Els sis ponents de la jornada sobre conservació de taurons i rajades, aquest dimecres al ICM de Barcelona.
Els sis ponents de la jornada sobre conservació de taurons i rajades, aquest dimecres al ICM de Barcelona.
Els sis ponents de la jornada sobre conservació de taurons i rajades, aquest dimecres al ICM de Barcelona.
Per Maria Blanco Punzon
Publicat el 19 de novembre 2026

Més de la meitat dels taurons i rajades que viuen al Mediterrani corren perill de desaparèixer. Ho va establir el 2016 la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN), que va avaluar 73 espècies i en va classificar 39 com a amenaçades. Aquest dimecres, un informe presentat a l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona ha posat la xifra de les aigües espanyoles: de les 74 espècies que hi viuen, el 55,2 % estan amenaçades. L’acte, organitzat per la Fundació Marilles dins del projecte SARKO, ha reunit sis especialistes.

Primer, saber què hi ha

Tatí Benjumea, coordinadora de SARKO, ha obert la sessió amb el balanç d’un projecte de tres anys i 600.000 euros, finançat pel Shark Conservation Fund. La primera feina, ha remarcat, és obtenir dades: “conèixer molt millor” la situació d’aquestes espècies.

Aquestes dades les ha aportat Claudio Barría, biòleg marí de l’associació Catsharks. El seu recompte confirma 74 espècies de peixos cartilaginosos al Mediterrani espanyol, de les quals 41 són taurons i una, una quimera. També constata absències: el peix serra, que no s’ha tornat a capturar des del 1959, el guitarró i l’angelot espinós. En sentit contrari ha aparegut el tauró balena, que Barría atribueix al canvi climàtic.

“Es conserva quan es coneix”, ha dit l’investigador. Segons Barría, la gent no sap quantes espècies de taurons hi ha al Mediterrani, i per això ha reclamat finançament, que els resultats es publiquin i es comuniquin, i més cooperació entre el sector pesquer i les institucions.

Depredadors fràgils

“Tenim una imatge dels taurons com a grans depredadors, superforts, però en realitat són espècies molt delicades”, explica Àlex Bartolí, biòleg marí, en conversa amb aquest diari. La raó és biològica: creixen a poc a poc, algunes espècies triguen més de vint anys a poder reproduir-se, ho fan cada un, dos o tres anys i tenen molt poques cries.

Al Mediterrani gairebé no hi ha pesca dirigida a taurons, recorda. “Ni el pescador vol agafar espècies que no vol agafar, perquè li fa perdre temps i li pot trencar l’art de pesca”, diu.

La meta és la mortalitat zero

Bartolí és coautor del manual d’alliberament presentat a l’acte, elaborat amb un grup d’experts i adreçat a la flota professional i a la recreativa. L’estrès de la captura, explica, provoca en el tauró canvis metabòlics que li acidifiquen la sang. Segons el biòleg, un exemplar pot allunyar-se nedant amb aparent normalitat i morir al cap de dos o tres dies.

Per això el document insisteix en la rapidesa i el mínim dany. Els estudis, afirma, indiquen que la majoria d’espècies sobreviuen si la maniobra es fa bé.

Des del 2012, la Comissió General de Pesca del Mediterrani prohibeix retenir, desembarcar o vendre les espècies més amenaçades i obliga a alliberar-les. “No té cap sentit prohibir capturar una espècie i que algú la torni a l’aigua morta perquè no la pot vendre”, resumeix.

El que es demana al pescador

El manual demana un esforç a qui no hi guanya res, i Bartolí hi veu dos límits. El primer és la voluntat: la norma estableix que les espècies protegides s’han d’alliberar amb el mínim dany possible, però a bord tot depèn de les ganes de fer-ho. El segon és el temps. Mentre la tripulació allibera l’animal, el vaixell no pesca, i “és una empresa parada: està perdent diners”, diu. Un exemplar de dues tones enganxat a la xarxa d’arrossegament pot acabar la jornada, tot i que, afegeix, passa tan poc sovint com enganxar-hi un tronc.

Per això defineix el document com “un marc teòric” que cal adaptar a cada pesqueria mitjançant les xerrades que l’equip fa a les confraries. És, segons Bartolí, una feina de mediació i de pedagogia. També cap al públic, i en això coincideix amb Barría: “Un estima el que coneix i el que entén”.

L’economia i el seguiment

Segons els primers resultats d’un estudi encara no publicat del consultor José Peiró, la venda de taurons i rajades suposa de mitjana el 3,1 % dels ingressos de la flota de les Illes Balears.

L’acte ha presentat també dos projectes de seguiment: The.SHARK-RAY.Map, que ha explicat Anabel Colmenero (ICM-CSIC) i lidera la Universitat d’Oviedo, i les càmeres submarines amb esquer de Save the Med i Shark Med, que ha mostrat Biel Morey.

Bartolí tanca amb una frase que repeteix sovint: “A mi no m’espanta que hi hagi taurons al mar. M’espantaria que no n’hi hagués cap”.

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —