La història de les persones trans i de les identitats de gènere dissidents no és un fenomen contemporani. Aquesta és la principal idea que transmet l'exposició Barcelona 1920-1930. Identitat de gènere, una mostra instal·lada al districte de Nou Barris que, a través de sis plafons, proposa un recorregut per diferents episodis històrics que qüestionen la idea que aquestes realitats siguin una novetat del segle XXI.

L'exposició inicia el seu relat molt abans de l'època contemporània, recuperant referències de la mitologia grega i de l'antiguitat per evidenciar que la diversitat de gènere i de sexualitat ha estat present al llarg de la història. Figures com Aquil·les, Hèracles o el mateix Zeus serveixen d'exemple d'uns relats que, segons la mostra, sovint han estat reinterpretats o invisibilitzats amb el pas del temps.

Aquest és precisament un dels fils conductors de l'exposició: la crítica a una historiografia que, durant dècades, ha omès o reinterpretat experiències que avui es podrien llegir des de la perspectiva de les identitats trans. En aquest sentit, també es recuperen casos com el de Catalina Erauso, que va obtenir del papa Urbà VIII el reconeixement del seu gènere masculí, o la llegenda de santa Múnia, molt popular a Barcelona.

El recorregut s'endinsa després en la Barcelona de finals del segle XIX i principis del XX, quan el Paral·lel es va consolidar com un dels grans centres d'oci de la ciutat. L'aturada del projecte urbanístic previst al Pla Cerdà va afavorir la proliferació de teatres i espais d'espectacles que acabarien convertint-se en referents culturals, com El Molino o La Gran Penya. Va ser en aquests escenaris on el transformisme va començar a guanyar protagonisme i a donar visibilitat a persones que desafiaven les normes de gènere establertes.

Amb l'arribada de la Segona República, la mostra explica que aquest fenomen va sortir progressivament dels escenaris i va ocupar també els carrers. El Barri Xino es va convertir en l'epicentre d'aquesta realitat, amb cabarets tan coneguts com La Criolla o Cal Sacristà i amb les anomenades Carolines, el nom amb què es coneixien moltes de les persones trans que freqüentaven la zona. Aquells espais d'oci també van esdevenir llocs de trobada, d'expressió i de construcció d'una identitat pròpia en un context de més llibertat.

La mostra conclou amb el trencament que va suposar la Guerra Civil i la posterior dictadura franquista. La repressió, les persecucions i quaranta anys de règim van obligar moltes persones a tornar a l'anonimat, mentre d'altres van marxar al front o van patir la violència d'un sistema que va esborrar durant dècades aquestes experiències de la memòria col·lectiva.

Més enllà de reconstruir un període concret de la història de Barcelona, l'exposició reivindica la necessitat de recuperar uns relats que, segons els seus responsables, han quedat massa sovint fora dels llibres d'història i que formen part del passat social i cultural de Catalunya.

L'exposició es pot visitar de manera gratuïta al Centre Cívic Zona Nord fins al 31 de juliol.