El Festival Mar d'Estiu de Santa Susanna ha acollit aquest dissabte el tercer concert de la gira amb què Sopa de Cabra commemora quaranta anys de trajectòria sobre els escenaris. Una multitud de diverses generacions va omplir la pista habilitada al Torrent de Can Gelat per viure una vetllada on la música es va convertir en un refugi compartit.

Aquest dissabte Sopa de Cabra va tornar a fer història. Des dels primers acords de guitarra i el so profund del baix ressonant, la banda va fer ballar Santa Susanna. El públic, completament entregat, no només se sabia les cançons sinó que cada nota es transformava en una descàrrega d'energia que s'unia a la cridòria general.

Sopa de Cabra va recordar que la música no és només so, sinó una via directa per interpel·lar les emocions més profundes.

Un dels moments més íntims de la nit va arribar quan els focus de l'escenari s'han atenuat cap a una il·luminació blava. Gerard Quintana ha aturat el ritme per dedicar un record ple d'emoció "als que ja no estan entre nosaltres" i als que pateixen una malaltia sense cura. Una dedicatòria que ha pres un sentit profund —acollit amb un moment de silenci entre el públic— en homenatjar Joan 'Ninyín' Cardona, guitarrista fundador del grup mort a causa d'un càncer el 2002.

Entre la divuitena de peces que han format el repertori de la nit, la interpretació de Guerra ha destacat per sobre de la resta amb una força impressionant. Aquesta cançó és l'adaptació al català del mític tema War de Bob Marley, enregistrat originàriament per Sopa de Cabra a l'àlbum Ben Endins (1991).

La seva lletra manté una dolorosa vigència en el context geopolític actual, especialment pel genocidi a Gaza. Quintana, que ha lluït la kufia lligada a la cintura a un costat, ha clamat amb el puny enlaire sota una il·luminació vermella d'emergència: "Fins que el color de la pell d'un home sigui tan important com el color dels seus ulls, hi haurà guerra!"

"Fins que el color de la pell d'un home sigui tan important com el color dels seus ulls, hi haurà guerra!"

A continuació, l’ambient del concert ha canviar amb 'Els teus somnis', tema integrat al disc Plou i fa sol (2001). Aquesta peça ha destacat al repertori per la reacció de la gent: milers de braços s'han alçat simultàniament mentre la multitud cantava a ple pulmó "Els teus somnis t'estan esperant. Vés, no dubtis més, abraça'ls".

Veure la complicitat de la banda i la resposta del públic a la pista transforma la cançó en un clam col·lectiu que crida a no rendir-se mai. Si algú esperava un senyal per tirar endavant, aquell era el moment indicat.

"Els teus somnis t'estan esperant: "Vés, no dubtis més, abraça'ls."

Ha estat un concert difícil d'oblidar. Sopa de Cabra té una màgia especial que t'atrapa i fa que sentis la música recorrent el cos. Per una nit la solitud s'esvaeix;  gent desconeguda s'abraça per recordar-se la joia de viure aquell instant compartit.

"Nascut entre Blanes i Cadaqués, molt tocat per la tramuntana"

La cançó final no podia ser cap altra que l'emblemàtica cançó del rock català: L'Empordà. Amb els primers acords del "Nascut entre Blanes i Cadaqués, molt tocat per la tramuntana", tot el públic la canta a una sola veu. Són precisament aquests petits instants de complicitat els que donen sentit a la memòria i demostren per què la trajectòria d'aquest grup continua tan viva al cor del públic.