Un equip de científics espanyols ha salpat aquest diumenge des del moll de la ciutat xilena de Punta Arenas, a l'extrem sud del país, cap a l'Antàrtida per investigar les fuites de gas metà a l'oceà Austral, provocades pel canvi climàtic i que poden influir en la seva acceleració. Els investigadors, liderats per l'Institut Geològic i Miner d'Espanya (IGME-CSIC) i l'Institut de Ciències de la Mar (ICM-CSIC), buscaran i caracteritzaran fugides de metà per estudiar com responen els dipòsits d'aquest gas en estat sòlid al retrocés de les glaceres.

El metà és un gas d'efecte d'hivernacle que genera entre 20 i 40 vegades més escalfament global que el diòxid de carboni i es va acumular per última vegada de manera massiva en el fons marí antàrtic en forma gelada (hidrats de metà) durant l'últim període glacial, fa 20.000 anys.

"Aquest metà s'acumula molt prop del fons i és estable a unes condicions de pressió i temperatura determinades, però si canviem aquestes condicions es dissociarà, d'una banda, en aigua, i per un altre, en gas metà que pot migrar a la columna d'aigua i, eventualment, també a l'atmosfera", explica a EFE el geòleg Roger Urgeles (ICM-CSIC), investigador principal del projecte Iceflame al costat de Ricardo León (IGME-CSIC).

Fins ara, ningú ha estudiat amb detall com aquests dipòsits estan reaccionant al retrocés glacial causat per l'escalfament global.

L'Antàrtida, afectada pel canvi climàtic

L'Antàrtida i, en general, les zones polars són –per a Urgeles– les primeres a ser afectades per l'escalfament global i on "els efectes del canvi climàtic són més dramàtics". Segons ell, la península Antàrtida és una de les que s'està escalfant més ràpidament en l'hemisferi sud, "amb increments de temperatura d'uns 3 graus en els últims 50 anys". També és l'Oceà Austral el que ha absorbit el 75% de l'excés de calor i al voltant del 40% de les emissions de diòxid de carboni, afegeix.

S'estima que a la península Antàrtida hi ha unes 24 gigatones de carboni acumulades en els hidrats de metà, la qual cosa equival a dos anys d'emissions de diòxid de carboni d'origen humà. No obstant això, es desconeix el seu estat, no se sap si el metà gelat, sòlid, s'està transformant en gas metà, i això és el que vol esbrinar aquesta campanya antàrtica.

28 dies a bord 

En total, 26 investigadors romandran fins al 8 de febrer a bord del vaixell oceanogràfic Sarmiento de Gamboa per recollir dades del fons oceànic utilitzant sondes sísmiques i mostres de sediment a profunditats que oscil·len entre els 500 i els 4.000 metres. "Estem il·lusionats, però també preocupats, perquè la zona on anem es caracteritza per un onatge i uns vents molt forts, la qual cosa ens dificultarà el treball i ens provocarà un estat físic de mareig significatiu, almenys al principi", apunta Urgeles.

En la campanya sobre el terreny hi participen, a més dels científics del CSIC, investigadors de la Universitat Lliure de Brussel·les (Bèlgica), de l'Institut d'Oceanografia i Geofísica Experimental de Trieste (Itàlia) i de la Universitat de Cadis (Espanya).