Els Estats Units són a només quatre setmanes d’acudir a les urnes per votar en les ‘Midterms’, les eleccions de mig mandat, unes votacions que determinaran els darrers dos anys del mandat de Donald Trump, president dels Estats Units, a la Casa Blanca.  

El pròxim 3 de novembre, els estatunidencs triaran els membres del seu Congrés, responsable de crear i aprovar lleis federals; una votació biennal anomenada ‘midterm’ només quan coincideix en mig dels quatre anys de mandat. S’hi juguen 435 escons de la Cambra de Representants i 35 dels 100 del Senat. 

Les eleccions determinaran qui tindrà el control tant del Senat com de la Cambra de Representants –ara per ara, totes dues cambres amb majoria Republicana– i també marcaran les condicions en què Trump acabarà els darrers dos anys de la seva legislatura. Els republicans controlen 53 escons del Senat, enfront de 45 dels demòcrates, compten amb 218 seients de la Cambra, el mínim per controlar-la. Si els demòcrates obtenen majoria al Senat o a la cambra baixa, el president tindrà moltes altres dificultats i menys suport per a aprovar lleis pel Congrés. 

Més enllà d’aquestes modificacions a les cambres, les eleccions també suposaran un bon indicador del perfil dels candidats a les pròximes eleccions presidencials, previstes per al 2028. 

Dos anys als Estats Units de Trump 

En plena campanya per a les eleccions, l’any 2024, Donald Trump va confrontar al seu rival i president aleshores, Joe Biden, per l'alta inflació econòmica que patia el país i va prometre que sota el seu mandat abaixaria els preus de tots els béns. Una promesa que, ara per ara, queda incompleta: el cost de la vida ha augmentat un 3,4 % aquest últim any, impulsat en gran part pels augments en el preu de l’energia, la gasolina, l’habitatge i els productes de primera necessitat. 

La guerra amb l’Iran tampoc ha fet cap favor a la seva popularitat. Els sis mesos de guerra amb objectius i resultats poc concrets no han agradat al 64 % de la població, que considera que llençar-se en aquesta operació militar ha estat un error. Una situació que ha portat conseqüències directes per a l’economia dels estatunidencs; les dificultats per a transportar el petroli per l’estret d’Ormuz han contribuït a augmentar els preus dels combustibles, afegint encara més pressió a la ja tensionada situació econòmica.

El compromís del multimilionari pel que fa a les deportacions massives dels immigrants en situació irregular ha portat a una situació límit amb els agents de l’ICE, la policia de la immigració. Casos com el de Renée Good, que va rebre un tret mortal a Minnesota, han portat a la mobilització contra aquestes forces en molts punts del país. 

El declivi republicà 

Segons les darreres enquestes, el president arriba a la meitat del seu mandat amb només un 37 % d’índex d’aprovació, el més baix del seu mandat i un dels més baixos en les últimes dècades. Amb aquesta davallada, resulta qüestionable la decisió del republicà de focalitzar les eleccions en ell, demanant als seus fidels que el votin com si el seu nom estigués a les paperetes. 

Conscient de la seva mala fama, Trump va llençar aquest estiu una convenció republicana de Dallas, un congrés nacional, semblant als previs a unes eleccions presidencials, per intentar apujar els números dels republicans. L’efecte, però, ha sigut contrari. Ken Paxton, candidat republicà al Senat per Texas i ferm aliat de Trump, va confessar a la premsa nord-americana un malestar generalitzat amb la convenció: “Aquesta convenció va fer caure els nostres números. Els números de tothom van caure. Ara mateix, no és bo.” 

La història tampoc juga a favor dels de Trump; a 18 de les 20 eleccions de mig mandat que hi ha hagut als Estats Units des del final de la Segona Guerra Mundial, el partit del president de cada mandat ha perdut diputats a la Cambra de Representants. 

Curses electorals 

Amb 218 escons al Senat, el número exacte que li atorga la majoria absoluta, els republicans tindran més dificultats per mantenir-se al comandament. Els demòcrates, en canvi, només necessiten un escó més dels que tenen ara per a recuperar el control de la cambra baixa, la qual cosa els permetria decidir quines lleis es debaten al Congrés, com també impulsar investigacions contra l’actual president. 

En canvi, els sondejos del Senat donen una mica més d’esperança als de Trump, tot i que els republicans arriscaran més escons que els seus opositors: dels 35 escons que es renovaran, 22 en són republicans i 13 en són demòcrates, i dels 65 seients que no es renovaran, els demòcrates en tenen 34 i els republicans 31. 

Segons Cook Political Report, les carreres més ajustades es troben als estats d’Alaska, Iowa, Maine, Michigan, Nou Hampshire, Ohio i Texas, dues d’elles les ocupen senadors demòcrates (New Hampshire i Michigan) i cinc les tenen els republicans (Alaska, Iowa, Ohio i Texas).

Els candidats a senador als estats d’Iowa, Texas o Ohio que a principis d’aquest any tenien les enquestes a favor seu, aquests darrers mesos han anat perdent terreny enfront dels seus rivals. L’exemple més mediàtic és el de Texas, on el candidat demòcrata del Senat, James Talarico, porta avantatge a Paxton per 2,6 punts —d’aquí l’intent sense èxit del Congrés Republicà a Dallas; es tractaria de la primera vegada en trenta anys que els republicans perdrien a l’estat. 

En cas que els republicans també perdessin el Senat, els demòcrates podrien vetar les nominacions judicials de Trump i posar límits a la política exterior.