Membres de Metzineres davant del local de l'associació, al carrer de la Lluna
Per Leila Germade Sala
Publicat el 20 de novembre 2026

L’organització sense ànim de lucre Metzineres vol quedar-se al Raval, per això ha posat en marxa una campanya de micromecenatge per garantir la continuïtat del seu projecte. La iniciativa arriba després que, a mitjan de març, l’organització rebés la notificació que la propietat posava a la venda el seu local, situat al carrer de la Lluna 3, on actuen des de fa més de sis anys.

Des d’aquest espai, Metzineres acompanya diverses dones en situació de vulnerabilitat, travessades per realitats com el consum de drogues o la violència de gènere. La coordinadora de l’equip jurídic de Metzineres, Marta Valldaura, explica que cada vegada són més les dones que recorren a la iniciativa i que “un projecte com Metzineres fora del Raval, no tindria sentit”. 


Davant d’aquesta notícia, l’organització i les veïnes van iniciar una mobilització al barri, encapçalada pel lema #MetzineresEsQuedaAlRaval. En un ple extraordinari, l’Ajuntament de Barcelona es va comprometre a garantir-ne la continuïtat, però, mig any després, aquest compromís encara no s’ha concretat en una solució estructural. Els diners recollits de la campanya es disposaran en la compra del local, per uns mínims de 25.000 euros i la reestructuració d’aquest, que comportaria unes despeses de 10.000 €. La campanya es tracta d’una operació cooperativa: Més Espais adquiriria l’immoble amb finançament de Banca ètica.

Metzineres intervé en la comunitat veïnal del Raval sostenint l’espai Lluna 3 com a llar quotidiana de dones i persones de gènere divers, fent un seguiment sanitari i psicològic, sortint al carrer i defensant-les jurídicament. Durant el 2025, van fer fins a 11.181 acompanyaments, els quals serveixen com a demostració que “el model funciona” i que “la comunitat és també una política pública”. Moltes de les participants són veïnes del Raval, i fan vida allà.

Els orígens de l'organització es remunten al 2017, en un espai de trobada a l’Ateneu del Raval, en què les participants tenien converses, compartint les seves estratègies davant la violència que patien. D’aquesta forma, s’oferien suport mutu.

Els seus principis s’emmarquen en claus d’un feminisme interseccional, l’advocació pels drets humans, la reducció de danys de l’espectre complet i l’engranatge d’iguals. Aquest últim punt comporta una concepció antijeràrquica entre l'experiència i el coneixement tècnic: ambdós es troben al mateix nivell. Parteix de la idea que les dones que consumeixen drogues i viuen situacions de vulnerabilitat són expertes en la seva pròpia realitat. D’aquesta manera, es promou que les participants siguin protagonistes de l’acompanyament, les decisions i les polítiques, trencant jerarquies assistencials tradicionals. Valldaura explica que això permet donar veu a les persones que habiten al carrer de la Lluna i entendre que les múltiples situacions de violència que travessen no són fets aïllats.

L'organització assegura que el 2025 va ser un any dur. Les dificultats econòmiques van comportar uns canvis d'horaris que van impedir mantenir l’espai obert durant els caps de setmana. Tot i això, van poder tirar endavant un espai paral·lel per incentivar la participació cultural, formativa i d’incidència: l’Arravalera. Situat al número 20 del mateix carrer, aquest espai està concebut per fer comunitat, memòria i aliances des dels marges. La seva proposta busca connectar les comunitats locals i visitants a través de l’art, la cultura, la divulgació, el pensament crític i la tecnologia.

Metzineres defensa que iniciatives com aquestes són essencials per sostenir la xarxa veïnal del Raval, especialment en un context de gentrificació i transformació del barri. L'organització alerta que les persones en situació de carrer són sovint les primeres a patir les conseqüències d'aquestes dinàmiques, amb pressions per desallotjar espais i apartar-les de l'espai públic. Valldaura afirma que en èpoques especialment enfocades amb el turisme, la prioritat institucional esdevé projectar una “ciutat neta”. Aquestes mesures, denuncia, es tradueixen en l’expulsió del teixit comunitari del barri. 

A final de 2025 Metzineres es plantejava, com a repte, poder aconseguir un espai estable on continuar fent la seva feina. No només això, ara també troben crucial la possibilitat de tornar a obrir els caps de setmana i festius. Per això, els hi és indispensable continuar exigint marcs de finançament públics més estables, diversificats i alineats amb els temps reals. “El compromís institucional s’hauria de materialitzar”, afirma Valldaura. La coordinadora considera que, si bé les institucions no donen resposta a les problemàtiques que pateixen les veïnes, com a mínim haurien de garantir i impulsar els espais de les entitats de base comunitària. 

Ara per ara, l’organització fa una crida a sumar el suport de totes aquelles persones que hi vulguin contribuir, no només a través de donacions, sinó també fent ressò de la seva situació. L’objectiu és clar: aconseguir que Metzineres es pugui quedar al Raval.
 

— El més vist —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —