Els constants episodis extrems d'aquest estiu evidencien una realitat climàtica cada vegada més exigent. Només a mitjan juliol, Catalunya ja ha viscut tres onades de calor. Al juny, els Bombers de la Generalitat van registrar 1.263 incendis, la xifra més alta en un mes des del 2020. I, des de l'inici de la temporada de platges, Protecció Civil ha comptabilitzat 11 ofegaments mortals.

Davant d’aquesta situació, el Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (CECAT) s’encarrega d’anticipar, coordinar i gestionar emergències. Parlem amb Montse Font, responsable de la Unitat de Gestió d’Emergències de Protecció Civil, per entendre com fan front a la nova realitat climàtica, els principals reptes d’aquest estiu i la importància de la prevenció i l'autoprotecció per reduir els riscos.

Com ha canviat la manera de treballar de Protecció Civil en aquesta crisi climàtica que ja vivim des de fa uns anys?
Abans teníem clar que als estius feia calor, a l'hivern feia fred, al desembre nevava... i tot això ha canviat totalment. Ara pràcticament no hi ha temporades definides i, a més, els fenòmens tenen un impacte molt més gran sobre la població. Tant la calor, que mata, com les ventades, les pluges intenses o els incendis són més freqüents i més severs. Això ens ha obligat a gestionar les emergències d'una manera molt més ràpida i avançant-nos a situacions que moltes vegades ni tan sols tenen una previsió clara. La calor és relativament fàcil de predir, però en les tempestes molt localitzades o els incendis de sisena generació la capacitat d'extinció dels equips operatius es veu superada i això obliga a estar molt especialitzats i molt atents.

"Mai tindrem prou recursos per afrontar les grans emergències si no fem una bona prevenció"

Els mitjans que teniu són suficients per fer front avui en dia a totes aquestes emergències?
Aquesta pregunta ja es feia fa dècades. Sempre, davant d'una emergència, els recursos són limitats perquè, precisament, una emergència supera la capacitat habitual de resposta. En molts casos no depèn tant de tenir més efectius, sinó de fer prevenció abans. Hi ha aquella dita que diu que els incendis s'apaguen a l'hivern, i és ben certa: mai tindrem prou recursos per afrontar les grans emergències si no fem una bona prevenció.

En el cas dels incendis forestals que estem patint, quins errors es cometen durant l'hivern o al llarg de l'any perquè després passin aquestes situacions?
Hem deixat de fer gestió forestal. Ja no s'aprofita la fusta com abans, els petits ramats, que netejaven el sotabosc, pràcticament han desaparegut i hem passat a grans explotacions ramaderes. En canvi, les vinyes són un dels millors tallafocs naturals, i els pagesos, amb els seus tractors, fan una feina extraordinària. Això ajuda a prevenir els incendis, i perquè funcioni cal que la ciutadania sigui conscient de la importància de consumir productes locals: comprar el xai del ramader més proper o el formatge d'una petita explotació també és una forma de contribuir a la prevenció. Evidentment, també calen grans projectes de país: tallafocs, evitar grans continuïtats forestals i impulsar una gestió forestal que permeti aprofitar la fusta d'aquí. Fins ara hem destinat molts diners a la intervenció, però també hem de destinar idees i recursos a la prevenció.

"Davant l'emergència climàtica, en molt poc temps haurem d'aprendre moltíssimes coses, perquè ens hi va la vida"

Quins factors teniu en compte a l'hora d'activar un pla d'emergència o d'elevar un nivell d'alerta?
Normalment tot està previst als plans d'emergència, com l'INFOCAT o l'INUNCAT, que estableixen en quina fase s'ha d'estar segons la gravetat de la situació. Tot i això, poden aparèixer emergències no previstes o situacions que obliguin a elevar el nivell. Quan activem un pla, la Llei de Protecció Civil ens permet donar ordres a la població, com ara confinaments o evacuacions. És important activar formalment aquestes fases perquè les instruccions tinguin cobertura legal.

Estem a mitjan juliol i quan posem les notícies veiem un munt d'incendis arreu del país. Quin és el pitjor escenari que contempleu avui en dia davant dels incendis forestals?
El pitjor escenari sempre és quan hi ha població exposada al risc: urbanitzacions, cases o nuclis habitats. Tenim el cas d'Almeria de fa una setmana. Si crema el bosc és una desgràcia, però el bosc tornarà a créixer. Les persones que moren no tornen. Les cases es poden reconstruir, però les vides no. 

Al bosc, quins són els comportaments que més s'han d'evitar i quins són aquells que ajuden a prevenir aquestes emergències?
Cal evitar tots aquells comportaments que estan prohibits. Avui la companya de premsa m'ensenyava unes imatges dels Mossos d'Esquadra d'ahir, amb persones fent barbacoes al mig del bosc. Per sort, la majoria de la població ja és conscient del risc, però encara hi ha gent que continua fent aquestes coses. Tal com es respecten les banderes a la platja, també s'han de respectar totes les indicacions al bosc. Si una bandera és vermella no et pots banyar; si és groga, cal extremar les precaucions. Amb els boscos passa el mateix. Aquesta irresponsabilitat la paguem tots, perquè quan algú es posa en perill també posa en risc la vida dels equips de rescat que l'han d'anar a buscar.

​

Montse Font i Ivan Quintana treballant al CECAT de Barcelona

Les emergències climàtiques cada vegada són més habituals. Ens hi hem d’acostumar? Aquest serà el nostre futur?
Malauradament, aquest és el futur que ens espera. Viurem uns estius molt durs, amb una mortalitat molt elevada entre les persones més vulnerables. Només des de l'1 de juliol ja hem encadenat diverses onades de calor, i els efectes sobre la salut són molt importants. Les onades de calor no són cap fenomen nou, però abans eren episodis excepcionals i ara formen part del nostre dia a dia. Amb les pluges intenses passa una cosa semblant. Haurem de canviar moltes coses de la nostra manera de viure: des del model energètic fins a la construcció dels habitatges. No podem pensar que tothom podrà tenir aire condicionat perquè la xarxa elèctrica no ho podrà suportar. Necessitem edificis més adaptats, amb millor ventilació i menys dependència de l'electricitat.

La ciutadania està preparada per fer front a aquest escenari d’emergència climàtica?
Ens falta molta consciència. La població cada vegada coneix més mesures d'autoprotecció gràcies als simulacres d’incendi i els mitjans de comunicació, però tot això hauria de formar part de la nostra educació des de ben petits. En molt poc temps haurem d'aprendre moltíssimes coses, perquè ens hi va la vida. Igual que ens estem acostumant molt ràpidament a la intel·ligència artificial, també haurem d'adaptar-nos molt ràpidament als nous riscos derivats del canvi climàtic.

Les alertes d'emergència als telèfons mòbils (ES-Alert) ja formen part de la realitat. Com decidiu quan s'ha d'enviar i què hem de fer sempre que en rebem una?
Tenim un procediment molt clar. En el cas de les previsions meteorològiques, sempre que el Servei Meteorològic preveu un nivell de perill de cinc sobre sis o de sis sobre sis, és a dir, el màxim risc, s'envia l'alerta ES-Alert als telèfons mòbils. També s'envien quan es preveuen pluges molt intenses. Els casos més complexos són aquells que no tenen una previsió tan clara, com els accidents químics o alguns incendis forestals. En aquestes situacions la decisió es pren quan considerem que hi pot haver un perill real per a la vida de les persones. Per exemple, en un incendi químic en què el fum pugui ser tòxic o en un incendi forestal en què els Bombers ordenin el confinament de la població. Sempre és millor que la gent es quedi a casa que no pas que intenti autoevacuar-se o continuï fent activitats a l'exterior. 

"Haurem de canviar moltes coses de la nostra manera de viure: des del model energètic fins a la construcció dels habitatges"

Estem tots familiaritzats amb l’ES-Alert?
A Catalunya fa anys que utilitzem aquest sistema i la majoria de la població ja s'hi ha acostumat, però encara hi ha molta gent que no sap ben bé com funciona, sobretot persones grans que no dominen tant la tecnologia. Ens trobàvem sovint que, quan sonava l'alerta, la gent tocava la pantalla per aturar el soroll i el missatge desapareixia abans de poder-lo llegir. Ara cada vegada més persones saben que només cal prémer el botó lateral del volum perquè el so s'aturi i es pugui llegir el missatge amb tranquil·litat. Fins i tot, si desapareix, es pot recuperar. Tot i així, encara queda molta feina de sensibilització perquè tothom sàpiga utilitzar correctament aquest sistema.

Quina és l'emergència més greu que heu hagut de gestionar en els últims anys a Catalunya? O quin és el tipus d'emergència que normalment us comporta més feina?
N'hi ha hagut moltes. Probablement les ventades són de les més complicades per la gran incertesa que generen. Si ens fixem en el nombre de víctimes mortals, les inundacions continuen sent una de les emergències més greus. També hem tingut accidents químics importants i, evidentment, grans incendis forestals. Recordo especialment els incendis de l'Empordà del 2012, amb unes 16.000 hectàrees cremades i una situació molt complicada. També destacaria la gran apagada elèctrica. Va durar poques hores, però si s'hagués allargat tres dies hauria provocat un caos absolut. Això demostra fins a quin punt som vulnerables energèticament. I, finalment, també recordo els atemptats com una situació especialment crítica i d'un gran desconcert.

Com a última pregunta, si només poguéssiu donar tres consells a la ciutadania per afrontar aquest estiu amb seguretat i tranquil·litat, quins serien?
El primer seria posar-hi seny. Els consells que donem no són complicats; són, en realitat, els mateixos que ens transmetien les nostres àvies i besàvies. El segon és ser prudents i no pensar que a nosaltres no ens passarà mai res, perquè tots estem exposats als riscos. I el tercer és fer sempre cas de les autoritats i seguir les seves indicacions.