Imagina per un moment estar al Palau de la Música Catalana, en una petita sala on els acords que hi sonen et fan desconnectar per un instant de la realitat i fan que no puguis perdre ni una sola nota d'aquella melodia. Aquest és l'ambient que han creat els joves de la Jove Orquestra Simfònica de Barcelona (JOSB) aquest dimarts amb l'acte de presentació de la temporada 2026/27, en un lloc ben especial que consideren casa seva, el Palau de la Música Catalana. Ho han fet amb una peça de Vivaldi, interpretada amb piano i trio d'instruments de metall, i amb una altra de Schumann, amb un duet de violí i violoncel.

Tot i que podria semblar una formació minoritària, la realitat és que la JOSB gaudeix d'una sòlida reputació internacional. Enguany viatjaran a Praga, considerada el bressol de la música clàssica, per tocar a la mateixa església on ho va fer Mozart.

Aquesta orquestra és el fruit d'un treball constant liderat per Carlos Checa, que s'encarrega de renovar el repertori cada any per sorprendre els seus alumnes. Des de la fundació, el 2015, l'orquestra ha sumat col·laboracions amb grans figures de la clàssica com el director Eivind Gullberg Jensen, s'ha enfrontat a repertoris de mestres com Beethoven i Debussy, i ha participat en esdeveniments de relleu, com la trobada de la JOSB amb el papa Lleó XIV a Barcelona.

Durant la presentació, els joves de l'orquestra han expressat la gran il·lusió i el profund orgull que representa per a ells assajar i actuar al Palau i tenir projecció internacional. Segons explica el director, "l'atractiu del projecte és tan gran que hi ha músics i altres artistes de prestigi que volen actuar amb ells, i tot per un preu purament simbòlic". A més a més, afegeix que com més complicat és el repte d'interpretar una peça, més ganes hi posen els alumnes.

"Com més difícil és el repte d'interpretar una peça, més motivats estan els alumnes"

Al cap i a la fi, és ben indiferent quin idioma parlem, perquè la música és universal i és una de les coses més pròpies i pures dels éssers humans. Aquest idioma sense fronteres és el que ha portat a l'Aitana, que ja porta nou anys formant part de l'orquestra, a "viure experiències increïbles com a intèrpret"; de fet, confessa, amb emoció, que "mai a la vida s'hauria imaginat arribar a tocar als Estats Units gràcies a aquest projecte".