L'OTAN continua expandint-se enfront de Rússia. L’ingrés de Finlàndia aquest dimarts com a 31è membre de l’aliança ha encès les alarmes del Kremlin: el ministre de defensa, Serguéi Shoigú, ha assegurat que “es prendran contramesures” per garantir la seguretat russa a causa de l’augment de l’activitat de l’OTAN a les seves fronteres. 

Els darrers moviments d’expansió i creixement de l’OTAN s’expliquen per la guerra entre Rússia i Ucraïna, però segons Pere Ortega, investigador i analista en temes de pau, desarmament i conflictes del Centre Delàs, “el creixement exponencial del militarisme ve de bastant abans”. 

A partir del final de la guerra freda es va plantejar la dissolució de l’OTAN com a aliança de defensa, ja que no existien amenaces que li donessin sentit, detalla Pol Bargués, investigador sènior del CIDOB. Ara bé, tot això canvia a partir del 2014, quan comença el conflicte al Donbass i Rússia s'annexiona la regió de Crimea. “No només no es dissol, sinó que es comença a plantejar aquesta expansió cap a l’est”, destaca. “Si algú s’havia de sentir amenaçat, era Rússia respecte de l’OTAN”, exposa Ortega. 

L’OTAN era conscient des d’un principi que la seva expansió podria tenir efectes negatius, perquè “no només seria una aliança de defensa, sinó també d’atac”, assenyala Bargués. L’investigador afirma que aquest és el moment en què comença la radicalització de la política exterior russa: “Quan es promet a Ucraïna i Geòrgia que podrien entrar [a l’OTAN], Rússia diu: fins aquí”.

L’escalada militar a Europa

L'inici del conflicte al Donbass l’any 2014 és el tret de sortida del creixement del pressupost militar als països membres de l’Aliança Atlàntica, que fa vuit anys que tendeix a l’alça. Com indica Ortega, “això esclata quan Rússia envaeix Ucraïna i aquí comença un augment vertiginós de la despesa militar”. “Tots els que dubtaven si l’OTAN hauria de dissoldre’s comencen a opinar que s’ha d’augmentar la militarització”, afegeix Bargués. 

“Al principi no eren més de dos països que arribaven al 2% del PIB en despesa militar que demana l’OTAN, i avui en són vuit”, observa Ortega. A més a més, “hi ha compromisos per part d’Alemanya i França d’augmentar la despesa en 7.000 milions, que no és cap broma”. Ortega denuncia que “els països del món que estan augmentant més la despesa militar son els d’Europa occidental; molt més que l’Orient Mitjà, on hi ha més conflictes”. 

Bargués afirma que aquest creixement es dona a causa d’una “percepció global, sobretot a Occident, que hi ha creixents amenaces: una d’elles perquè Rússia està sent més agressiu amb el seu veïnatge”. L’investigador del Centre Delàs considera que el fenomen de creixent militarització s’explica més enllà del conflicte rus-ucraïnès. 

“Aquesta percepció [de necessitat d’armament] ha estat impulsada pels Estats Units”, assegura Ortega. Segons l'expert, els Estats Units són els principals productors d’armament del món, i bona part del que compra Europa occidental ve d’aquest país. “Hi ha un interès econòmic per part dels Estats Units perquè augmentem la compra d’armament en les indústries americanes. Ja hi havia la tendència d’augmentar [la despesa] abans d’Ucraïna”. 

L’investigador del CIDOB està d’acord en el fet que “hi ha uns interessos molt forts en totes les empreses que fan armament que s’han beneficiat d’aquesta inseguretat global”, però es mostra reticent a relacionar-ho de manera tan clara: “No diria que Estats Units és el principal beneficiat d’aquest conflicte, és difícil de provar”. 

Solucions enfocades en la pau

En aquest context d’escalada militar, la pau sembla un escenari llunyà a Europa. “En el moment en què entres en una guerra és difícil pensar en una sortida que no sigui la defensa militar (...) tu perceps inseguretat per la teva banda i augmentes la seguretat i els de l’altre bàndol fan el mateix. Això provoca una desconfiança mútua que no és compatible amb la pau”, lamenta Bargués. Ortega considera que “la millor política per establir una seguretat comuna és no armar-se, per evitar tensions entre països”.

Bargués reivindica que “no s’estan buscant prou” les vies per la pau a la Unió Europea. “S’ha de buscar la responsabilitat dels polítics, també dels que donen suport a Ucraïna perquè també tenen la responsabilitat de trobar com acabar amb el conflicte”, denuncia. “Zelenski no hauria iniciat aquesta guerra si no hagués tingut garanties de l’ajuda militar i financera de l’OTAN. També té responsabilitat”, corrobora Ortega. 

L’analista del Centre Delàs posa en dubte el dret a l’autodefensa dels estats, ja que “el mal que pots produir és molt superior al que vols remeiar”. Ortega considera que també hi ha responsabilitats per part del govern de Kíev i de l’OTAN d’escollir el camí del conflicte: “També cal defensar-se de les actituds del teu estat quan t’obliga a anar a la guerra. És que algú pensa que pot derrotar militarment una potència que té armes nuclears?”, conclou Ortega.