'W-3' son les memòries de l'escriptora estatunidenca Bette Howland (1937-2017) sobre la seva estada en un hospital psiquiàtric després de patir una sobredosis. Aquest dimecres, l'editorial La Segona Perifèria en publica la primera edició en català, traduïda per Alba Dedeu, sota el títol de Mòdul 3. L'escriptora Yijun Li, l'encarregada d'esciure el pròleg d'aquesta nova edició, assegura que "la Bette Howland va escriure un llibre que jo pensava que era impossible d’escriure".

Tot i que va ser publicat per primera vegada l'any 1974, el llibre feia temps que estava descatalogat -i la seva autora havia caigut completament en l'oblit- fins que, l'any 2015, una troballa en una llibreria de segona mà de Nova York el va tornar a propulsar. Brigid Hughes, editora de la revista literària A Public Space, va trobar un exemplar de 'W-3' que es venia per un dòlar i, tot i no reconèixer el nom de Howland, va quedar fascinada per "la gràcia del seu estil" i va voler donar-li una segona vida.

L'any 2019, Hughes va iniciar una campanya perquè els lectors estatunidencs tinguessin l'oportunitat de conèixer Howland, publicant el recull de contes Calm Sea and Prosperous Voyage i, l'any passat, W-3. Ara, La Segona Perifèria l'apropa als lectors catalans. 

Una ment brillant oblidada

Tot i que Bette Howland des de ben petita es va haver d'acostumar a la pobresa, quan només tenia quinze anys va rebre una beca per matricular-se a la Universitat de Chicago. Hi va entrar per cursar el prestigiós programa impulsat per Robert Hutchins 'Children's Crusade'. De fet, a 'Mòdul 3' Howland diu: "jo havia començat a estudiar a la universitat als quinze anys, havia estat una mena de prodigi: m’havien donat distincions i beques com se solen repartir fullets a les cantonades".

Però al sortir de la universitat a l'edat prematura de 19 anys va casar-se amb el biòleg Howard Howland, amb qui va tenir dos fills. Al cap d'uns anys van divorciar-se i, des de llavors, Bette no ho va tenir fàcil per arribar a final de mes, així que va treballar en una biblioteca, va col·laborar en revistes i diaris, va fer d’editora a la University of Chicago Press...tot i així, trobava temps per escriure.

Més endavant, l’estiu del 1961, va conèixer l’escriptor Saul Bellow -que guanyaria el Premi Nobel de Literatura l'any 1976- en un congrés i, des de llavors, van mantenir una relació que també, durant un temps, va ser d'amants. S'admiraven i s'ajudaven mútuament, però una tarda del 1968 Howland no va poder més. L'inestabilitat econòmica la consumia i, sola a l'apartament de Bellow, va empassar-se un pot sencer de somnífers, però abans de perdre la consciència va trucar a un metge. "Eren unes càpsules de color vermell transparent en una ampolleta marró; l’última s’havia quedat enganxada al fons i l’havia tret pinçant-la amb els dits per l’estret coll de l’ampolla. Aquella pastilla no podia canviar res, però jo estava decidida a empassar-me-la, també", relata a Mòdul 3.

El següent record de l'escriptora ja era a l’hospital universitari de Chicago on, al cap d'uns dies, la van traslladar a l’M-3, l’ala de psiquiatria del mateix hospital. L'autora escriu sobre aquella estada movent-se entre la ficció i el reportatge literari i no parla gaire d'ella mateixa, sinó que observa el que l’envolta i en plasma tots els detalls. L'any 1974, va debutar amb aquesta narració i, juntament amb dos reculls de relats que va publicar -Blue in Chicago l'any 1978 i Things to Come and Go: Three Stories l'any 1983- no va trigar a rebre reconeixements de diverses institucions.

Tot i que les expectatives eren altes, Howland va desaparèixer de l'atenció pública poc després, potser perquè no va suportar la pressió de ser considerada una jove promesa, com apunten fonts familiars de l'escriptora. Però ara, La Segona Perifèria ens permet redescobrir-la en català a través de Mòdul 3, un relat de no ficció que neix d’una experiència traumàtica i que recull el testimoni d’una ment brillant a la vora de l’abisme.