New York, New York: la icona del capitalisme que controla el lloguer - Diari de Barcelona
Una tradició de la Primera Guerra Mundial
New York, New York: la icona del capitalisme que controla el lloguer
L’alcalde de la ciutat estatunidenca més gran, Zohran Mamdani, ha congelat el preu del lloguer i ha gravat les segones residències de luxe
Una icona del capitalisme que posa topall als lloguers i un alcalde musulmà governant la metròpoli. El jove batlle de Nova York, Zohran Mamdani (Uganda, 34 anys), ha fet valdre la seva paraula i, entre les mesures que ha aplicat en els primers vuit mesos al càrrec, la que més ha cridat l’atenció és la de congelar el lloguer de gairebé un milió d’habitatges.
Una acció que resulta trencadora en una de les ciutats més cares del món, però que s’inscriu en una tradició més antiga del que podria semblar. Entre el soroll i els aplaudiments, l’urbanista i investigador del CSIC, Jaime Jover, explica en conversa al Diari de Barcelona que contenir l’alça de les rendes fa temps que es fa a Nova York: “La gent pensa que Mamdani ha creat una legislació per congelar els preus, però el control del preu del lloguer ve d’un segle abans”.
Jaime Jover, urbanista i investigador del CSIC: “La gent pensa que Mamdani ha creat una legislació per congelar els preus, però el control del preu del lloguer ve d’un segle abans”
Des de quan Nova York regula el lloguer?
La Primera Guerra Mundial va provocar una escassetat de mà d’obra pràcticament sense precedents als Estats Units. Alhora, va catalitzar una gran onada migratòria des d’Europa. La crisi de l’habitatge i els desnonaments van donar pas a la primera llei que regulava el lloguer. Aquesta es modificaria després de la Segona Guerra Mundial i tindria el retoc final a la dècada dels 70.
Actualment, a Nova York, dins dels lloguers regulats, hi ha dues figures principals: el rent control, un règim molt antic i avui residual que limita fortament el lloguer de determinats pisos, i el rent stabilization, molt més estès –afecta prop del 40% del parc de lloguer de la ciutat–, que permet actualitzar la renda però amb increments limitats anualment pel Consell de Regulació del Lloguer.
Per Jover, exresident de Nova York, “el que ha canviat és que normalment no passa el que ha passat”, que és que aquest organisme decideixi que l’increment del preu serà del 0% per als contractes de lloguer d’un i dos anys. Durant l’època de Michael Bloomberg, que va ser l’últim alcalde no demòcrata de Nova York (era independent), hi va haver increments del lloguer de fins al 8%.
Segons els residents, la mesura funciona
La imatge i el discurs de Mamdani ha captivat bona part de l’electorat progressista. En Mateo, arquitecte espanyol, fa 12 anys és a Nova York. Diu que “per desgràcia” no va poder votar l’actual batlle perquè la llei d’estrangeria li ho impedeix, però afirma que ha seguit “amb molta il·lusió tota la candidatura i l’evolució que ha tingut des que es va presentar a les primàries”. L’entusiasme no és trivial: ell serà un dels beneficiaris de la contenció de preus. “Quan signi la renovació següent, en lloc d’apujar-me el lloguer un 2% o un 4%, que és l’increment habitual cada vegada que renovem el contracte, tindré la sort que sigui del 0%”, indica.
El lloguer d’en Mateo forma part del rent stabilization, així que el preu està controlat i depèn dels salaris dels inquilins. “Paguem 3.200 dòlars al mes per l’apartament, però si el preu fos de mercat lliure potser n’estaríem pagant 5.000 o 6.000”, detalla.
Mateo, arquitecte espanyol: “Paguem 3.200 dòlars al mes per l’apartament, però si el preu fos de mercat lliure potser n’estaríem pagant 5.000 o 6.000”
En Justin Steward fa vuit anys que viu a la Gran Poma i quatre a l’Upper East Side, Manhattan. “Sempre ens preguntàvem si aquest apartament podia estar subjecte a la regulació de lloguer”, diu. Per comprovar-ho, van demanar l’historial de lloguer al Departament d’Habitatge de Nova York (DHCR) i van adonar-se que l'edifici no havia presentat cap documentació des de 1986. “La nostra suposició és que hi ha la possibilitat que el nostre apartament estigui subjecte a la regulació del lloguer i que l’hagin desregulat il·legalment”, subratlla. Ara ho estan intentant demostrar i el cas ha passat a mans del DHCR. Si es determina que aquest apartament està subjecte a la regulació del lloguer, haurà de pagar una mica menys.
L’impost a segones residències de luxe
En una ciutat en què més de dos milions de persones viuen per sota del llindar de la pobresa, les mesures sobre l’habitatge de Mamdani han calat entre la classe treballadora. Tot i això, per Jover, l’alcalde ha impulsat accions més rupturistes que la congelació de preus. Ha posat un impost sobre les segones residències de luxe de persones no residents, aprovat el maig passat pels legisladors estatals. “A Nova York passa que hi ha molts habitatges de gent adinerada que potser hi passa una nit al mes. Són habitatges buits, segones residències, però dins de la ciutat”, il·lustra l’urbanista.
“L’altra cosa que Mamdani està fent, que tampoc surt a la premsa, és augmentar el pressupost de la New York City Housing Authority”, detalla. La NYCHA és l’agència pública que gestiona el parc d’habitatge públic de Nova York, una empresa que, segons Jover, “ha estat abandonada sistemàticament per tots els governs de la ciutat”.
Preguntat per ‘l’efecte Mamdani’, el descriu com “un alcalde que, dins del sistema, aposta per la redistribució de la riquesa i la justícia social”, cosa que li resulta “força innovador”. "Està escorant el Partit Demòcrata cap a l’esquerra”, argumenta.
D’entre totes les llums, però, també sobresurt alguna ombra. El lloguer que està controlat, però que continua buit, és un dels problemes que encara ha d’afrontar Mamdani. Així mateix, hi ha complexos situats en zones sotmeses a una enorme pressió immobiliària amb projectes de transformació o substitució que poden acabar afectant els residents.
Per tot plegat, l’investigador del CSIC fa una defensa d’aquest model: “El sistema públic és necessari perquè gran part de la gent que viu en habitatge públic i habitatge controlat són treballadors de la ciutat”. Declara que, sense aquest sistema i sense els conductors de metro, taxistes, repartidors de menjar o cuiners, “no existiria Nova York”. “On viuria tota aquesta gent que fa aquesta feina diària? Cauria la ciutat”, sentencia.
