“A la meva jo d’abans li demanaria perdó per no haver-la tractat com es mereixia" - Diari de Barcelona
Ocell de Foc
“A la meva jo d’abans li demanaria perdó per no haver-la tractat com es mereixia"
Els trastorns de la conducta alimentària afecten les dones en un 90 % dels casos
La Cel va desenvolupar un TCA als 15 anys perquè no es veia bé físicament. En aquest moment, va decidir començar a anar al gimnàs, però s’hi va començar a “obsessionar”, ja que freqüentava l’espai “cada dia durant quatre hores”, relata. Ella assegura que la gent del seu entorn no detectava el trastorn: “Em deien que jo era una noia alegre, que m’arreglava i no em tapava i, per tant, no podia tenir un TCA”, explica la Cel.
Els trastorns de la conducta alimentària afecten en un 90 % a la població femenina i, especialment les més joves, segons dades de l’Hospital de Sant Joan de Déu. De fet, l’edat en què es pateixen aquests trastorns es redueix cada cop més. Ara, es detecten als 12 o 13 anys, quan abans de la pandèmia era als 14 o 15.
“Tenia bulímia, però no m’ho van diagnosticar fins als 19, quan vaig dir als meus pares que no estava bé i necessitava ajuda”, detalla la Cel. En aquest moment, va decidir anar a l’hospital per ansietat i l'única solució que li van donar va ser receptar-li Diazepam, però s’hi va negar perquè “no volia dependre d’una pastilla durant tota la vida”. Així, la van derivar a la unitat de salut mental de l’hospital de Bellvitge, però va acabar deixant-ho perquè no sentia que li funcionés.
D’aquesta manera, la Cel va acabar acudint a teràpia de manera intermitent al llarg dels anys, fins que hi va tornar de forma estable arran de la mort del seu gos. Ara, la Cel viu buscant l’equilibri: “Has de nedar a contracorrent. És una lluita en què has de parlar per sobre de la veu que està al teu cap”.
Viure amb TDAH
Fins ara, que ha complert 22 anys, no sabia que tenia TDAH: “Hauria agraït saber-ho des de petita, perquè he après ara que el meu cervell és neurodivergent”, assevera la Cel.
Quan la seva mare la portava al metge de petita, sempre asseguraven que era “una nena nerviosa”, però mai li van arribar a fer cap prova ni diagnòstic. Això l’afectava també a l’entorn escolar: “Els professors m'esbroncaven perquè no sabia estar quieta i estava sempre movent-me”, comenta la Cel.
“A la meva jo d’abans li demanaria perdó per no haver-la tractat com es mereixia i li explicaria que no passa res per anar més a poc a poc que la resta si al final s’arriba a la meta”, explica emocionada la Cel tirant la vista enrere.
Aquest vídeo forma part del projecte Ocell de Foc, concretament del nucli del districte barceloní de Sant Martí, que té com a objectiu fomentar el benestar emocional dels joves a través de la formació, l’emprenedoria, el foment de les primeres experiències laborals i la implicació i la relació amb la comunitat.
Dins del projecte, el Diari de Barcelona col·labora amb la Fundació Joia i un conjunt d'entitats del districte en la producció i difusió d’una sèrie de vídeos per fomentar la sensibilització i la visibilització dels problemes de salut mental que pateix el jovent.
