Més de 3.000 persones, segons xifres provisionals, han participat aquets dissabte a la tarda a la Cursa Antiracista de Barcelona per reclamar més justícia social i menys racisme. És el segon any que l'organitza la cooperativa Top Manta i altres entitats socials i antiracistes. "Volem demostrar que no només existeix l'extrema dreta, sinó que hi ha moltes persones que volen lluitar per aconseguir més justícia social", ha explicat un dels portaveus de Top Manta, Lamine Sarr. Els organitzadors estan molt satisfets de la resposta. Els 1.500 dorsals es van acabar fa tres setmanes però les persones que no en tenien també han pogut córrer els 5 km.

La segona edició de la Cursa Antiracista de Barcelona s'ha celebrat aquest dissabte a la tarda en un ambient festiu i de molta calor. Els participants han començat a córrer pels volts de les sis i deu de la tarda mentre gent del públic els animava. Entre els càntics que s'han sentit hi havia "Barcelona antiracista!' i "fora feixisme". La jornada també ha constat de música, cuina africana i un espai per a infants.

"Més que una competició és una festa", ha afirmat un dels seus portaveus de Top Manta, Lamine Sarr, que ha explicat que l'any que bé esperen poder aconseguir el permís per poder fer-la al centre de Barcelona i repartir 5.000 dorsals.

Aquest any, a més, la cursa s'ha replicat a altres punts de Catalunya. Així, està previst que també se celebri en punts com ara Sabadell, Garrotxa, Solsona, Vic i Manresa. "Volem una Catalunya antifeixista i antiracista", han cridat des de l'organització moments abans de començar la cursa.

Top Manta és la cooperativa fundada per manters de la ciutat que treballa per promoure la regularització de les persones migrants, denunciar "les injustícies del sistema" i generar ocupació digna. A través dels seus tallers locals, produeix peces creatives que han anat guanyant reconeixement com a "símbol de resistència, solidaritat i justícia social". Desenes de voluntaris i entitats socials han participat en l'organització de la cursa d'enguany.

Text de Lourdes Casademont