Durant el mes d’abril, un seguit de TikToks que recomanaven un lloc molt especial de Barcelona on hi havia unes vistes espectaculars per veure la posta del sol van fer encendre les alarmes a habitants i mitjans de comunicació. Una onada desbordant de turistes van anar a parar al Museu del Turó de la Rovira, més conegut com a Búnquers del Carmel. El boca-orella magnificat per TikTok va provocar un seguit de festes amb alcohol, col·lapses del transport públic, massificació i diversos desallotjaments de la Guàrdia Urbana.

Un Vinya del Mar, unes Lay's Gourmet, un allioli Chovi i un pernil salat lonchas extrafinas del supermercat. Aquest era l’starter pack d’una de les turistes que havia anat a passar la tarda al lloc. Tot molt nostrat, aparentment.

@andreeaovee Sunsets are better here🫠 #barcelona #trip #sunset #bunkersdelcarmel #bunkersdebarcelona #fyp ♬ coldplay x quevedo - tommasoreplica

Arran d’això, l’Ajuntament de Barcelona ha decidit tancar els bunquers a partir de les 19.30 a l’estiu, cosa que no permetrà als visitants veure la posta de sol i, de fet, pràcticament ni la golden hour. Les causes d’aquesta situació van ser principalment dues. La primera, unes dades d’ocupació de prop del 90% a la ciutat i amb important presència del turisme internacional. La segona, TikTok. Un informe d’Arival i Phocuswright assegura, de fet, que un de cada quatre menors de 25 anys ja utilitza TikTok com a font d’inspiració per buscar experiències i plans durant els viatges, i que altres xarxes estan perdent influència en aquest grup d’edat, sense arribar a superar, encara, Instagram.

Mentrestant, comencem a veure turistes on abans no n’hi havia hagut pràcticament mai. La tradicional frontera que hi ha hagut sempre a Barcelona entre les zones turístiques i les que no ho són “s’ha trencat completament”, afirma Pablo Díaz, expert en xarxes socials i turisme i investigador del centre de recerca NOUTUR de la UOC. Alhora TikTok i altres xarxes socials poden estar accelerant aquests processos “i el que abans es donava en una dècada, es pot estar donant en cinc anys” o inclús dies. Però això no es un fenomen exclusiu de Barcelona, sinó que la frontera "es trenca completament en destins el propi èxit dels quals fa que es desbordin els carrers tradicionalment turístics i el negoci turístic es veu tan codiciat, que s'expandeix a través de, per exemple, apartaments", afegeix Díaz.

TikTok, autenticitat, i un nou model de turisme

TikTok és un dels exemples pilars d’un discurs que porta temps impregnant les xarxes socials: l’autenticitat. Un model que neix també com una resposta a la bellesa impostada, el que abans anomenàvem “postureig”. Aquest discurs també està afectant al model de turisme. Aquí, la resposta és a les fotografies calcades davant la Sagrada Familia o el Parc Güell.

Eudald Espluga, assagista i periodista cultural expert en discursos d’autoajuda i del capitalisme de plataformes, argumenta que “si fem una repassada més o menys retrospectiva, es veu clar que, com va estudiar Donna Freitas a The Happiness Effect, abans hi havia un imperatiu de mostrar-se feliç i perfecte”. És aquí quan, diu, “determinades plataformes comencen a veure que hi ha altres registres i estils que, per poder seguir mantenint dinàmica la plataforma, han d’adoptar”. Per exemple, és en aquest context que apareix BeReal, “que precisament ve a empaquetar i mercantilitzar aquesta espontaneïtat”.

Respecte al turisme, per tant, ara el que es busca i valora són les experiències i l’autenticitat. “El que veiem més a TikTok és gent que comparteix llocs específics, tips and tricks, o contingut més elaborats per donar consells per viatjar d’una manera o una altra”, explica Janira Planes, periodista experta en xarxes socials i cultura digital. “En canvi, a Reels (Instagram) veiem la cara més aesthetic d’un viatge, el més bonic”, puntualitza. De fet, Planes apunta que el tipus de contingut que més triomfa a TikTok és el de “llocs especials a visitar, que es venen com secrets, difícils d’accedir, o com el que fan els locals, perquè sents que estàs descobrint una cosa diferent”.

@dashakofman Specifically the jardin de cactus 🌵🤫 #barcelonatravel #barcelonasecretspots #montjuic ♬ so this is love - soft girl aesthetic

Els perfils de plans i experiències a TikTok

En aquest sentit, han proliferat molts perfils que generen aquest tipus de contingut. En el cas de Barcelona, alguns dels més populars són Barcelona Secreta i Sara Postcard, que fan contingut en castellà, o ordatwins, en anglès.

Amb el seu perfil, Sara Postcard dona a conèixer “plans originals i coses a fer que no siguin les tradicionals o turístiques, i si ho són, intentar donar-los una volta”. Els seus seguidors son pràcticament tots d’Espanya, però també en té de diversos països de Llatinoamèrica, i inclús alguns d’Itàlia. “El meu contingut va dedicat a qualsevol persona que vulgui conèixer una Barcelona diferent”, puntualitza.

@sarapostcard ✨PLANES GRATIS BARCELONA✨ (casi todos)👇🏻 1️⃣ Biergarden 📍Poble Espanyol 🗓 4 Abril - 10 Abril 🎟 GRATIS para residentes de Catalunya 2️⃣ Expo Superhéroes 🦸 📍Poble Espanyol 🗓 Hasta 26 Abril 🎟 8€ 3️⃣ Visita Guiada 📍Mirador Torre Glòries 🗓 6 Abr. - 10 Abr. 🎟 Gratis con la compra de la entrada 4️⃣ Expo “Colors del Món” 📍CosmoCaixa 🗓 Hasta 10 Abr. 🎟 GRATIS si eres de La Caixa 5️⃣ Flea Market 📍 Metro Drassanes (Pl. Blanquerna) 🗓 9 Abril 🎟 GRATIS 🔐Guárdalo para tenerlo a mano y ❤️ para más contenido así. ✅ Sígueme para descubrir los mejores planazos en Barcelona! ——— #planesbarcelona #planesgratisbarcelona #quehacerenbarcelona #planes #barcelona #planesgratis #planesbcn #barcelonacity #barcelonaturisme #descobreixbarcelona #barcelonablogger #visitbarcelona #barcelonalife #queferbcn #queferbarcelona #barcelonaexperience #barcelonacultura #bcnlovers #sarapostcard ♬ sonido original - Sara Postcard

Sara Postcard assenyala que en algun cas ha vist com un restaurant s’omplia de cop després de recomanar-lo. També admet que, tot i que hi ha intenció a l’hora de recomanar-los, l’efecte és una cosa que no pot controlar del tot. “Se’m pot fer viral una cosa que anava dirigida als locals, i per això he de fer una mica de balança”, explica. “El Carmel, per exemple, no l’he ficat”, afegeix.

El boca-orella ara es fa a TikTok

“TikTok és el nou boca-orella”, subratlla Pablo Díaz. Janira Planes, precisament, explica que els continguts com els que fa Sara Postcard, triomfen “perquè és com si una amiga teva t’estigués recomanant un lloc al qual ha anat”. “Tendim a confiar més en el que ens recomana algú proper a nosaltres o que com a mínim sentim proper”, afegeix. De fet, la magnificació del boca-orella és tal que els anglesos ja han descobert que, efectivament, ja fa anys que tenim una paraula per descriure’ls. The Sun inclou en un reportatge, inclús, una guia per no ser un guiri i per evitar tourist traps.

“El boca-orella que generen les xarxes fa que llocs atractius i que estan fora del comú, però que són també pocs regulats, siguin demandats perquè es busca autenticitat i experiències”, assevera Díaz. “La cerca de l’autenticitat és un dels factors que, amb el creixement del turisme i el transport lowcost, multiplica l’arribada de turistes i moviments”, detalla Díaz.

@adriana__2801 📍Bunkers, Barcelona 🇪🇸 #barcelona #bunkers #bunkersdelcarmel #bunkersbarcelona #mirador #viral #foruyou ♬ How deep is your love - tommasoreplica

Per altra banda, Díaz apunta que “això també genera riquesa, conservació del patrimoni, o la posada en valor de carrers que abans estaven abandonats” però admet que “sí que hi ha una presa de l'espai que abans era pels veins”.

TikTok té un gran paper en l’èxit del discurs d’autenticitat en les xarxes. Eudald Espluga argumenta que “l’autenticitat al final és més rendible i més eficient en un context en què tots ens comportem a la pràctica com a empresaris de nosaltres mateixos i hem de gestionar la nostra marca per guanyar visibilitat i capital”.

“Ara el tipus de treball que has de fer com a individu per respondre a aquests estàndards és diferent: hauràs de fer un treball minimalista, que no sembli gaire impostat, que sigui natural…”. “Les conseqüències”, explica Espluga, “són igual de terribles que l’imperatiu de felicitat, perquè sota la lògica de l’empresari de si mateix hem de fer del nostre físic, la nostra biologia i la nostra representació a les xarxes, un valor”.  Planes també detalla que amb TikTok “la barrera d’entrada ha baixat molt a l’hora de generar contingut, i això fa que no sigui tan postproduït”, i com a conseqüència, considerat “més real”.

Airbnb i la petjada del capitalisme de plataformes a les ciutats

Un dels altres ingredients d’aquesta recepta és Airbnb, que porta temps impulsant una idea de “per què dormir en un hotel, quan pots fer-ho en una casa, com un local?”, com recull el paper de Soledad Morales i Luis Alfons Garay entorn la campanya Belong anywhere de la plataforma. Els autors argumenten que la intenció amb la política d’intercanvi “d’igual a igual” de la companyia és impulsar l’autenticitat dels viatges, però que això té importants efectes sobre les comunitats locals, incloent els preus de la vivenda, la pressió del turisme o la homogeneització cultural.

En aquest sentit, Espluga explica que existeix una reacció de la societat contra les pròpies plataformes, la vida connectada i l’imperatiu d’atenció constant. Per això, busquen vendre “en tant que vacances, una experiència de desconnexió allunyada de experiències prefabricades i homogènies” i “proposar-te que quan vas a casa d’algú estàs fent couchsurfing i no anant a un hotel de 800 habitacions iguals”.

Argumenta, però, que “el turisme, en la mesura que el que fa és preparar i buidar les ciutats i desertitzar els centres, també les homogeneitza”. Plataformes com Airbnb, aparentment, “et permeten accedir a una cosa que, precisament, pel propi turisme i Airbnb s’està perdent”. Com a exemples d’aquest fenomen, parla dels canvis en la “fisionomia i el paisatge urbà de les ciutats, les activitats quotidianes que la defineixen, el patrimoni popular, i les bòtigues històriques, com els milers d’exemples de farmàcies que s’han acabat convertint en McDonalds i Starbucks”.

En defensa del 'gatekeeping'

Davant d’aquest escenari, la resposta de molts usuaris a TikTok ha sigut el gatekeeping. Als comentaris d’alguns d’aquests videos, és comú veure usuaris recomanant no compartir certs llocs, perquè això suposaria perdre’n el valor i la possibilitat de gaudir-lo de forma més o menys lliure.

A Planes, ara bé, això li genera una contradicció interna. “Jo generalment tendeixo més a pensar que si un lloc es molt xulo vull que el conegui tothom” i creu que es natural voler-ho fer. Però admet que després de casos com els dels Búnquers, “que es massifiquen perquè es venen com un secret spot i un rooftop natural, potser llavors ens ho hem de pensar un o dos cops abans de publicar-ho”.

A nivell polític, Díaz admet que “pot haver-hi el perill, si vols descongestionar una zona molt carregada, de carregar-les totes”. Assegura que “generalment no és una cosa tan desbordant com al Carmel”, i argumenta “que tot depèn de com d’harmònic es doni aquest canvi, de l’impacte que tingui, i sobretot de la possibilitat d’anticipar-s’hi”.