Amb l'entrada en vigor de l'alto el foc amb Israel, Mohammad Khalil ha aplegat les seves coses i ha començat a conduir cap al sud del Líban per veure fins on pot arribar, sabent que la seva ciutat, Aita el-Xaab, està molt probablement fora de les opcions per la presència de les tropes d'Israel.

En confirmar el cessament d'hostilitats de deu dies dijous passat, el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va anunciar també que no es mouran del sud del Líban, on l'Estat jueu pretén establir un "cinturó de seguretat" que va des de la divisòria de facto fins al riu Litani.

Aita el-Xaab, un dels llogarets ocupats a les zones frontereres on s'ha denunciat la recent demolició de centenars d'habitatges, ja havia estat arrasada durant l'anterior guerra del 2024, per la qual cosa Mohammad estima que només unes 70 o 80 famílies hi havien tornat de forma definitiva.

Una nova invasió

Ell, per la seva banda, va perdre casa seva en aquell conflicte, així que quan va esclatar la nova onada de violència al començament del mes passat encara vivia de lloguer a Kafra, un poble a uns deu quilòmetres més al nord.

Tot i això, anava cada dia a Aita el-Xaab per treballar les seves terres. "Després de l'última guerra, vaig llogar una casa a Kafra i anava cada dia a Aita (...) Soc agricultor, així que en acabar el conflicte anterior baixava a Aita a plantar tabac, llaurar la terra i tot", relata.

Mohammad, que fa uns tres anys va perdre part d'una cama a causa d'un artefacte explosiu sense detonar que l'"enemic" havia deixat enrere, va decidir abandonar el lloc de la capital on estava desplaçat des de feia un mes i mig, i aprofitar la treva per tornar al sud.

"Ara vaig baixant per veure on quedar-me, encara no sé on (...) Crec que només podré arribar a Kafra", comenta, abans de continuar avançant amb la seva dona cap a la franja més meridional del país.

Cap dels seus familiars o amics s'ha aventurat a viatjar de moment fins a Aita el-Xaab, part d'una regió on els mitjans locals continuen informant d'alguns atacs israelians i explosions aparentment vinculades a la demolició d'immobles amb dinamita.

La nit passada, el líder del grup xiïta libanès Hezbollah, Naim Qassem, va alertar que la formació respondria si Israel viola l'alto el foc en vigor, assegurant que els combatents segueixen "amb els dits al gallet" per falta de confiança en les promeses israelianes.

El moviment libanès, fort en la guerra de guerrilles, ha estat enfrontant l'avenç de les forces del país veí les darreres setmanes, i ha provocat combats a diversos pobles.

Una incursió ràpida

En general, els més d'un milió de desplaçats pel conflicte al Líban es prenen la treva amb cautela, especialment els oriünds de zones de més enllà del Litani i, per tant, dins de la franja de 10 quilòmetres que està sota amenaça d'ocupació total.

Els qui tornen amb més optimisme procedeixen de localitats a les quals l'Estat jueu encara no s'ha pogut acostar, com Srifa. Allí pretén tornar Abbàs (nom fictici), motivat pel retorn d'altres veïns ja des del primer dia de cessament d'hostilitats, divendres.

"Diuen que el poble ja és ple", explica, mentre espera per travessar el riu per un dels arranjaments provisionals que ha fet l'Exèrcit libanès, després que gairebé tots els ponts fossin bombardejats les últimes setmanes.

"Nosaltres hem baixat per quedar-nos a baix, si Déu vol. Ara veurem com va la situació, és un enemic traïdor", reconeix Abbàs.

D'altres, de zones més properes a pobles ocupats per l'Estat jueu, s'animen només a visitar casa seva una estona, com una família que es troba de camí a Majdal Selm, no gaire lluny de la frontera.

"Ara al nostre poble no hi ha israelians, però al poble del costat sí que n'hi ha (...) Hi ha el nostre poble i després just hi ha una vall i, al costat d'aquesta vall, allà hi són ells", explica el pare de família.

"Hi ha gent que està baixant per portar les seves coses i tornar a pujar, però allà no s'hi quedaran", afegeix. Ells mateixos faran el mateix per ara i, encara que afirma no tenir por d'entrar per recollir estris, tampoc no prendran la decisió de tornar a casa almenys fins a comprovar que la treva de deu dies aguanta amb èxit.

"Vaig anar a recollir les meves coses i vaig deixar el poble per als combatents, perquè els trenquin el cap als israelians", crida per la finestreta amb un somriure un ancià que torna del sud, al volant d'un cotxe carregat de coses. 

Text de Noemí Jabois