Antoine de Saint-Exupéry volia explicar moltes coses quan va escriure El Petit Príncep, l’any 1943. La història d’aquest és popularment molt coneguda. Fent veure que publicava un llibre per a infants, l’escriptor francès hi va encabir els pensaments personals més íntims mentre el seu país es trobava immers en la Segona Guerra Mundial. La mateixa cura que va tenir ell, la tenen, des de fa set temporades, Àngel Llàcer, Manu Guix i Marc Artigau, director, compositor musical i dramaturg, respectivament, de l’adaptació teatral.

El musical del Petit Príncep es va reestrenar el 4 de desembre a la Sala Barts, i s’hi podrà veure fins el 17 de gener. Durant els set anys que porta als escenaris, per les festes nadalenques, ja l’han vist més de 300.000 espectadors. La novetat principal d’aquesta temporada és que Manu Guix, director musical, comparteix el paper d’aviador amb l’actor Enric Cambray.

Precisament, la història comença amb un aviador perdut enmig del desert. Allà, hi coneix el protagonista de la narració, una fantàstica Júlia Bonjoch, que encarna a la perfecció el paper del petit príncep. Per aquells qui encara no l’hagin llegit, el protagonista és un nen innocent que vol entendre el món dels grans, tot i que no li resultarà senzill. Després de marxar del seu asteroide, el B612, el petit príncep viatjarà fins a arribar a la Terra.

A l’aventura, l’acompanyaran una rosa, un vanitós, i una guineu, entre d’altres, que l’ajudaran a entendre els valors de l’amor i de l’amistat. Justament, la rosa, representada per una excel·lent Diana Roig, és un dels personatges clau del relat de Saint-Exupéry, ja que manté una relació molt especial amb el petit príncep. Delicada, presumida i entonant perfectament una de les cançons més conegudes del musical fa gaudir l’espectador d’un dels moments més emotius de l’espectacle. El vanitós, encarnat per Eloi Gómez, simbolitza l’egoisme i el desig d’admiració constant. La guineu, Miguel Ángel Sánchez, és sinònim d’amistat i coneixença per entendre la creació d’aquest vincle. 

L’escenografia escollida està relacionada amb els dibuixos que l’autor francès va fer en un manuscrit separat de la narració del petit príncep, que més tard van ser publicats. Aquests dibuixos es projecten en una pantalla i unes dunes mòbils que són dalt de l’escenari. Aquestes permeten canviar els paisatges i les projeccions a mesura que avança la història. A més, durant el musical es juga amb les llums de sala que aconsegueixen crear un ambient gairebé màgic. 

De forma evident, la música és un altre dels punts clau del musical. En un total de 16 cançons, se’ns expliquen amenament les aventures del petit protagonista que recorre milers de planetes en companyia, no només de personatges estrambòtics, sinó també de cançons fetes a mida. La rapidesa amb què es succeeixen les cançons converteixen el relat en quelcom realment divertit i, fins i tot, lúdic, tenint present que el musical és recomanat a partir dels infants de 4 anys. Així doncs, la música de Manu Guix permet resseguir el viatge del petit príncep i l’aviador de forma episòdica. A més, Guix sap molt bé quan accentuar l’emoció a partir de les cançons per donar veu i pes als moments més emotius de l’obra.

En definitiva, el musical del petit príncep és una de les moltes formes possibles de veure l’adaptació del clàssic de Saint-Exupéry. La seva especialitat, però passa per la brillant actuació dels actors, en particular la de Júlia Bonjoch fent de petit príncep, i les cançons. Aquestes acaben convertint el missatge de l’escriptor francès, moralina de l’obra: “l’essencial és invisible als ulls” en tot el contrari. L’essencial no és invisible als ulls quan es tracta d’anar a veure El Petit Príncep, a la sala Barts. 

Escolta la llista musical a Spotify.

Pots anar a veure aquest espectacle fins al 17 de gener.