La Castanyada és una de les tradicions més antigues dels Països Catalans. Vinculada a Tots Sants i al record dels difunts, ha travessat generacions al voltant de les castanyes, els moniatos i els panellets. Entre els de coco, cafè, xocolata o codony, però, n’hi ha un que mai pot faltar a la festa: el de pinyons.

Aquest any, el millor panellet de Catalunya torna a sortir de l’obrador de la Pastisseria Oriol Carrió de Barcelona. El pastisser ha rebut el Panellet d’Or de la VII Ruta dels Millors Panellets de Pinyons de Catalunya, després d’imposar-se a les elaboracions de seixanta professionals.

El Panellet de Plata ha estat per al Forn Can Bertran de Badalona i el de Bronze, per al Forn Vallespir de Barcelona. A més dels tres guardonats, trenta-sis establiments s’incorporaran a la Ruta dels Millors Panellets de Pinyons de Catalunya, impulsada per l’Obra Social Ernest Verdaguer de Panàtics. Els guardons s’han lliurat a l’Institut de Gastronomia de Barcelona, entre forners, pastissers i els patrocinadors de la ruta.

Els anys parells són de Carrió

El premi no és nou per a Carrió. Ja el va guanyar el 2022 i el 2024, de manera que el guardó d’aquest 2026 completa una seqüència gairebé matemàtica. “Els anys parells són més de panellets”, bromejava després de recollir el tercer Or. L’any passat també va ser reconegut pel seu panettone, però evita atribuir-se cap fórmula secreta.

La recepta de l’èxit és menys misteriosa i més difícil d’imitar: ofici, producte i temps. “Hi posem molt de carinyo”, resumeix. Cal deixar reposar la massa perquè el massapà s’hidrati, treballar bé la matèria primera i controlar la cocció. Haver guanyat altres vegades, explica, també els ha empès a revisar el procés i afinar encara més el resultat.

 El pastisser Oriol Carrió rep el Panellet d'Or a la VII Ruta dels "Millors Panellets de Pinyons de Catalunya 2026". (Aina Piñeiro)

Què ha de tenir un bon panellet?

Distingir el millor entre seixanta panellets no és tan senzill com sembla. “Primer dius: són tots iguals. Però després veus que cadascun és diferent”, admet Manoli Irastorza, membre d’un jurat de vuit persones. Enguany han valorat la forma, el color, el torrat, la qualitat dels pinyons, l’estructura del massapà i el comportament del conjunt en boca. També han buscat una dolçor equilibrada, una textura suau però no tova i un toc de llimona que no s’apoderés del conjunt. “És la suma de tot”, assenyala Irastorza.

Malgrat l’encariment dels pinyons i uns marges cada vegada més estrets, Carrió assegura que mantindrà els preus de l’any passat. “Entenem que no tothom s’ho pot permetre, però un panellet sí que te’l pots menjar”, defensa. Una decisió perquè la Castanyada continuï sent una tradició compartida i perquè, almenys a l’obrador de Carrió, els anys parells continuïn sent "anys de panellets".