La Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya arriba a la 20a edició, que se celebrarà del 5 al 15 de novembre amb una programació especial per celebrar dues dècades donant a conèixer cinematografies poc presents als circuits comercials. A més de les sales habituals de Barcelona (Filmoteca de Catalunya, Zumzeig, Lleialtat Santsenca, Santa Mònica i Biblioteca Sant Pau), el festival s’estén a Figueres, Roquetes, Agramunt i Manresa, que projectaran una selecció de títols que han passat per la Mostra al llarg d’aquests vint anys. L’edició s’obrirà amb Cotton Queen, de la sudanesa Suzannah Mirghani, i es tancarà amb Palestine 36, de la palestina Annemarie Jacir.

Cotton Queen (2025), el primer llargmetratge de la cineasta sudanesa i russa Suzannah Mirghani, inaugurarà la Mostra el dijous 5 de novembre. La pel·lícula parla de la memòria colonial a través d’una dona que esdevé el motor de canvi d’un poble del Sudan que viu del cotó. Va ser premiada a L’Atelier de la Cinéfondation de Canes el 2022 i es va estrenar a Venècia el 2025.

La cloenda anirà a càrrec de Palestine 36, d’Annemarie Jacir, una de les veus més reconegudes del cinema palestí actual. El film se situa en la Gran Revolta palestina de 1936-1939 contra el domini colonial britànic. El rodatge es va aturar després dels atacs del 7 d’octubre de 2023 i es va haver de traslladar a Jordània. Jacir la presentarà el diumenge 15 de novembre.

Més pel·lícules que mai

Aquest any la Mostra ha rebut més pel·lícules que mai, i la ficció ha guanyat pes respecte del documental. La secció oficial de ficció inclou cinc llargmetratges. Un dels més esperats és Once Upon a Time in Gaza, dels germans Tarzan i Arab Nasser, ambientada a Gaza el 2007, que es pregunta per a què serveix fer cinema en un territori ocupat.

De Tunísia arriben Looking for Ayda, de Sarra Abidi, sobre la solitud i l’alienació a la feina, i Mon Ami, de Mohamed Zran, rodada en un únic pla seqüència de 85 minuts. Completa la secció El Sett, de Marwan Hamed, un biopic sobre la cantant egípcia Umm Kulthum que arriba fins al seu històric concert a l’Olympia de París el 1967.

Pel que fa al documental, a My Father and Qaddafi Jihan K. reconstrueix la figura del seu pare, opositor pacífic a Gaddafi desaparegut el 1993. A We Are Inside, Farah Kassem retrata la relació amb el seu pare, poeta libanès, i a ‘Akal’, Sonia Kessi segueix les dones de la Cabília que treballen la terra, però no la poden deixar en herència.

La selecció documental es completa amb And the Fish Fly Above Our Heads, de Dima El-Horr, ambientada en una platja pública de Beirut, i Sh’hili, en què Habib Ayeb aborda el canvi climàtic des d’una mirada descolonial. Sonia Kessi presentarà Akal a la Mostra el diumenge 8 de novembre.

La memòria de Palestina

La Mostra també dedica un cicle a la memòria cinematogràfica de Palestina, comissariat per Maher Abi Samra, que posa en diàleg obres clàssiques i actuals. S’hi podran veure Introduction to the End of an Argument (1990), d’Elia Suleiman i Jayce Salloum, que qüestiona com els mitjans occidentals han representat els àrabs, i Resistance, Why? (1971), de Christian Ghazi.

El cicle inclou també Cuéntame, pajarito (2007), d’Arab Loutfi, amb el testimoni de set dones que van participar en la resistència armada; The Flowers Stand Silently, Witnessing, de Theo Panagopoulos; Anatomie du contrôle, de Mahmoud Alhaj, i Los engañados (1973), de Tewfik Saleh, basada en una novel·la de Ghassan Kanafani.

El dissabte 14 de novembre es presentarà el Memorial dels desapareguts d’Algèria, impulsat el 2009 pel Collectif des Familles de Disparus en Algérie i Sodepau, i ara refet amb el suport de l’ICIP. La sessió inclourà Cançó per Amine, d’Alberto Bougleux, sobre la lluita de Nassera Dutour, mare d’un dels algerians segrestats durant l’anomenada “guerra contra el terrorisme”.