L'autora espanyola de còmic més internacional, Míriam Bonastre, amb 62 milions de lectors a la plataforma en línia Webtoon, salta al format de paper amb la seva novel·la gràfica Marionetta i té molt clar que la intel·ligència artificial li fa por: "La IA em sembla la fi dels temps".

Bonastre (Pineda de Mar, Maresme, 1994) es mostra molt il·lusionada amb l'edició de Matchstories que reuneix per primera vegada en paper els 24 episodis de Marionetta i, considera que, aquest format li permetrà obrir-se a un món de lectors "de carn i ossos", als quals podrà conèixer en firmes i esdeveniments i donar a la seva obra "una dimensió més bonica".

Sobre la IA, Bonastre és contundent i considera que no té sentit recórrer a ella per crear art: "ni per escriure ni per dibuixar, l'art és la forma de comunicació entre humans, entre l'artista i el públic, i deixar això al criteri d'una màquina, que regurgita qualsevol cosa, fa pànic".

En el cas del còmic, l'autora considera que és més difícil utilitzar-la, ja que des del punt de vista visual és molt fàcil detectar quan alguna cosa està feta amb intel·ligència artificial.

"No crec que hi hagi gaires còmics amb èxit fets amb IA"

"Una il·lustració igual la pots colar, però un llibre sencer és molt difícil perquè cal mantenir una continuïtat i una narrativa que, ara com ara, la IA fa molt malament". Insisteix que no creu que hi hagi molts còmics amb IA "i menys amb èxit".

Tot i que ara comença a endinsar-se al format de paper, Bonastre se sent molt còmoda en el món en línia, el qual fins ara publicava un capítol setmanal, cosa que li permetia tenir una retroalimentació amb els seus lectors. Reconeix que el treball de dibuix és molt solitari: "a la teva taula, moltes hores", així que el fet de poder contactar en línia amb els lectors li donava molt d'ànim.

Un còmic que ve del manga i del món emo

Marionetta, a llibreries des d'aquest mes d'octubre, es desenvolupa en un circ ambulant perquè és una temàtica, diu la il·lustradora, que dona joc a la foscor i la màgia. Bonastre recorda que d'adolescent era molt fan de la banda musical de rock My Chemical Romance i de l'àlbum The Black Parade, amb cançons molt circenses que van ser la llavor d'aquesta història. També admet que la inspiració de la seva obra prové del manga, de la subcultura juvenil emo i dels còmics d'Esther i el seu món, que trobava a casa de la seva mare.

La novel·la gràfica narra la història de la Julia Lazarret, una adolescent amb una vida normal i predictible, a qui tot li canvia quan la seva millor amiga, la Kamile, la convenç per visitar un circ ambulant que acaba d'arribar al seu poble. Kamile desapareix i Julia és arrossegada per una criatura sinistra que la salva de la mort, però a canvi romandrà lligada al circ i haurà de descobrir si és capaç de treure la vida a algú.

Històries universals amb protagonistes en creixement

Bonastre recorda que abans de Marionetta va publicar la sèrie de còmic Hooky, que narra les peripècies d'en Dani i en Dorian, dos mags que van arrasar entre nens i adolescents, i traduïda a 16 idiomes. En tots dos casos, diu l'autora, es tracta d'històries universals ambientades en mons de fantasia i amb protagonistes en creixement, en el cas de Hooky són nens a l'adolescència i, a Marioneta, adolescents que arriben a l'edat adulta. Per tant, creu que el fet que siguin temes universals amb els quals tothom s'identifica és un dels ingredients per a l'èxit.

Al món de Marioneta hi ha un contrast entre el món estricte en què viuen les protagonistes amb normes arcaiques i el món del circ que està ple de fantasia. És per això que, Julia Lazarrett, qui ha crescut obedient a les normes, es veu aclaparada en un món d'obscuritat i de criatures fantàstiques que la força a encarar-se amb els seus prejudicis i formar idees pròpies.

Bonastre explica que l'èxit de les seves obres va ser gradual i mai va pensar que el nombre de fans "explotés fins a arribar als milions de lectors online" que té en aquest moment i que, en un futur, confia, que la segueixin en paper.

Text de Begoña Fernández