La velocitat de la llum és la nostra barrera per a poder arribar a altres mons que poden ser habitables i que estan a milers d'anys llum, per la qual cosa tenint en compte, a més, que civilitzacions com la nostra "tenen un temps de vida astronòmic relativament curt, si volem descobrir vida intel·ligent hem de tenir sort", assegura Minia Manteiga.

Manteiga és la primera catedràtica d'Astrofísica a Galícia, especialista en evolució estel·lar, astrofísica espacial i Big Data, i aquest mes de gener ha estat nomenada vicepresidenta de la Societat Espanyola d'Astronomia.

Amb motiu dels albiraments de bòlids o restes d'asteroides, coneguts com a estels fugaços, vistos recentment en diversos punts d'Espanya, la científica parla en una entrevista amb Efe dels temes astronòmics que "criden molt l'atenció" del públic.

Trobar vida extraterrestre és gairebé el més seductor, malgrat que en aquests moments els habitants del planeta Terra "estem abocats a la nostra autodestrucció", sosté aquesta professora a l'Escola Superior de Nàutica i Màquines de la Universitat de A Corunya.

La cerca de vida intel·ligent

El clima està canviant i estem consumint els recursos del planeta, avisa, i "cal pensar que una civilització té un temps de vida". "Els càlculs no són molt optimistes i conflueixen molts factors que fan que la probabilitat de trobar vida intel·ligent baixi", sosté.

"Si volem descobrir vida intel·ligent hem de tenir sort i enxampar a aquests habitants en un període de màxim desenvolupament tecnològic", argumenta.

A més, aquesta civilització ha d'estar a una distància "assequible" per a entaular comunicació, una cosa improbable, apunta, perquè "les civilitzacions duren poc i el senyal triga molt a arribar".

En definitiva, "com no canviem la nostra manera de navegar en l'espai-temps, no podrem arribar a civilitzacions que poguessin existir en planetes semblants al nostre", sentència.

La investigadora del Centre de Recerca TIC de la Universitat de A Corunya calcula que hi ha més de 4.000 planetes en torn d'estrelles diferents del sol, segons ha explicat sobre el recent descobriment d'un sistema de sis exoplanetes a uns 200 anys llum de distància en la constel·lació de Sculptor.

"Trobar exemples similars a la Terra ens fa pensar que és possible que hi hagi planetes habitables i potencialment habitats", sosté, però afegeix que "d'aquí a passar a la detecció de vida intel·ligent ja és un pas que és difícil de donar".

Cercar tecosenyals

Els científics han posat en marxa programes de cerca de tecnosenyals que van en paral·lel als d'entendre els planetes.

"Diríem -detalla- que un és el primer pas per a l'altre, primer ens assegurem que existeixen altres planetes habitables com el nostre i després veiem si pot haver-hi vida, analitzant per exemple el metà en l'atmosfera, i a més intel·ligent".

A part dels reptes que té davant seu el nou telescopi aeroespacial, pandèmies com l'actual posen en risc el planeta, amb pèrdua de biodiversitat, descontrol de microbis, desglaç, etc. enumera Manteiga, que no descarta l'impacte d'un asteroide, la qual cosa suposaria la foscor total.

Hi ha un projecte, afirma, que evitaria aquesta col·lisió en enviar una sonda que desviés l'objecte.

Espanya és la vuitena potència mundial en astrofísica, destaca la científica, i compta amb una comunitat de 800 astrònoms, aproximadament.

"Tot i les dificultats d'aquest últim any, és especialment emocionant poder treballar en astronomia en aquests moments a Espanya", assegura Manteiga, ja que té "un nivell molt alt" propiciat pel clima, d'aquí la instal·lació de telescopis dels més grans del món, i és un pol de formació a escala mundial.

No obstant això, advoca per més finançament per a contractar personal i per a recerca i defensa un "rotund canvi social" cap a la igualtat de gènere i la conciliació familiar, temes en els quals "el nostre avanç com a societat és lent, però imparable", afirma.

"Hem mantingut el pols i aguantat l'estirada i el nivell, però això no es pot fer gratis indefinidament", rasa. 

Text: Elizabeth López