per alertar que “quan mor una llengua, mor una cosmovisió”, establint un paral·lelisme amb la fragilitat de la memòria tant personal com col·lectiva.

Participar a Locarno

Colell admet que competir a la Secció Oficial del festival de Locarno és “un somni”, ja que considera el certamen suís una cita de referència del cinema d’autor. Tot i que assegura que no fa pel·lícules pensant en els festivals, confia que aquesta estrena doni al film “una visibilitat” que li permeti tenir “una vida llarga i única”.