La consellera d'Educació, Esther Niubó, es reunirà avui amb USTEC i CGT, sindicats convocants de la vaga d'inici de curs. En concret, seran dues trobades per separat amb cadascuna de les organitzacions sindicals. Aquestes reunions arriben després que la consellera es trobés aquest dimarts amb CCOO, UGT i Professors de Secundària, en el marc de les trobades de seguiment de l'acord que tots tres van signar al maig. Segons la conselleria, s'han complert el 96 % dels acords signats llavors previstos per a l'inici de curs. Aquest dijous, la conselleria tenia programada també una reunió amb les direccions dels centres educatius.

El curs passat va acabar amb l'amenaça d'una nova vaga educativa per part dels sindicats que no van signar l'acord del maig. Aquests consideren que el conflicte continua obert i que s'ha de reobrir la negociació per tal d'abordar les reclamacions del col·lectiu. L'Assemblea Educativa de Catalunya (AEC) també va acordar convocar vaga als centres públics el primer dia de curs.

Així, si res no canvia, el 8 de setembre les classes del curs 2026-2027 s'obriran amb una nova jornada de vaga, després que el curs passat acabés amb 18 jornades d'aturades —comptant les de les escoles bressol— només el tercer trimestre. 17 d'aquestes aturades les van convocar conjuntament USTEC, CGT i Professors de Secundària, amb el suport d'altres sindicats, després de no signar al març un acord amb el Departament d'Educació que sí que van rubricar CCOO i UGT.

D'aquesta manera, aquests dos sindicats es van apartar de les mobilitzacions, a les quals sí que havien donat suport fins a aquell moment. De fet, l'11 de febrer hi va haver una jornada de vaga convocada unitàriament per tots els sindicats. Finalment, i després d'un cicle intens de negociacions, Professors de Secundària sí que va signar l'acord del maig, mentre que USTEC i CGT no ho van fer.

En el cas d'USTEC, sí que va donar suport inicialment al preacord, però va impulsar una consulta entre els docents en què el "no" a la firma de l'acord va guanyar amb un 65,1 % dels vots. Després d'això, USTEC i CGT, juntament amb la Intersindical, la CNT i la COS, van impulsar la darrera jornada de vaga del curs, el 9 de juny, coincidint amb la visita del Papa a Barcelona.

A través dels acords signats, els docents cobraran uns 600 euros bruts mensuals més a quatre anys. L'acord del març amb CCOO i UGT preveia un increment del 30 % del complement específic, mentre que el segon acord, al qual s'hi va sumar Professors de Secundària, establia un nou complement de 173 euros a quatre anys. També es va acordar retribuir amb 50 euros per pernoctació les colònies, la recuperació del deute dels sexennis —quanties que cobren els docents per antiguitat— en cinc anys, la convocatòria de 5.000 càtedres per a professors de secundària en dos anys i més dotacions per a l'escola inclusiva, entre d'altres.

Reclamacions d'USTEC i CGT

USTEC sosté, però, que el conflicte continua obert i manté diverses reclamacions. Entre aquestes, arribar a la inversió d'un 6 % del PIB en educació, reduir les ràtios i un pla de xoc d'inclusiva amb plantilles estructurals i regulades per llei, una clàusula salarial vinculada a l'IPC per protegir el poder adquisitiu, garantir centres "dignes" sense barracons cronificats i adaptats a l'emergència climàtica i el "blindatge" del català com a llengua vehicular, d'aprenentatge i de cohesió.

Pel que fa a la CGT, reclama una reducció "dràstica i real" de ràtios a tots els cursos, la derogació del decret de plantilles, un calendari de màxim tres anys per arribar al 6 % del PIB en educació, la internalització dels treballadors, la protecció de la llengua catalana i currículums "democràtics i consensuats", entre d'altres.