Monique Makon és una jove cantant barcelonina que en els últims anys s'ha erigit com el futur del jazz i el blues a la capital catalana. D'origen camerunès, actualment viu a Nou Barris, d'on està molt orgullosa de pertànyer. Va donar els primers passos al Cabal Musical, el projecte social del Taller de Músics que pretén apropar la música a joves que no tenen l'oportunitat de costejar-se uns estudis en aquest camp.

Actualment forma part de tres grups: Back to Amy, el show que comparteix amb The Original Jazz Orquestra i que va portar a l'escenari del TNC del Cruïlla XXS el 6 de juliol; Aura, un duet en format acústic que aspira a convertir en una formació només de noies; i The Soul Titoo's, el projecte que va arrencar en sortir del Cabal Musical i amb el que interpreta versions i temes propis. 

Compagina la música amb la seva feina d'educadora, que també adora, i amb explicar històries del seu dia a dia a Instagram. Parlem amb ella sobre tot el que la mou ara mateix i sobre el seu punt de vista del que ha de venir, tant a la seva carrera musical com al món en crisi que habitem.

Comencem fort. Per què cantes?

[riu] Doncs, no hi ha una raó absoluta, la veritat. Crec que va ser tot bastant casualitat i a mida que va passar el temps i vaig estar observant es va anar donant. Vaig començar a cantar, la gent va començar a dir que tenia bona veu, jo no m’ho creia i tenia pànic escènic... i arrel d’entrar al Cabal Musical, que és un projecte del Taller de Músics, em vaig anar formant i vaig començar a prendre’m seriosament això. De dir "vale, potser sí que puc anar fent concerts, cada vegada estic més a gust, així que..."

Recordes el dia que vas decidir que et volies dedicar a això 100%?

Un cop vaig sortir del Cabal Musical, vaig formar la banda The Soul Titoo’s i a mida que fèiem concerts era com “ostres, què bé!”. Però quan vaig anar fent concerts a llocs rotllo l’Hotel Palace i tal, i la gent em deia “tens una gran veu, t’hi podries dedicar”, va ser com “vale, potser sí que t’ho hauries de prendre més seriosament, això.”

Quin paper té el Cabal Musical a la teva carrera musical?

A la meva història, el Cabal Musical i el Taller de Músics van de la mà i també van de la mà amb els meus inicis. La veritat és que el Cabal Musical va ser un projecte on vaig treballar molt també la meva posició a escena, tot i que això es treballa a mida que vas fent concerts i també va ser gràcies a The Soul Titoo’s, la veritat, que em donen molt de suport i em matxaquen en aquest sentit, també. Però sí que és veritat que ha estat com l’inici i el que va començar a engegar els engranatges de la “Monique cantant”.

Creus que si no haguessis passat per aquí al final t’haguessis acabat dedicant a la música?

No ho crec. Potser m’hagués quedat al barri, fent concerts en acústic o continuant cantant a la dutxa, que és el que feia abans [riu].

Back to Amy a l'escenari del Teatre Nacional de Catalunya del Cruïlla XXS. Lorena Sopena.

Com va ser l’experiència de tocar al Cruïlla XXS?

Doncs va ser molt guai, la veritat. A mi el que em passa molt és que quan toco en un festival que és súper mega important és com “bua, tocaré al Cruïlla”, però no m’ho crec fins al dia. Al igual que tothom em preguntava “estàs nerviosa?” i era com “no ho estaré fins al dia ”. Vaig estar molt nerviosa en el moment, és a dir, abans que diguessin el meu nom abans de sortir estava com “bua, bua, bua”, parlant amb els meus col·legues i la meva parella i estava com "estic nerviosa, vull plorar”, m'estava fent l'eyeliner i era com "bua, em sortirà malament l'eyeliner, tio!". Però va ser guai, me n’alegro molt que hagin comptat amb una persona com jo, que tampoc tinc una carrera que dius "bua, tres mil anys de carrera". Espero poder tocar-hi amb els Titoo’s, també, que és com el meu projecte bastant fort i poder donar a conèixer també el meu costat més natural. Perquè al cap i a la fi estàs fent versions de l’Amy, que amb l’orquestra va ser súper guai, però també m’agradaria molt tocar amb The Soul Titoo’s.

Amb les mesures de seguretat, ho vas notar fred?

Vaig encarregar-me que no sigués tan fred. És una merda perquè després del concert tampoc podia abraçar ningú. Va venir fins i tot la meva professora de biologia, els meus col·legues i tot, però per les normes i les mesures de protecció, com és obvi, no ens podíem apropar tant. Sí que és veritat que el públic donava un feedback molt guai i això va fer que sigués més càlid.

Per què Amy Winehouse?

Doncs perquè amb el David Pastor ja teníem pensat fer alguna mandanga, però no sortia. Llavors va sortir la proposta de fer un tribut a Amy Winehouse: u, perquè m'encanta, perquè l'adoro i perquè en segons quines coses empatitzo bastant amb ella, i dos, perquè Amy Winehouse mola molt. Qui no coneix Amy Winehouse? Era una loca del coño, em mola molt. 

Ella és una de les teves referents al món de la música?

Sí. Ella, Sarah Vaughan, Aretha Franklin, Nina Simone, Adèle... són bastant referents. Tirant més pel pop, he escoltat també Beyoncé o Michael Jackson, però a nivell vocal, són elles. I a nivell polític, també Nina Simone, sense dubte.

"Tots els artistes tenen una història i aquesta és el motiu de les seves cançons"

Prefereixes tocar en grup o ser solista?

Això m’és igual. A mi m’agrada cantar, i sigui amb qui sigui, mentre hi hagi el feedback sentimentalista... diga'm hippie, però jo em deixo portar molt per aquestes coses i si no estic a gust tocant amb una persona, directament no toco amb tu. I si estic a gust, m'ho passo genial. La meva norma és: si no m'ho passo bé, no mola.

I d’entre fer covers o temes propis, hi ha alguna cosa que t’ompli més de les dues?

És que com que estic començant en això de fer lletres, és obvi que quan ja tingui una experiència en fer lletres aquestes m’ompliran més, però hi ha cançons que m’omplen molt. Ara mateix et diria la de “Feeling good”, que la canto amb sentiment o no la canto. 

Creus que Nou Barris és un districte estigmatitzat?

Sí, té mala fama perquè és perifèric, però igual que L’Hospitalet té mala fama. El problema està en què tots aquells barris que són perifèrics o la majoria de la població és de classe obrera automàticament ja se’ls etiqueta. Jo estic molt orgullosa de viure en un barri que segons els pijos és perillós.

Què penses de la gent que renega de ser d’on és?

Doncs que és gilipollas. Perdó, eh, però és així. Tens un problema si renegues dels teus orígens, tens un problema si renegues de la teva família, tens un problema si renegues de tot allò que ha estat l’inici de la teva creació, dels teus pensaments o de la teva personalitat. És a dir, si tu renegues d’això, és perquè et falta una mica de personalitat. Hi ha molta gent així i és una llàstima.

Creus que com a artista és important reivindicar els orígens?

Jo crec que és important reivindicar la teva història. Tots els artistes tenen una història i aquesta és el motiu de les seves cançons. Com et deia abans, jo estic començant i m’agradaria molt tenir com una espècie de rodatge a l’hora d’escriure lletres i poder escriure vivències que m’han passat, perquè m'ha passat de tot, i al igual que ho plasmo a l’hora de fer històries de manera humorística a Instagram, m’agradaria molt plasmar-les a les lletres. 

"Jo estic molt orgullosa de viure en un barri que segons els pijos és perillós"

També ets educadora. Et fa por en algun moment haver de triar entre la música o l’educació?

Una mica. Perquè són dues coses que m’omplen molt, l’educació i el poder arribar a ser referent d’uns joves, que ja no és que siguin el futur, sinó que puc d’alguna manera ensenyar-los els meus principis i educar-los, a mi m’omple molt. I crec que les dues maneres són dues branques on pots educar de maneres diferents. Jo tinc molt clar que si puc fer-ho tot paral·lel ho faré.

Creus, doncs, que la música no és només art o entreteniment, sinó que té una part d’implicació social?

A saco. I, sense anar molt lluny, tots aquests presos polítics que són rapers i que els posaran a la presó per això, és perquè estan educant i estan dient veritats com a punys. I com que no es vol dir i no es vol que s'escolti aquesta veritat, és millor que els tinguin engarjolats. És el clar exemple.

Per què creus que és important l’educació en un món com el nostre?

Crec que és important perquè des d'allà pots intentar reivindicar-te per aquelles coses que són bastant injustes. És a dir, avui en dia, tot tipus de reivindicació s’està convertint en un postureo, que a mi això em rebenta molt, i és una llàstima. Jo crec que l’objectiu ara és educar perquè no es converteixi tot en un postureo i saber diferenciar sobre quines coses podem fer bromes i sobre quines no. Justament avui he tingut un debat amb una noia sobre el blackface i per mi aquestes coses són un motiu suficient pel que s’ha d’educar. S’ha d’educar per intentar diferenciar que la teva manera de reivindicar no és pintant-te de negre, sinó que hi ha moltes maneres de reivindicar. I que encara que en aquesta societat capitalista s’ha d’anar amb peus de plom i poc a poc, jo crec que l’educació és important per això.

Com veus el futur a nivell social després de la crisi que estem començant a viure?

Jo estic incòmoda en el sentit que crec que se'ns ve una de molt bona. Hi ha molts sectors que estan en decaiguda, com el de l’hosteleria, que depenen molt del turisme per desgràcia i és un sector on hi ha molta gent que hi treballa i que en depèn i que per culpa d’aquesta pandèmia a nivell laboral és una caca. El sector del lleure també perilla molt. A mi el que m'espanta és la crisi que ve, la crisi que afectarà tant a la sanitat, com a nivell laboral com econòmic, és a dir, que una empalmi una altra i això em fa molta por. També tinc por de com reaccionarà la gent: si es farà la ignorant, com estava fent ara, o si es posarà dempeus i lluitarà per això. I m’agradaria molt que fos la segona.

"Si a dia d’avui tinc la carrera que tinc no ha estat per sort, ha estat pel talent que tinc"

T’has sentit discriminada per ser dona al món de la música?

Per ser dona i negra, és que ho tinc tot. Negra, grassa... ho tinc tot. Jo crec que són petites coses que la gent no se n’adona que fa, però sí que m’ha passat. Una tonteria com presentar-me a les proves de so i que el tècnic li pregunti al baixista "la cantant què voldrà?". No sé, però tens la cantant al davant, pringat. És a dir, tens la cantant aquí i crec que el baixista, que no és cantant, no sap què voldré. Petites coses com aquestes. O estereotips de "clar, perquè ets negra", comparacions constants. 

És a dir, que hi ha racisme al món de la música com a tot arreu. 

I no només amb la gent negra, que sí, però amb la gent blanca també. "És que per ser blanca cantes com una negra". Ei, penya, que les blanques també poden cantar, saps. 

I per ser jove, t’has sentit discriminada?

Un mica, perquè l’excusa és "ets molt joven, tens molta vida per endavant, tens molt a aprendre..." Ja sé que sóc jove, he de menjar-me moltes coses i aprendre moltes coses, però crec que si a dia d’avui tinc la carrera que tinc no ha estat per sort, ha estat pel talent que tinc i també està guai valorar això.

I per ser catalana?

No, la veritat. Tampoc he tingut l’oportunitat de cantar en altres ciutats, que també m’encantaria, llavors un cop hi canti, a mi m'encanta parlar en català en llocs on no m'entenen, així que ja et diré què tal. 

Monique Makon actuant al Cruïlla XXS el 6 de juliol. Lorena Sopena.

Com et presentaries a algú que no et coneix de res?

"Hola, em dic Monique i m'agrada fer el tonto." Sí, és que en realitat això de la música no és una cosa que inclogui a la meva carta de presentació. És una cosa que estic treballant i és que sóc egocèntrica quan em toca ser-ho, i és sobre l'escenari. Sota sóc la Monique, la que surt amb els seus col·legues, la que està al Casal de Joves, la que s'indigna per coses que no li molen... aquesta sóc jo. I em molaria seguir sent sempre aquesta.

De cara el futur, què tens pensat fer a nivell musical?

Doncs se’m dona fatal veure el futur. Ara mateix m’encantaria que amb The Soul Titoo’s hi hagi, no un reconeixement, però sí que la gent ens conegui com “ei, som The Soul Titoo’s i podem arribar a petar-ho molt", en el sentit que la nostra personalitat és tan diferent i tan potent a la vegada que per això estem aquí. Això ho vull transmetre a la penya, vull transmetre la idea que tots tenim un talent que ho flipes i molaria que la gent el conegués i ens donessin una oportunitat.

Ara et proposem jugar a 'Davant del mirall'. Un somni complert?

De moment, està sobre d’un escenari.

Un somni per complir?

Acabar amb el capitalisme? No sé. [riu]

La por més gran?

Les serps.

Un record d’infantesa?

Estar a Camerun i posar-me a perseguir per la nit a pollets amb una llanterna d'aquestes súper antigues. 

El títol de la teva vida si fos un llibre?

"Monique Makon Experience".

Quina pregunta no t’han fet mai?

Que es profunditzés més en el tema educadora, que està molt precaritzat.

I què respondries?

Que es fa un treball de l’hòstia i que no es té en compte, a part que el sou és una merda i ens mereixem molt més. 

Acabem amb el 'Paraula a paraula'. Jazz.

Sara Vaughan.

Educació.

Diversió.

Racisme.

Uf... Oprimit.

Amy.

House.

Nou Barris.

Combativo.

Barcelona.

Estereotipada.

Camerun.

Lluita.

Cabal Musical.

Música, inicis, origen...

Monique Makon.

Mola mogollón! 

Un homenatge preciós ? Avui, hem tornat a sentir l'ànima d'Amy Winehouse a l'Escenari #RoyalBliss ✨

Quin plaer per a les orelles escoltar la veu de @MakonMonique i la música de l'Original Jazz Orquestra del @tallerdemusics ? #CruïllaXXS ? pic.twitter.com/gZT4ghIp8n

— FESTIVAL CRUÏLLA (@cruillabcn) July 6, 2020