Najat El Hachmi ha demanat al seu pregó que Barcelona sigui una ciutat de llibertat i protegeixi els drets de les nenes i els dones. "Barcelona serà la ciutat de la llibertat com ho ha estat per a mi si protegeix, promou, difon i garanteix els drets de les nenes i les dones”. D'altra banda, l'escriptora ha criticat que "en nom de la inclusió" se la consideri una figura "molesta" pel fet de denunciar "la violència i l'opressió, la discriminació i les injustícies".

El Hachmi ha declarat que ja prou de sacrificar les vides de les dones en nom de "no sé quina entesa de civilitzacions i cultures" i en nom "d'una idea d'inclusió" que segons ella, expulsa a les dones de la condició d'ésser humà de ple dret.

Aquesta crítica per part de l'escriptora es deu al fet que les entitats en defensa dels drets LGTBIQ+, com per exemple l'Observatori contra l'Homofòbia, han mostrat rebuig a que sigui ella la figura que doni inici a les festes de la Mercè, ja que l'acusen de "trànsfoba i islamòfoba" i de "promoure l'opressió".

El Hachmi ha considerat "sorprenent" que "defensar avui els drets fonamentals a Barcelona i no a Teheran sigui considerat polèmic".

La capital catalana és sinònim de "llibertat"

El Hachmi, qui va néixer al Marroc i amb vuit anys es va desplaçar a Vic per viure juntament amb la seva família, ha mencionat que per a ella Barcelona ha estat un sinònim de "llibertat", "Som moltes les que hem tingut i tenim en Barcelona una mena del Dorado de la independència" afegeix.

L'escriptora percebia la ciutat comtal com un lloc on "no ens conegui ningú, on ningú ens compti les passes, on hem estat i on hem sortit, com n'és de llarga la túnica que cobreix els nostres pantalons i si ens hem posat més o menys rímel o hem parlat a un lloc cristià".

Els primers cops que El Hachmi va trepitjar Barcelona va ser per "fer papers"

La situació dels immigrans també ha estat un dels elements mencionats al pregó de les festes de la ciutat, l'escriptora explica que els primers cops que va trepitjar Barcelona va ser per "fer papers". "Per renovar el permís de residència que és com renovar el dret a ser el que ja érem: "d'aquí", del nostre carrer, de la nostra escola, dels nostres amics: ja és curiós que necessitis un certificat per demostrar que existeixes i cada dos o cinc anys que continues existint", ha criticat.

El Hachmi ha mencionat també la seva experiència al consolat del Marroc, lloc que segons la seva experiència personal li feia "por", ja que s'hi sentien estrangers respecte al país on havien nascut, ja que s'hi parlava àrab, una llengua que no entenien. L'escriptora afegeix que feien servir un llenguatge estrany propi de les institucions administratives que "representaven un règim autoritari".

La pregonera ha celebrat que "ara ja fa molts anys" que no ha de trepitjar el consolat i afegeix que "una de les millors coses d'obtenir la nacionalitat és poder-te oblidar de validar cada dos per tres la teva existència o identitat".

L'alcalde de la ciutat ha llençat un missatge valorant "la valentia de totes les dones que tomben murs"

Jaume Collboni ha introduït les festes de la Mercè i ha valorat també la "llibertat d'expressió" lligada a la lectura del pregó. "Avui diem sí a la paraula i diem no a la censura de qualsevol mena, perquè la censura no té cognoms ni cap justificació", ha denunciat.

D'altra banda, Collboni ha volgut mostrar una Barcelona "Solidària" davant l'alcalde de Kíiv, Vítali Kitchkó, ciutat convidada d'honor a les festes, a més, ha mostrat el seu suport a Ucraïna, així com al Marroc i Líbia,"Tenim una responsabilitat col·lectiva", ha afirmat.