Les celebracions esportives, les temporades de vacances, l’eufòria o l’alcohol. Totes semblen ser les culpables dels repunts de les violències masclistes. Però res més lluny de la realitat. “Es tracta d’un problema estructural que ja existeix prèviament a aquestes circumstàncies”, assegura Maria Alejandre, tècnica d’igualtat de gènere. 

Després de la celebració del Mundial de futbol, tres dones van ser assassinades en 24 hores per casos de violència masclista a Espanya. Des de principis d'any, a l'estat espanyol hi ha hagut 33 feminicidis, una de les xifres més elevades dels darrers anys. Però les dades van més enllà: les trucades al 016 van augmentar un 120,8 % durant les hores posteriors a la victòria d’Espanya, segons dades del Ministeri d’Igualtat que va avançar El País. En aquesta línia, el correu electrònic de la línia va experimentar un increment del 1.000 %, mentre que el xat en línia va registrar un 60 % més de missatges de l’habitual i el Whatsapp, un 8,75 % més.

Els experts coincideixen que la qüestió de fons és el masclisme i la normalització de la violència; però les agressions es fan més evidents en situacions concretes, com les celebracions esportives de gran magnitud. “Aquests esdeveniments es converteixen en l’excusa perfecta perquè l’agressivitat s’escampi i es toleri”, explica Alejandre. De fet, Miguel Lorente, exdelegat del govern espanyol contra la Violència de Gènere, apunta a la figura de “l’heroi que ha vençut" i a "l’expressió de la virilitat”. En aquest sentit, recalca que l'agressivitat com a resultat de les celebracions es normalitza als carrers, però no es preveu en les relacions interpersonals: “La violència es veu —i se l’espera— en l’espai urbà, però també es trasllada al privat”. 

En moltes ocasions també s’assenyala el consum d’alcohol o d'altres substàncies, ja que faciliten la desinhibició; però els experts posen èmfasi que “no generen violència”, sinó que “faciliten la conducta de qui ja participa d’aquesta agressivitat”, tal com argumenta Lorente. 

L’exdelegat del govern espanyol, mitjançant una investigació pròpia, ha analitzat les dades dels feminicidis a Espanya posant el focus en les celebracions esportives. Segons les seves observacions, els mesos de juny en què es van dur a terme grans esdeveniments com l’Eurocopa o el Mundial, els homicidis per violència de gènere van augmentar un 17,6 %. En el cas dels mesos de juliol, l’increment va ser d’un 1,6 %, tot i que Lorente apunta que hi ha un menor nombre de celebracions respecte del mes anterior. A més, cal destacar que juliol i agost són els períodes amb més assassinats masclistes, juntament amb desembre i gener; així doncs, l’increment no resulta tan significatiu.

Altres països, com el Regne Unit, han analitzat la vinculació directa entre les celebracions esportives i la violència masclista. En un estudi de la Universitat de Lancaster que analitzava els mundials del 2002, 2006 i 2022 es va observar com les agressions domèstiques augmentaven un 38 % quan la selecció anglesa perdia i augmentaven un 26 % quan guanyaven o empataven. En aquesta línia i a una menor escala, un estudi realitzat al Brasil apuntava que els dies que jugaven els equips locals, les amenaces contra les dones augmentaven un 23,7 % i les violències físiques un 20,8 %.

El joc de les masculinitats

En contextos masculinitzats sovint es difuminen els límits del que està socialment acceptat: “Es crea un ambient d’impunitat i la responsabilitat es dilueix”, argumenta la tècnica Alejandre. En aquest sentit, Vicky Moreno, activista i membre de Novembre Feminista, es refereix a la “cultura de la violència”, la “demostració de poder” i la “masculinitat desasservada”: “Els agressors pensen que tenen tot el dret de comportar-se així respecte d'aquella persona que consideren que és subsidiària d'ells d'alguna forma”. 

Alhora, el sentiment de pertinença juga un rol destacat en l’augment de la violència en l’espai públic, de manera que, per tal de ser inclosos en les dinàmiques socials, alguns individus cauen en conductes violentes: “Molts homes que potser per si sols no mostrarien agressivitat en certs contextos ho fan per demostrar aquesta masculinitat i per a sentir-se part d’un grup”, destaca Alejandre.

Les targetes vermelles de les institucions

Treu la targeta vermella al maltractador va ser la campanya que es va impulsar des del govern espanyol durant el Mundial del 2010. L’exdelegat Lorente detalla que, en aquell moment, la Federació Espanyola de Futbol no s’hi va voler involucrar i assenyala que és necessari que tant la institució com els jugadors de la selecció s’involucrin: “Igual que són referents per sentir-se campions, també ho poden ser per criticar l’home violent que utilitza la seva celebració per mostrar-se per sobre de les dones o cosificar-les”.

“És important que els clubs es mullin amb un missatge de tolerància zero contra les agressions”, afegeix Alejandre. Però, més enllà del món institucional, la tècnica destaca la importància de la formació per detectar aquestes conductes, des del personal d’hostaleria fins als treballadors dels estadis. També apunta a la inclusió de punts liles als camps de futbol i durant les celebracions, igual que es fa en festivals de música o festes majors. Així mateix, la referent de gènere assenyala l’educació des de la infància com a base indiscutible per identificar i evitar agressions.

Alhora, les expertes apunten la importància de ser conscients de com s’utilitza el vocabulari esportiu. Entendre el camp de futbol com una arena de batalla o la tan sonada frase "els falten ous" per referir-se als jugadors d’un equip són algunes de les expressions utilitzades per narrar els partits. Són paraules plenes de referències bèl·liques, però també donen a entendre que “tot allò femení és inferior”, tal com relata Alejandre. “Es crea un marc mental que legitima la violència”.

La normalització de la violència

“La base de la violència contra les dones és cultural i estructural, ha crescut i ha nascut del que els homes creuen que han de fer per aconseguir els seus objectius”, detalla Lorente. Aquesta concepció està tan arrelada a la societat que gairebé un 20 % dels joves creu que, si la violència de gènere és de poca intensitat, no representa un problema, segons el darrer Baròmetre de Joventut i Gènere del Centre Reina Sofia.

L’exdelegat explica que la sensació de pèrdua de control sobre la parella és un dels elements amb més presència entre els agressors: “Quan un home utilitza la violència ho fa per a corregir quelcom que per a ell és inadmissible en el comportament de la seva parella”. Així, en temporades vacacionals, en què es duen a terme més plans de manera espontània, els maltractadors tenen una “percepció de pèrdua de control”.

Per tant, tot i que es tracta d’una creença estesa, l’increment de feminicidis i violències masclistes no és conseqüència de la calor. El factor més destacat és el canvi en les rutines: “Durant la resta de l’any, hi ha factors limitants que desapareixen durant les vacances, com marxar a la feina o passar a buscar els nens a l’escola, que permeten trencar la continuïtat de la violència i no avançar en la intensitat”, destaca Lorente.