El millor guarnit de les Festes de Gràcia sota el mar: la plaça Rovira i Trias guanya el primer premi - Diari de Barcelona
Entre xarangues, banderes i guarnits, les comissions entren a la plaça de la Vila de Gràcia. Després de cinc dies de festa, arriba el moment de conèixer els carrers guanyadors de l’edició del 2026. Enguany la victòria és per la plaça Rovira i Trias, que, amb el guarnit Batiscaforoviruskas, s'endú el premi per primera vegada a la seva història. El segon i tercer premi han estat pel carrer Mozart, amb L’hivernacle encantat, i el carrer de la Llibertat, amb Argonath, Aranyerra and Mordor, respectivament.
En un ambient d’emoció sostinguda, els membres de la comissió guanyadora celebraven cada carrer que guanyava un premi proper al número u. Més enllà d’honorar les associacions de veïnes, la no-menció de l’associació suposava estar un pas més a prop del reconeixement més destacat de les festes. Amb una emoció clarament visible i abraçats en rotllana, els membres de la comissió de Rovira i Trias esperaven el moment de la victòria. I, finalment, així ha estat.
Rovira i Trias ha triat homenatjar el grup Antònia Font quan es compleixen 20 anys de la publicació del disc Batiscafo Katiuskas (2006), efemèride que coincideix amb el 20è any de guarniment ininterromput en aquesta plaça. Així, inspirats per l'àlbum, submergeixen els assistents fins al fons del mar, amb un sostre fet de peixos i meduses. Algunes naus submarines ocupen l’espai i, passejant, els visitants es troben dibuixos que commemoren les edicions anteriors dels guarnits, encapçalats per petites naus submarines que surten del terra. Tot plegat, és la màgia d’un trajecte marítim que ha fascinat el jurat i els ha valgut la victòria.
La plaça Rovira i Trias, primer premi del concurs de guarnits de les festes de Gràcia.
— 3CatInfo (@3CatInfo) August 19, 2026
La decoració, amb el títol "Batiscaforoviruskas", evoca un viatge submarí inspirat en el disc d'Antònia Font "Batiscafo Katiuskas" https://t.co/6HcTsdk1tF pic.twitter.com/oz1tbFA78c
Però no s’ha quedat gaire enrere Mozart, amb el seu hivernacle senzill però amb detalls curosos. Alguns ocells pengen del cel mentre les plantes amb grans fulles i les flors ocupen l’espai de terra. Tanmateix, un dels "encants" del guarnit es troba just després de passar la portalada que recorda els hivernacles del segle XX. Darrere del vidre, hi ha una font on dos paons reials descansen i donen la benvinguda als visitants.
La complicitat per bandera
Llibertat, en canvi, es transporta al món de la fantasia, concretament a l’univers d'El senyor dels anells. Dues grans estàtues donen la benvinguda als més curiosos i, just en entrar, una representació del riu Argonath segueix el trajecte. El sostre es converteix en una xarxa de teranyines que dona pas a una petita cova. Dins la foscor, dues llums vermelles sorprenen els assistents: un Gòl·lum perfectament recreat i el seu preuat anell.
Entre la resta de premis ha destacat una menció especial del jurat per l’entesa i coordinació entre carrers. El guardó l’han compartit cinc carrers: Fraternitat de Dalt, Fraternitat de Baix, Progrés, Llibertat i Tordera. Es tracta d’un reconeixement especial per compartir la mateixa temàtica entre les comissions, El senyor dels anells. Entre les comissions, que han arribat juntes al lliurament de premis, la complicitat està servida, fet que es reflecteix en la celebració de les victòries dels altres carrers com a pròpies.
El quart premi ha estat per la plaça de la Vila, amb Un guarnit de merda, una decoració que homenatja el tan català costum de parlar i representar aquest aspecte escatològic. Amb petits excrements penjant del sostre i un breu repàs històric del paper higiènic, la plaça representa, irònicament, l’obsessió catalana.
La cinquena posició l’ha ocupat el carrer de la Perla que, seguint en la línia de les pel·lícules, representa Pirates del Carib sota el nom de La Perla Negra. A ritme de la banda sonora, la comissió, una de les més joves de la Vila, ha pujat a l’escenari. Al seu carrer, la proa del vaixell es converteix en la portalada de la via i, només entrar, els visitants s’immergeixen en l’embarcació, amb un sostre que recorda la fusta de l’estructura.
El “tongo” presideix la plaça
Com és habitual, durant el repartiment de guardons, no han pogut faltar els crits de “tongo” en tot moment, fins i tot abans de començar. Tot i això, una de les escridassades ha pres un protagonisme excepcional, ja que durant el lliurament del dissetè premi a la travessia de Sant Antoni per Can Travessia, que commemora el jardí d’una masia catalana abandonada, totes les comissions han coincidit que es tractava d’una posició injusta.






