Miniput 2025: “La IA no només ens treu feina, ens permet fer més coses” - Diari de Barcelona
El Miniput Mostra de Televisió de Qualitat de Barcelona ha arribat aquest divendres 7 de novembre al Teatre del CCCB per celebrar la seva 31a edició, una jornada maratoniana de 12 hores que ha reunit les propostes més innovadores, provocadores i compromeses de la televisió pública internacional. Dins de les activitats del Serielizados PRO, la mostra ha projectat i debatut fins a 18 continguts provinents de països com Mèxic, Dinamarca, Japó o Finlàndia, amb temes que van des de la intel·ligència artificial fins al debat sobre el gènere, els valors democràtics i el llenguatge digital. Com cada any, el Miniput s’ha consolidat com un punt de trobada imprescindible per als amants i professionals de la televisió de qualitat.
Enguany, la mostra ha posat el focus en el paper de la intel·ligència artificial en la creació audiovisual. Al llarg del dia s’han abordat casos pràctics sobre com aquesta tecnologia està transformant la televisió: des dels gràfics generats amb IA fins a la recreació d’escenes històriques i la producció automatitzada. També s’han explorat nous models de foment del talent jove i col·laboracions internacionals entre televisions públiques europees com la EITB, la NPO o la betevé, que ha presentat un projecte en primícia.
Una de les cites més esperades ha estat la sessió especial La IA a la televisió catalana (10.20 h), moderada per la periodista Mariola Dinarès i organitzada en col·laboració amb el Clúster Audiovisual de Catalunya. Hi han participat Alan Valverde (grafista expert en IA d’Està Passant), Miquel Garcia (cap de postproducció de Gestmusic - Operación Triunfo), Dani Caneiro (director de continguts R+D+I d’Alguna Pregunta) i Miquel Herrada (cap d’operacions de la XAL). Els ponents hi han compartit com incorporen la IA en els processos creatius i tècnics —des de la generació d’imatges i efectes fins a la gestió de dades o l’optimització de la producció— oferint, així, una mirada pràctica i de futur sobre com aquesta tecnologia ja està redefinint la televisió catalana.
L’encarregat d’obrir l’acte, en Miquel Garcia, ha explicat que, després de fer un estudi de mercat i posar-se en contacte amb més de 80 empreses, van apostar per Amplify, una empresa catalana d’intel·ligència artificial. Es tracta d’una IA multimodal amb més de 24 motors que fa anàlisi de cares, transcripció automàtica i identificació de logotips i textos, entre d’altres. “Anar cercant a la interfície és una feina molt tediosa”, ha afirmat Garcia, que ha mostrat l’ús de la IA aplicada a Operación Triunfo.
Amb l’eina es crea un timeline a partir d’un vídeo, i es comença a editar des d’allà, sense haver de seleccionar els talls un per un. A més, el model que utilitzen a Gestmusic compta amb entrenament automàtic per reconèixer cares i veus.
Actualment, a Gestmusic estan desenvolupant l’eina KAI, que sortirà el 2026 i permetrà controlar els fluxos de treball al núvol o de manera local, a través de subscripció. Per exemplificar-ho, Mariola Dinarès ha preguntat si aquesta eina es podria utilitzar per fer un vídeo amb tots els petons d'Operación Triunfo, i Garcia ha assegurat que l’eina ajudaria a produir aquest vídeo molt més fàcilment. L’eina buscaria els moments i els editors del vídeo decidirien quins fragments incloure, perquè “la gràcia de l’eina és que pot identificar emocions”, ha assegurat Garcia. Segons ell, és un recurs “d’apropar la tecnologia a les generacions perquè la tècnica no sigui una barrera per a l’aprenentatge”.
A continuació, Miquel Herrada ha presentat el programa Efecte Mosaic, que es transmet a televisions de la Xarxa de Comunicació Local. Aquest programa presenta fragments de diferents televisions de la xarxa, i la tria de les càpsules per a Efecte Mosaic es fa a través d’IA. L’eina selecciona els continguts segons uns criteris, com la priorització d’esports els dilluns o les activitats de cap de setmana els divendres, tot mantenint l’equilibri territorial.
En tercer lloc, ha parlat Dani Caneiro, que ha explicat els diferents usos de la IA al programa Alguna Pregunta Més?, amb exemples d’IA generativa, amb la qual es creen imatges des de zero o s’apliquen efectes especials a vídeos ja existents. Ha parlat del face swap —canviar la cara d’una persona per una altra— o la IA generativa d’àudio, amb què es pot modificar la veu d’algú perquè digui una frase diferent en un vídeo. Es tracta d’un gran avenç, segons Caneiro, ja que, per exemple, per fer un canvi de veu sense IA, caldria un doblador que gravés la nova frase en un estudi i, posteriorment, una edició de l’àudio.
Per a altres projectes de l’empresa també fan servir una IA que transcriu i fins i tot tradueix el text dels vídeos amb molt pocs errors. Finalment, Caneiro ha destacat una petita gravadora que utilitzen per a entrevistes i contingut, però sobretot en reunions. Amb la gravadora poden transcriure el que s’ha parlat durant la sessió i fins i tot fer-ne un resum. De vegades la fan servir quan porten dues hores de reunió i no recorden què han dit al principi: només han de preguntar a la IA de la gravadora què s’ha dit sobre un tema concret. Tot i els avantatges, Caneiro ha assegurat: “La IA ens treu temps, però de vegades ens en dona”.
Alan Valverde hi ha coincidit: “La IA no només ens treu feina, ens permet fer més coses”. Tenint en compte que Està Passant és un programa d’actualitat, és imprescindible la rapidesa a l’hora d’escriure els continguts. Valverde ha assegurat que, des de l’inici de l’ús de la IA generativa, han prioritzat la comèdia per sobre de la perfecció. Es podien trobar errades, com persones amb sis dits, però l’acudit arribava a l’audiència, i això era el que buscaven. Des de fa un any, hi ha hagut una gran millora en la qualitat dels vídeos generats amb IA. Valverde ha destacat que la IA no és capaç d’il·lustrar tot el que se li demana; per exemple, no pot fer rellotges de 14 hores.
Cartel Miniput 2025
El Miniput ha posat en relleu el paper de la televisió com a eina de reflexió i participació ciutadana amb una secció dedicada a la democràcia i el pensament crític. La mostra també ha presentat el programa belga First Choice, que ha donat veu a 150 estudiants perquè interpel·lessin directament tres polítics en un debat televisiu fresc i honest sobre els reptes del futur. També s’hi ha pogut veure Pointer Factcheck, una proposta neerlandesa que ha mostrat com el periodisme pot combatre la desinformació a través de la verificació d’afirmacions polítiques i virals sobre immigració, clima i institucions europees. Amb aquests dos formats, el Miniput ha mostrat com la televisió pot educar, implicar i empoderar l’audiència jove davant els grans debats democràtics.
D’altra banda, la mostra ha dedicat una sessió al foment del talent emergent a les televisions públiques europees, un debat que ha posat sobre la taula com impulsar noves generacions de creadors i innovadors audiovisuals. Figures com Georgina Ferri (directora de betevé), Yassin Karmoudi (coordinador del Fons de Talents de la NPO) i Gorka García Peral (director artístic d’EITB) han explicat com les seves cadenes han desenvolupat programes per detectar, formar i donar visibilitat a nous professionals en un context mediàtic cada cop més competitiu i global.
Pel que fa a la secció de gènere, comunicació i llenguatges d’Internet, el Miniput ha mostrat com les pantalles poden ser espais de transformació personal i social. El documental canadenc Alphas ha explorat la construcció de la masculinitat en l’era digital, mentre que Drag In Me (Taiwan) ha obert una finestra íntima sobre el procés d’autodescobriment identitari i queer. També s’han projectat obres com Wingman (Dinamarca), Hokkai Douga Block No. 1000 (Japó) o My Unseen Story (Bèlgica), que han posat el focus en la diversitat d’experiències humanes, les relacions i la vulnerabilitat. A més, el festival ha destacat formats que han sabut traduir el llenguatge d’Internet a la televisió pública, com Untitled 3000, Ramadan Bites o Alharich_S01. D’aquesta forma, han demostrat que la innovació i la inclusió també pimpliquen adaptar-se a les noves formes de comunicar-se i connectar amb el públic jove.






