La Plataforma per la Llengua ha presentat aquest dijous la quinzena edició de l’InformeCat, en què ha evidenciat que “continuem en una situació d’emergència”, ha declarat Òscar Escuder, president de l’organització. 

Les dades de l’estudi d’enguany, que serveixen com una radiografia de la situació lingüística als Països Catalans, mostren la crisi del català, que cada cop va a pitjor. “Només dos de cada deu residents a Catalunya s’adrecen en català a les persones que creuen que són de fora”, diu Escuder. La tendència condiciona l’acollida lingüística de la població nouvinguda i dificulta la consolidació del català com a llengua de cohesió social. Aquesta és una de les dades més rellevants de l’informe i que, a partir de 50 indicadors, exposa l’estat de salut del català. Així doncs, com apunta l'entitat, l'amenaça per al català és deguda a un conjunt de factors.

D’una banda, hi ha el marc jurídic, que actua com un element fortament discriminatori en què el castellà s’imposa sobre el català. Per exemple, com ha afirmat el president de l’entitat, el català no és una llengua oficial a Europa i això comporta unes conseqüències serioses, no només per als nostres eurodiputats, sinó aquí. També, com indica l’informe, entre 2021 i 2025 el Butlletí Oficial de l’Estat va publicar més d’un miler de disposicions normatives que afavorien el castellà i discriminaven el català. 

En segon lloc, les transformacions demogràfiques esdevenen un factor fonamental a tenir en compte a l’hora d’analitzar l’ús social del català, pel fet que n'han incrementat el pes de la població que no coneix la llengua. Set de cada deu vinculen la davallada del català a l’augment de persones que no el dominen o no l’entenen i un 8,6 % de les persones nascudes a l’estranger fa servir habitualment el català. De fet, el 73,8 % de la població està d’acord que cal reforçar l’ensenyament del català a les persones immigrades.

Tot seguit, un dels aspectes fonamentals i que implica de forma directa la població catalana, és la tendència d’amagar la llengua. L’informe mostra com únicament el 17,4 % de les persones que inicien una conversa en català mantenen la llengua quan reben una resposta en castellà. Les dades afirmen que una gran part dels catalanoparlants està abandonant la llengua en interaccions quotidianes, sobretot amb aquelles que no són catalanoparlants. 

Finalment, la Plataforma per la Llengua ha assenyalat l’augment dels continguts audiovisuals en altres llengües com un altre factor. Aquest element involucra especialment els més joves i els seus hàbits lingüístics: tan sols el 15,9 % dels joves d’entre 15 i 29 anys inicia sempre les converses en català. De fet, un dels objectius de l’organització és promoure els creadors de contingut en català. 

Malgrat tot, “no estem perduts; la situació és reversible, però cal que fem les coses bé”, afirma Escuder. Hi ha àmbits en què el català gaudeix d’una molt bona salut, com és el cas dels creadors de contingut en català, que han augmentat gairebé un 72 % entre 2024 i 2025, o el dels entrenaments de bàsquet, on més del 70 % de les converses es fan en català. A més a més, durant el 2025 es va aprovar, al Congrés dels Diputats, la primera llei estatal d’atenció al client que estableix obligacions lingüístiques en català per a les grans empreses que operen en territoris on la llengua és oficial. 

Així doncs, la majoria dels residents a Catalunya reconeixen el valor social, cultural i econòmic de la llengua: nou de cada deu perceben el català com una eina d'ascensió social. Ho creuen tant el 94,2 % dels catalanoparlants, com el 83,8 % dels castellanoparlants. La llengua és percebuda com a útil i generadora d’oportunitats. “La gent s’estima i valora el català”, conclou Escuder. Tot i que es troba en una situació d’emergència, hi ha futur per al català.