Entre les maletes de rodes dels turistes que travessen el centre de la ciutat i les marques de la pluja d'aquest dimarts, Plaça Catalunya s’ha despertat convertida en un mosaic de tendes d’acampada. Envoltats de crits com “Vergonya, vergonya, vergonya” o “Ens cuiden les veïnes, no la policia!”, alguns turistes s'han aturat per xafardejar i intentar entendre que passava. Darrere d’aquests càntics hi ha les més d’un centenar de persones i entitats socials que s’han coordinat per acampar al bell mig de Barcelona i reclamar solucions urgents a la crisi de l’habitatge.

De la Puerta del Sol al cor de Barcelona

L’acampada arriba quatre dies després que la Puerta del Sol de Madrid es convertís en l’epicentre de les protestes. La concentració coincideix amb la tramitació de dos decrets d’urgència en matèria d’habitatge. La seva convalidació depèn en bona part dels set vots de Junts, que ja ha mostrat recels cap a alguns dels punts de les mesures. L’atenció ara es trasllada al Congrés: seran suficients aquests decrets per tenir un impacte real al carrer o quedaran lluny de la realitat que denuncien els manifestants?

A Plaça Catalunya, l’escepticisme davant les mesures del Govern és generalitzat. Per a Luana Rocha, una de les activistes acampades, el decret no entra al fons de la qüestió: “Creiem que el decret és paper mullat. És posar una tirita que no farà cap canvi profund perquè és una qüestió estructural. Per molt que s’aprovi, seguirem tenint el mateix problema perquè tot és fruit del sistema capitalista”.

Una visió similar comparteix Sai Gen, un jove migrant que denuncia les dificultats per accedir a un lloguer digne: “Tinc esperances que s’aprovi, però penso que tot el que s’aprova acaba sent gestionat d’una manera que no acaba aportant tant. Les mesures estan molt lluny del que es viu al carrer”, afirma. Així i tot, no tothom ha perdut l’esperança. Àlex Fernández, estudiant que s’ha sumat a la protesta, manté una certa confiança en l’aprovació del decret: “Vull pensar que s’aprovarà, espero, i per això també ens estem mobilitzant una mica, perquè pugui passar.”

Una protesta jove

Més enllà dels titulars i de les negociacions als despatxos, la imatge que deixa aquesta mobilització és clara: el rostre de la protesta és, majoritàriament, jove. La presència de desenes d’estudiants i joves a la plaça posa sobre la taula una realitat que els afecta directament: poder emancipar-se cada vegada és més difícil. És el cas del Sai, que després d’intentar independitzar-se ha hagut de tornar a casa dels seus pares. La seva experiència posa cara a una situació que comparteixen molts dels joves concentrats: voler marxar de casa però no poder assumir el cost d’un lloguer.

Per a la Luana, però, la qüestió va molt més enllà d’una dificultat econòmica. “L’habitatge no hauria ni tan sols de ser un debat, hauria de ser un dret incondicional”, assevera. L’activista considera que la situació actual és insostenible i assenyala que, darrere dels joves que avui alcen la veu a la plaça, hi ha moltes altres persones que viuen situacions encara més precàries i invisibles.