L’explorador que va escalar fins a les altes esferes d’Egipte. Aquesta és la història d’Iny, recreada ara al Museu Egipci de Barcelona en una exposició que estrena la seva nova sala immersiva. Iny, l’explorador del faraó és el resultat d’una investigació rigorosa amb la incorporació d’un element modern en un museu del tot analògic. Un recorregut curt que complementa i modernitza la visita, visibilitzant un personatge molt particular de la història d’Egipte.

“Pronuncia el meu nom: només així podré continuar vivint eternament”. Així rep els visitants la veu d’Iny dins la sala immersiva. El seu Ba (un dels components espirituals d’una persona segons els egipcis) serà l’encarregat de guiar-los pels moments més significatius de la seva vida, des de la seva tomba a les embarcacions amb què feia les expedicions. 

A la projecció s’hi recrea l’Antic Egipte amb pulcritud, basant-se en criteris científics i hipòtesis acurades per submergir el visitant en un viatge per Saqqara, una gran necròpolis a la riba del riu Nil. Volant com un ocell o caminant rere el protagonista, es complementa l’exposició i la fa més entenedora i didàctica.

“Volem trobar un nou llenguatge per animar als futurs arqueòlegs i egiptòlegs de casa nostra”, exposava la directora del museu, Mariàngela Taulé. 35.000 infants visiten cada any les exposicions, per això aquesta nova incorporació dona un gran valor afegit pels més petits, que ben segur gaudiran de la projecció immersiva.

Una recerca de tres dècades

L’interès del fundador del Museu Egipci, Jordi Clos, per Iny es remunta al 1991, quan va adquirir el primer fragment de la seva capella fúnebre. “En aquell moment no teníem ni idea de qui era”, confessava el col·leccionista durant la inauguració. Des de llavors l’interès per aquesta història va anar creixent. Clos va viatjar per tot el món arreplegant més i més peces relacionades amb l’explorador. En total, se'n exposen setanta. Entre aquestes, sis són les que conformen part de la capella d’Iny, un dels centres vitals de l’exposició.

A la tomba s’hi troben un munt d’inscripcions que ens expliquen qui era ell, els seus càrrecs religiosos, administratius i militars, i com va arribar a les altes esferes de la societat guanyant-se la confiança dels faraons Pepi I, Merene I i Pepi II. Així va poder ascendir des de la base de la societat egípcia fins a la dreta dels déus que ell mateix havia servit i venerat.

A més, Iny va poder exercir funcions directament relacionades amb l’organització d’expedicions. En aquests viatges, sis en total, l’explorador portava tota mena d’objectes i artefactes valuosos: fusta de cedre (material d’algunes de les figures de l’exposició), plata, lapislàtzuli, plom o oli sefetj.

Els reptes en la reproducció

La reconstrucció del personatge ha requerit un treball extens d’investigació. Molts dels elements de la producció s’han hagut de recrear a partir de textos, inscripcions i teories sobre l’Antic Egipte. De fet, no se sap ben bé on va ser enterrat originàriament Iny, però a partir d’aquesta recerca s’han pogut estimar molts dels elements més rellevants. 

La reproducció digital inclou la capella al complet, els paisatges de Saqqara i Memfis (la primera capital de l’Antic Egipte) i la recreació d’un palau, que s’ha hagut de fer a partir d’hipòtesis i teories, ja que no hi havia gairebé cap referència gràfica de la seva estructura. “Tot s’ha fet amb un fonament científic”, recalcava la directora Mariàngela Taulé.

Iny, l’explorador del faraó, culmina una recerca iniciada fa més de trenta anys que remuntarà als visitants fins al 2250 aC. Una exposició amb què s’infla l’ànima d’Iny que perdurarà per l’eternitat al més enllà.