Clean girl, old money, coquette o cottagecore són algunes de les estètiques més virals del moment a les xarxes socials, especialment a TikTok. Aquestes noves tendències s’han convertit en identitats que els joves adopten i que evolucionen ràpidament amb el pas del temps. Es basen en gustos i interessos i només cal fer una mica d'scroll per veure que qualsevol gust pot esdevenir un nou estil. 

Noves identitats

Últimament, molts joves no només es vesteixen d’una certa manera, sinó que adopten tota una forma de ser. A través de les plataformes més populars entre els joves, com TikTok o Instagram, s’estan estenent noves formes de construir la identitat, amb diferents estètiques que canvien ràpidament. Ja no es tracta només de moda, sinó de pertinença, d’encabir-se en una etiqueta que defineix qui ets i com vols que et vegin. 

L’estil coquette es caracteritza per una estètica femenina i cuidada, amb colors pastel i accessoris com llacets o perles. L’old money, en canvi, aposta per un estil clàssic i sofisticat, projectant un aire de riquesa. El clean girl, per exemple, destaca per un look fresc i minimalista: pell neta, cabells brillants i peces bàsiques que emet una sensació de cura i ordre. I el cottagecore evoca una estètica rural, amb vestits florals i teixits naturals.

Sylvie Pérez, psicopedagoga col·legiada del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, explica la relació entre l'estètica i la identitat: “Intentem transmetre la nostra identitat a través de l’estètica. Quan estàs construint la teva identitat no està definida, continua construint-se amb el temps. Tu intentes o bé mostrar-te amb la identitat amb la qual t’identifiques, o bé amb la identitat amb què t’agradaria que els altres t'identifiquin".

Moltes vegades els joves adopten aquestes estètiques no per com s'identifiquen amb elles, sino per com volen ser percebuts per la resta de persones. "Una cosa és que jo realment em senti d’una manera, i un altre és copiar l'estètica esperant que m'associïn amb la identitat que vull transmetre, que no necessàriament és la meva", declara Pérez. 

@lauraavmeza Cottage core:🐑🧺🌷🍯🪵 Disclaimer importante amix: esta es una visión romantizada y estética de la vida rural, que no representa las realidades socioeconómicas y complejas de muchísimas personas que viven en el campo. Esto es 100% una fantasía, no una representación realista <3 #cottagecore #cottagecoreaesthetic #cottagecoregirl #cottagedecor #cottagestyle #cottagelife #aesthetic ♬ Choking on Flowers - Fox Academy

Identitat i autoestima

Aquests estils, tan visibles i definits, ens ajuden a expressar qui som, o qui volem ser? Molts joves hi troben un marc per identificar-se i connectar amb altres, però també poden sentir la pressió de mantenir una imatge que no sempre és autèntica. "Podem fer servir l’estètica per disfressar la nostra identitat perquè potser som insegurs o no ens acaba d’agradar, llavors adoptem diferents disfresses o estils com els que veiem ara, però no tant per nosaltres, com per poder mostrar-nos als altres", explica Pérez. 

La psicopedagoga relata com d'aquesta manera l’autoestima va lligada a la construcció de la identitat: "Quan vas construint la teva identitat tens un autoconcepte de tu mateix: com et veus físicament i emocionalment. L'autoestima, en canvi, és quant de molt o poc estimes aquest autoconcepte. Si jo tinc una visió de mi distorsionada i a més la disfresso amb estètiques, l'autoestima cada cop se'n ressentirà més". 

Fàbriques d'estils

Els últims estils que coneixem tenen el seu origen a les xarxes socials, com TikTok o Instagram, on es creen i viralitzen a una velocitat vertiginosa. Els algoritmes actuals seleccionen i promouen aquest contingut en funció de les preferències i interaccions dels usuaris de forma immediata.

Això sí, Pérez recalca que les modes sempre han existit, simplement que amb les xarxes socials no hi ha temps per digerir-les. “Abans la propagació de les modes era lenta i molt uniforme, perquè hi havia pocs canals, i un cop que calaven trigaven molt a ser substituïdes per unes altres. Amb les xarxes el procés és a alta velocitat i molt massiu. Quan hi ha un boom en dos mesos podem tenir una extensió massiva d’una d’aquestes estètiques", subratlla la psicopedagoga. 

Davant d'aquest fet, sorgeix la pregunta: són les xarxes les culpables? Pérez ho té clar i apunta a les grans empreses o creadors de contingut per fer publicitat. "No és tant que les xarxes socials siguin les culpables, és més com són utilitzades per les companyies. Al final el jove fa scroll i consumeix el contingut d’algú que ho està difonent. Així, ens trobem davant unes tendències que sovint comencen de manera molt àmplia, però que amb el temps es van fragmentant o diluint", conclou.