L'ordre polític i econòmic internacional que ha configurat la realitat de les nostres vides fins al dia d'avui es troba en un procés d’autodestrucció accelerada. Aquesta és la contundent premissa que vertebra la 35a edició de l'Anuari del Barcelona Centre for International Affairs (CIDOB). El document, de més de 200 pàgines i que representa un dels textos més complets a disposició de la ciutadania per ubicar-se en la complexa realitat internacional de cara al 2026, adverteix del sorgiment d'un nou sistema econòmic desglobalitzat que neix marcat per una inicial fragilitat i inconsistència.

L'etapa coneguda com a "postguerra freda" ha acabat definitivament, plantegen en el text introductori el director del CIDOB, Pol Morillas, i el president d'honor i ex Alt Representant d'Afers Exteriors de la Unió Europea (UE), Josep Borrell. A més, aquest panorama crític que enceta el nou any s’aguditza amb el que defineixen com la "brutalització de l'ordre internacional". Aquesta “brutalització” implica que les disputes entre estats tendeixen cada vegada més a resoldre's mitjançant guerres i no amb instruments diplomàtics, amb la guerra russo-ucraïnesa marcant el punt de no retorn d'aquesta tendència. En aquest sentit, la nova carrera armamentística ja en marxa es traduirà no només en més guerres militars convencionals sinó amb un perfeccionament dels nous mètodes de guerra híbrida que configuren un escenari nou respecte a la modernitat dels conflictes inter-estatals.

Del neoliberalisme al neomercantilisme

L'Anuari del CIDOB analitza com, després de dècades de liberalització del comerç internacional i de globalització econòmica i cultural —una etapa que va arrencar amb la fi de la Segona Guerra Mundial però que va prendre velocitat de creuer i es va estendre per tot el globus amb la caiguda de la Unió Soviètica—, el món s'està transformant radicalment. El model resultant és marcadament proteccionista, caracteritzat pel xantatge econòmic derivat de l'alt nivell d'interdependència en la cadena de subministraments i la xarxa financera. És a dir, la interdependència econòmica ja no és una garantia de pau, sinó una vulnerabilitat.

 Font: Anuari Internacional CIDOB 2026

El comerç internacional està minvant el seu caràcter liberal per adoptar una forma "neomercantilista", caracteritzada fonamentalment per l'ús d'aranzels. En aquest context, el multilateralisme, tot i que perviu en institucions creades sota el lideratge occidental com l'OMC, l'FMI o el Banc Mundial, perd pes progressivament. En el seu lloc sorgeix l'unilateralisme o el "plurilateralisme", un concepte clau que apareix a l'Anuari i que explica una nova via diplomàtica on només les grans potències són les qui arriben a acords, malgrat que aquests haurien de ser globals donades les seves implicacions.

L'informe adverteix Europa de manera directa. Segons Morillas i Borrell, Brussel·les ha de seguir una màxima clara: "Ni Trump ni Putin". Aquesta estratègia implica unir-se més políticament, especialment pel que fa a la política exterior, militaritzar-se i teixir la seva autonomia estratègica, reforçar els seus valors fonamentals — els de llibertat, dignitat, solidaritat, etc.— i aprofundir en el mercat únic per ser menys dependent de mercats externs, com l'energètic. A més, ha d'apropar-se a altres blocs econòmics regionals per diversificar i reduir dependències històriques, mirant cap a la Unió Africana, l'ASEAN del sud-est asiàtic o el Mercosur llatinoamericà. Com adverteixen els alts càrrecs del CIDOB, la nova relació dels EUA amb el Vell Continent no és un parèntesi, sinó una tendència amb la qual ha d'aprendre a conviure i adaptar-se en conseqüència.

Eix 1: L'anàlisi del nou ordre econòmic i la competència tecnològica

L'Anuari pivota sobre tres eixos temàtics fonamentals, sent el primer l'anàlisi del nou ordre econòmic. Els experts participants analitzen l'impacte de les polítiques comercials proteccionistes de la Casa Blanca en relació amb la resta del comerç mundial. S'examina la justificació d'aquesta nova política a causa de la balança comercial negativa dels Estats Units, així com la capacitat del dòlar per mantenir-se com a moneda hegemònica en el futur i la guerra de divises que pot esdevenir.

Un punt crític que assenyala el text és que aquella globalització, que sovint amagava el que en realitat era una americanització del món, s'està desfent. Washington s'estaria retirant d'aquest model, fet que podria atorgar la centralitat del lideratge global a potències competidores com la Xina, preparades per ocupar l'espai abandonat.

La xarxa portuària global de la Xina, clau per l'èxit de la seva economia exportadora. Font: Anuari Internacional CIDOB 2026

Aquest capítol explica com els estats estan desenvolupant polítiques cada vegada més enfocades a assolir la sobirania estratègica. L'objectiu és reduir les dependències d'un exterior cada vegada més percebut com a hostil. Aquesta estratègia no és exclusiva de Brussel·les i el seu proclamat anhel de ser un bloc autònom, sinó que caracteritza tots els grans actors – els EUA, Rússia o la Xina.

Dins d'aquest eix, s'analitzen els nous paradigmes de la competència tecnològica. Occident ja no gaudeix d'hegemonia, i actors com la Xina o l'Índia són ara capaços de competir amb Pequín, destacant per la seva capacitat de condicionar els avenços tecnològics globals. Des del desenvolupament de la intel·ligència artificial fins a la infraestructura per a la transició verda, tot està en mans del gegant asiàtic gràcies al seu gairebé monopoli en l'exportació de minerals crítics ja refinats i la seva capacitat de producció i iteració industrial massiva.

 
Font: Anuari Internacional CIDOB 2026

Aquesta dinàmica està creant, segons els investigadors de l'Anuari, situacions de "globofricció". Aquest concepte defineix la paradoxa de l'atracció per necessitat de cooperar, paral·lela a la repulsió per friccions geopolítiques que experimenten economies que es necessiten mútuament però que desitjarien que no fos així.

Eix 2: La crisi climàtica, l'egopolítica i el postcreixement

El segon gran eix aborda la qüestió de la crisi climàtica i la seva implicació amb les dinàmiques geopolítiques. L'Anuari afirma que manquen lideratges sòlids, ja que s'ha imposat "l'egopolítica" —la política del meu país primer— en una qüestió de caire inevitablement planetari. Aquesta “egopolítica” actua com a context polític de la seguretat climàtica global, dificultant solucions conjuntes.

Els experts escollits per aquest laboratori d’idees català apunten que la UE ha de lluitar intensament contra el negacionisme climàtic i promulgar la defensa de la ciència, liderant una resposta col·lectiva d'escala mundial que superi el marc estatal. Una de les estratègies proposades és lluitar contra aquesta crisi mitjançant l'adaptabilitat, un marc que de facto ja reconeix per si mateix la inevitabilitat dels efectes reals i irremeiables del canvi climàtic. Això implica necessàriament el “replantejament d'hàbits humans” i l'aposta ferma per l'energia renovable. Per això, es posa en alerta de la "guerra cultural" del negacionisme climàtic que abanderen els partits l'extrema dreta i els lobbies de les energies fòssils tant a Europa com als Estats Units.

 
Font: Anuari Internacional CIDOB 2026

L'informe recull crítiques alternatives als discursos polítics oficials que promulguen el "creixement verd", considerant-lo una qüestió difícil de conjugar. En el seu lloc, es proposa donar pas a un "postcreixement". Aquest model hauria de reduir les indústries contaminants i apostar per serveis bàsics universals, la reducció de la jornada laboral, la renda bàsica, impostos progressius a la riquesa i una inversió pública massiva en renovables.

L'anàlisi de l'agenda climàtica també posa el focus fora dels grans poders occidentals, examinant un grup divers i emergent com els BRICS+. Dins la seva cooperació destaca la respectiva al canvi climàtic i a la conservació dels ecosistemes naturals. No obstant això, s'assenyala la contradicció en què cada estat membre duu a terme polítiques molt diverses pel que fa al seu mix energètic, i alguns d'ells són líders mundials en producció de combustibles fòssils. En aquest sentit, s'analitza el paper complex de la Xina com a major emissor de CO₂ del món però, alhora, major impulsor mundial de la transició verda i líder indiscutible en desenvolupament d'infraestrctura tecnològica per descarbonificar l'energia.

Eix 3: El futur tecnològic de la guerra

El tercer element fonamental de l'Anuari és el del futur de la guerra, començant pel qüestionament de la inevitabilitat de les guerres com a factor intrínsec de l'humà. Aquest aspecte, de caire més reflexiu però cabdal davant la creixent militarització dels estats, s'analitza des de factors antropològics i biològics, remuntant-se als orígens de la civilització humana.

 
Font: Anuari Internacional CIDOB 2026

Paral·lelament, es parla de la crisi del dret internacional, erosionat per actors com els EUA, Israel o Rússia, i la necessitat imperiosa de no rendir-se en el seu reclam per preservar-lo, on s'encoratja a què Brusel·les n'abanderi també la lluita. També es posa la lupa en la carrera tecnològica que implica l'actual nova carrera armamentística, amb l'aparició d'un nou paradigma de la guerra moderna. Aquest inclou drons, satèlits, robots, biotecnologia i el factor emergent de la IA com a protagonista inevitable de les properes guerres. En aquest escenari, s'assenyala la implicació de les Big Tech de Silicon Valley com a actors silenciosos però decisius en el desenvolupament de la infraestructura bèlica moderna, especialment pel que fa tecnologia espacial i les seves implicacions al camp de batalla real i als sabotatges propis de la guerra híbrida.

 
Font: Anuari Internacional CIDOB 2026

L'Anuari dedica espai a repensar els pros i contres d'utilitzar la IA al camp de batalla. Per una banda, presenta un dilema ètic sobre delegar decisions humanes en intel·ligències automatitzades. Per l'altra, es reconeix que pot convertir-se en una eina de prevenció de conflictes gràcies a la seva potencial capacitat d'analitzar dades i preveure situacions estadísticament. A més, la "guerra cognitiva" i la militarització de les ments ocupen un espai rellevant, descrivint com la ment humana es converteix en camp de batalla gràcies a la propaganda i la desinformació.

Finalment, l'Anuari aterra a la realitat immediata posant atenció en el pla per rearmar els exèrcits dels països europeus. Es debat sobre la creació d'una UE més militarista i la necessitat de fer-ho des d'una coordinació unida i autònoma. La qüestió clau és com fer-ho en relació amb el principal aliat militar, la Casa Blanca: si aquesta militarització es fa impulsant la indústria europea o a través de compres al complex militar industrial estatunidenc. En aquest sentit, s'analitza el futur rol de l'OTAN a territori europeu, a debat arrel de la qüestió russo-ucraïnesa i les amenaces a desentendre-se'n de Trump. Això emfatitza encara més la necessitat de Brussel·les de tenir eines pròpies per no deixar-se emportar per la seva dependència militar.

Conviure amb la incertesa

El CIDOB ofereix una eina indispensable per entrar a l'any 2026 coneixedor dels reptes i claus que l'actualitat internacional presenta — a través de l'economia, el clima i la guerra —  i que afecten tothom de ple en la seva seguretat i condicions materials de vida. 

Una vida que haurà d'aprendre a conviure en la incertesa d'un món cada vegada més competitiu, més hostil i més bel·licista. Tot i això, aquest escenari també està ple de reptes i oportunitats. Aspectes com l'autonomia estratègica, l'autosuficiència industrial, la sobirania política, la lluita climàtica i el desenvolupament de tecnologies en infraestructura renovable, el control i aprofitament de la IA, i la recerca de nous socis i mercats són les vies per navegar de manera fructífera aquest nou desordre internacional.