Especialitzada en fotografia participativa de la Fundació Photographic Social Vision, Mireia Plans Farrero (Barcelona, 1976) és una de les encarregades del projecte Material Sensible. L’exposició, que acaba el dissabte 18 de juliol, és el resultat del taller cooperatiu de creació fotogràfica en col·laboració amb la Fundació Vicki Bernadet, dedicada a l’atenció, la prevenció i la sensibilització de l’abús sexual infantil (ASI). La iniciativa pretén fer visible una realitat sovint silenciada, però que és més freqüent del que pensem: un de cada cinc nens o nenes pateix abús sexual infantil abans dels 17 anys. 

Material Sensible 2026 (M.G.C)

El projecte, que gaudeix de la seva cinquena edició a la Casa Elizalde, es consolida com un espai creatiu per a persones que han sobreviscut a aquest tipus d’abús, perquè puguin connectar amb la seva intimitat i expressar-se a partir del llenguatge visual. Durant sis mesos, vuit dones han treballat per expressar la seva realitat a través de l’art de les imatges. Plans, que va iniciar el projecte el 2017, explica com ha estat aquest procés i la darrera exposició. 

Què ha canviat en aquesta cinquena edició?
Una de les novetats és que no només tenim persones que han fet un procés terapèutic previ a la Fundació de Vicki Bernadet. En aquesta edició ho hem obert a dones que han fet un procés terapèutic en altres centres. A més a més, des d’aquella primera edició pilot hi ha hagut moltes millores, sobretot, en l’acompanyament de les participants.

En què consisteix aquest acompanyament de les participants?
En el taller ens trobem cada dimarts al vespre, dues hores i mitja, des de finals de setembre fins al març, però prèviament, les persones han hagut de fer teràpia en algun centre. El taller s’inicia amb uns exercicis de llenguatge visual. Des d’aquesta arrencada acompanyem les supervivents en el procés de sensibilització, és a dir, a identificar quines emocions relacionen amb les imatges. Després d’aquest treball emocional, que és individual, però també grupal, cadascuna escull quina història vol explicar, quines seran les imatges i els textos. Aleshores, Mireia Carbonell, la directora d’art, ens ajuda a traslladar-ho a l’exposició amb les mides, els materials i les composicions més significatives per a les supervivents. 

Exposició de Material Sensible 2026 (Fundació Photographic Social Vision)

No és difícil que les supervivents s’obrin amb vosaltres?
Al principi és complicat perquè som perfectes desconegudes. Perquè passi la participació d’una manera transversal és necessari crear un clima de confiança, de contenció, en què se sentin còmodes explicant. Per això mai no anem a buscar preguntes com “Què t’ha passat?”, “Qui t’ho va fer?”... Volem portar la gent al present i veure com estan, quins temes volen treballar a partir de les imatges. 

Per què la fotografia és tan beneficiosa per a les supervivents? 
La fotografia és molt positiva a l’hora de tractar els abusos sexuals infantils. La fotografia demana que paris un moment i observis el teu voltant. Amb aquest parar i observar és que comences a tenir un diàleg inusual amb tu mateixa. Les imatges de l'exposició mostren detalls del món emocional intern. Les participants fan servir la realitat de les imatges per explicar, de forma metafòrica, allò que porten dins. Per això la fotografia és molt positiva, tant per a les noies com per al seu entorn social. 

"La fotografia demana que paris un moment i observis el teu voltant. Amb aquest parar i observar és que comences a tenir un diàleg inusual amb tu mateixa"

Com a novetat d’aquesta edició, també ateneu els familiars de les supervivents. 
Sí. La Núria Grau, la psicòloga de la Fundació Vicki Bernadet, ha elaborat un espai nou per donar atenció als familiars. Si la fotografia ajuda la persona a crear els seus mons, l’exposició els ajuda a parlar públicament, i quan parles públicament, el primer amb qui es parla, moltes vegades, és amb la família. La Núria va crear aquest espai perquè les famílies puguin rebre el suport just abans de l’exposició, perquè sàpiguen tot el que ve i de quina manera poden acompanyar els afectats. 

En el moment de l’exposició, solen venir soles o amb la família?
Depèn del cas. Hi ha gent que té una relació fluida amb la família, que ja ho ha explicat i que és una conversa que ja està molt avançada, tot i que exposar sempre és tornar-ho a revisar. Hi ha altres persones a qui els ha servit per convidar els seus familiars per primera vegada i poder parlar. L’exposició ho fa real, tant la conversa pendent amb la família, com la continuació d'aquesta. 

Material Sensible 2026 (M.G.)

Hi ha hagut algun familiar que s’assabentés d’un cas d’abús arran de l’exposició?
Sí, hi ha hagut diversos casos. Recentment, en l’edició passada, hi va haver el cas d’una senyora que feia 50 anys que estava en silenci: no ho havia explicat a ningú. L’exposició la va ajudar a parlar amb les seves filles, a poder fer real el que va viure.

La majoria de les dones són adultes?
Totes les dones són majors d’edat, però cada vegada acostuma a venir gent més jove a la fundació, gràcies a la sensibilització i al fet que, socialment, a poc a poc, es parla una mica més del tema, tot i que no hem arribat a cap ideal. Per poder tractar amb els més joves, hem desenvolupat una càpsula sobre consentiment a les escoles. 

Material Sensible 2026 (Carmen Villuendas Latorre)

Per què vau decidir anar als instituts?
Vam decidir crear les càpsules educatives perquè durant la tercera edició de Material Sensible (2021) vam tenir moltes visites guiades de joves majors de 14 anys i en un 80 % hi havia revelacions: gairebé en cada visita hi havia un noi o una noia que explicava la seva història. Des d’aquesta experiència vam decidir anar als instituts, perquè quan abans hi anem a parlar, millor. 

Quina actitud han mostrat els més joves amb aquestes càpsules?
Sol haver-hi bastant interès. És curiós el silenci que es fa quan es parla d’abús, quan arribes a una classe tothom es queda impactat, perquè és un tabú. És molt difícil trencar el silenci, fer un pas endavant. Per això és important explicar-ho, parlar-ho, estar sensibilitzats. A les escoles i en general, el missatge que volem transmetre és que hi ha un procés de superació possible. Això és el crucial de llegir aquest article, de veure aquesta exposició. Però és un procés terapèutic lent, que passa pel trauma, pel silenci, pel secret, per la tristesa, per l’ansietat traslladada al cos… L’abús és una part de la vida de les víctimes, però no és tota la seva vida. 

"A les escoles i en general, el missatge que volem transmetre és que hi ha un procés de superació possible"

Per què l’abús sexual infantil és un tema tabú?
Perquè el 85 % dels casos l’abusador és algú de l'entorn conegut, proper, íntim. És molt difícil denunciar-ho en veu alta, perquè poses en joc uns vincles molt potents, potser un tiet, un pare… A més a més, pel nen o la nena, el fet abusiu va acompanyat del sentiment de culpa i de silenci, com si hi hagués una espècie de pacte. Hi ha tot un seguit de sentiments que fan que sigui molt complex després desfer el nus. 

Material Sensible 2026 (S.B.)

Ara que s’acaba l’exposició, quin balanç en feu?
Ens queda molta feina per fer, les xifres parlen per elles mateixes. Nosaltres ens centrem en el fet que les supervivents passin un procés d’expressió artística, de creació, de recuperació personal, i també en sensibilitzar la societat, perquè encara s’ha de parlar sobre l’abús sexual infantil. Però el balanç és positiu, hem aconseguit exposar en aquesta sala, que és molt gran i que ens ha permès fer les còpies més grans, boniques… La cura, el procés i el resultat són molt importants perquè la gent vingui a l’exposició, perquè sigui una experiència significativa per als espectadors. 

"El 90 % de les víctimes no ho expliquen fins a una edat adulta"

Què es pot fer per sensibilitzar la problemàtica?
En primer lloc, les famílies, escoltar els nens. Perquè el 90 % de les víctimes no ho expliquen fins a una edat adulta. És fonamental crear un clima de confiança perquè els nens i les nenes puguin expressar-se. Només des de les persones properes als més joves podem començar a canviar aquesta mirada. Després, de cara a la societat, quan es parli de l’abús diria a la gent que no s’espanti, que és un procés molt llarg, però que hi ha una superació. Com més temps ens quedem congelades, tant la societat com les persones que han patit ASI, més temps durarà el trauma. Cal parlar-ne i buscar solucions i acompanyar-les en aquest viatge de reconstrucció dels vincles, de la confiança i de les cures.

Com veieu el futur?
Si mirem com està el món, sembla que hem de continuar insistint en la sensibilització dels abusos sexuals infantils. Tota la informació que rebem de la situació de les dones és desesperant, aquí i a fora, amb els talibans… Tenim encara molt per fer. No veig el futur negre, però el veig intens, i sense compromís no anem enlloc: les coses no milloren per si soles.

Material Sensible 2026 (T.V.)