La reina del futbol torna a regnar. Alèxia Putellas va ser reconeguda dilluns a la nit amb la seva tercera Pilota d’Or, un guardó històric que no només premia la seva excel·lència amb la pilota, sinó la llegenda que és: “Només hi ha una reina, Alèxia Putellas”, exclamen els càntics que omplen el Camp Nou els dies de partit. La primera catalana que ha aconseguit aquest premi, tant en les categories femenines com masculines, el recull per tercer cop.

“Gràcies, companyes. Que tantes jugadores del Barça estiguem nominades diu molt de la temporada que vam tenir; qualsevol de les que esteu aquí hagués estat igual de just que estiguéssiu aquí sobre”, va començar l’emotiu discurs de la molletana, que no va voler oblidar els anys defensant l’escut blaugrana i va tancar amb un agraïment íntim a les seves companyes: “Per mi va ser un orgull ser capitana de totes vosaltres”. 

L'emocionant discurs d'Alexia Putellas després de guanyar la seva tercera Pilota d'Or Ser la millor, caure, tocar fons, tornar-se a aixecar i tornar a ser la millor. Per això és qui és: una llegenda I discurs, per cert, com a jugadora del Barça https://t.co/pVx6UiM4kT

— Maria Tikas (@MariaTikas) October 26, 2026

El somni que el pare no va veure

El premi ha estat l'última declaració d’amor del club català cap a l’excapitana que va transformar el futbol femení. El vincle de l’Alèxia amb el FC Barcelona no va aparèixer l’any 2012 quan va debutar amb el primer equip, sinó que es remunta 26 anys enrere, quan amb sis anys el seu pare, Jaume Putellas, la pujava a l’autocar de la Penya Blaugrana de Mollet per anar a veure els partits al Camp Nou, creant en la petita un anhel que semblava impossible per a una nena.

La il·lusió, però, també es va fer amb en Jaume, el somni del qual era veure la filla jugar amb el primer equip del Barça. La vida, però, no ho va permetre: el pare de la futbolista va morir a causa d’una malaltia el maig del 2012, poc de dos mesos abans que l’Alèxia fitxes amb el primer equip del club de les seves vides. 

Aquesta tragèdia familiar, ha explicat la catalana, va fer que es refugiés en el futbol, sense oblidar, però, qui l’havia portada fins allà: cada gol celebrat amb la mirada al cel i els braços estesos ha estat la seva manera de traslladar les seves victòries al motor de tot. Durant catorze temporades, 500 partits, i 29 títols amb el club (essent la jugadora de la història del FC Barcelona amb més títols, només per darrere de Lionel Messi), no només va mantenir viu el somni del seu pare, sinó que ha suposat un abans i un després en la història del futbol femení, convertint-se en una referent dins i fora del terreny de joc, encarnant la seva professionalització i essent l’ànima de l’època daurada del Futbol Club Barcelona. 

No obstant això, l’incansable desig de superació que l’ha consolidat com a icona l’ha portat a abandonar el club pel qual ha buidat la samarreta, per tal d’emprendre una nova aventura amb el London City Lionesses. Tot i que la migcampista va explicar que volia enfrontar-se a una situació diferent que li permetés continuar creixent com a futbolista i sortir de la seva zona de confort, en el vídeo de comiat que va publicar a les xarxes aquest estiu, va assegurar: “Això és només una etapa que s’acaba, però per sort, vaig néixer i moriré culer. Per tant, ens tornarem a veure”. 

Però és que ni tan sols la pitjor de les adversitats va aturar Putellas de ser un motor de canvi. El juliol del 2022, una greu lesió del lligament creuat anterior la va allunyar de les botes durant quasi un any.

Tanmateix, la seva feina mai s’ha limitat a la gespa: durant la recuperació va crear la Fundació Eleven, una iniciativa localitzada a Mollet, el niu de la seva història, per apropar el futbol a nenes en situació de vulnerabilitat. Perquè la seva figura va molt més enllà de ser una esportista. A la gala, quan rebia el tercer trofeu, va resumir en un encoratjador missatge el llegat que s’ha dedicat a construir: “A tots els nois i noies al voltant del món que estimeu el futbol: si voleu jugar, jugueu. Poc importa si ets noi o noia, és igual d’on siguis. No escoltis si algú et diu que no pots fer-ho, fes-ho. Creu en tu mateix, és el més important”, animava entre els aplaudiments del públic.

Tot inspirant les pròximes generacions com ha estat fent durant tota la carrera: “Si tens un somni ves a totes, encara que en algun moment hagis de començar des de zero. El més important és que ho facis amb amor i passió”.