La nit que va canviar la moda - Diari de Barcelona
Història del disseny
La nit que va canviar la moda
Editorial Superflua publica ‘La Batalla de Versalles’ de Robin Givhan
Poques nits han marcat la història de la moda tant com la del 28 de novembre de 1973. Cinc dissenyadors americans i cinc dissenyadors francesos es van veure les cares en la batalla més important de la indústria tèxtil: la Batalla de Versalles. Però, més enllà de les desfilades que es van dur a terme al Palau de Versalles aquella vesprada, l’esdeveniment es va coure durant mesos i el seu impacte va canviar les normes del joc de la moda. Per aquest motiu, l’editorial Superflua, establerta a Barcelona, ha publicat la traducció en castellà de La Batalla de Versalles: Una noche histórica para la moda, una extensa crònica de l’acte signada per la periodista afroamericana de moda i guanyadora del premi Pulitzer de crítica, Robin Givhan.
El llibre ens arriba 10 anys després que l’estatunidenca, que ha escrit per a la revista Vogue i ara ho fa per al The Washington Post, el publiqués. Considerant l’impacte d’aquella nit en la indústria de la moda nord-americana, no és estrany que l’autora dediqués més de 300 pàgines a explicar cada detall de les preparacions.
Què és la Batalla de Versalles?
La Batalla de Versalles va ser una desfilada conjunta que enfrontava cinc dissenyadors americans (Oscar de la Renta, Halston, Bill Blass, Anne Klein i Stephen Burrows) i cinc dissenyadors francesos (Yves Saint Laurent, Hubert de Givenchy, Emanuel Ungaro, Pierre Cardin i Marc Bohan, que aleshores representava a Dior). Tot i ser ideada inicialment com a acte benèfic, al qual van acudir personalitats com Grace Kelly, la duquessa de Windsor, Paloma Picasso o Andy Warhol, l’acte es va convertir en una competició i els seus resultats inesperats van canviar la moda per sempre.
París sempre havia estat la ciutat de la moda i els seus dissenyadors dirigien les marques més emblemàtiques i tradicionals de la indústria. Els seus noms, especialment el de Saint Laurent i Givenchy, tenien molt de pes. Així doncs, l’hegemonia francesa a la moda era clara. En canvi, els dissenyadors de Nova York encara s’estaven fent un lloc i trobant el seu estil. Les seves propostes van ser transgressores, en part gràcies al fet que Anne Klein era l’única dona del cartell i Stephen Burrows, l’únic afroamericà.
Tot i que París jugava a casa i tenia totes les de guanyar, les col·leccions americanes van ser millors que les franceses perquè van apostar per una moda més assequible, pel prêt-à-porter i per l’auge del talent negre. Les seves propostes van ser teatrals i dramàtiques i venien acompanyades de coreografia. Tenien decorats peculiars, amb música en directe i la glamurosa veu de Liza Minnelli. Les models, especialment les afroamericanes, es movien diferent, quasi flotant. Ni ells mateixos esperaven guanyar contra els dissenyadors que estudiaven i que inspiraven les seves obres. Tal com apunta Givhan al llibre, “Els francesos van pagar un preu alt pel seu excés de confiança”.
Una crònica de 300 pàgines
La Batalla de Versalles: Una noche histórica para la moda és un llibre minuciós, amb una atenció al detall espectacular i plena de citacions i referències que ajuden el lector a situar-se i a entendre el context.
Givhan va més enllà de les desfilades i se centra, especialment, en la figura sovint desconeguda d’Eleanor Lambert, l’artífex de tot plegat. La publicista i representant de dissenyadors és també la creadora de la Met Gala i de la Setmana de la Moda. Lambert va proposar a Gérald van der Kemp, el conservador del Palau de Versalles durant la dècada dels 1970, fer una desfilada benèfica per finançar la seva restauració. Tot i que van recaptar 280.000 dòlars (un milió i mig actuals), la publicista va idear aquella nit amb la intenció de donar a conèixer els talents nord-americans que representava a Europa.
L’autora del llibre analitza els mesos previs a la Batalla de Versalles, prestant atenció a tots els personatges que van passar desapercebuts. Givhan dona molta importància al context polític i social de l’època i destaca la presència de les models negres, com la Pat Cleveland o la Billie Blair. La periodista és coneguda precisament pel seu estil i el toc polític que afegeix a les cròniques de moda, un fet que fa de La Batalla de Versalles: Una noche histórica para la moda un testimoni de la història cultural de 1973.
L’escriptora proporciona informació que va més enllà dels vestits i dels teixits. Assenyala que, amb el pas del temps, podem afirmar amb convicció que la moda va canviar a partir de Versalles. Es va reforçar el paper del prêt-à-porter a la moda en comparació amb l’alta costura i el paper de les models negres a la indústria va adoptar un paper cada cop més important. De fet, la primera desfilada de Matthieu Blazy a Chanel, que va tenir lloc l’octubre del 2025, ho demostra. La col·lecció, presentada precisament a París, va acabar amb l’Awar Odhiang, una model negra, passejant amb un somriure i els braços enlaire. Allò es va donar gràcies al que els americans van fer per primer cop a Versalles.
El llibre de Robin Givhan és una crònica precisa d’un moment trencador en la indústria amb una expectació que ara equivaldria a la de la Met Gala. La narració de Givhan transforma el lector en uns ulls que estan presents en les converses amb els dissenyadors, entre bastidors i en els assistents del Palau de Versalles.
