L'aparició de nous fàrmacs i l'aplicació del big data per desenvolupar teràpies i biomarcadors de detecció precoç són avenços que estan transformant la investigació a l'Alzheimer i que recull el nou llibre Neurodegeneración y Alzheimer.

Escrit pel director de la Fundació Pasqual Maragall i BarcelonaBeta Brain Research Center (BBRC), Arcadi Navarro, i la neuropsicòloga experta en formació i divulgació de la mateixa entitat, la doctora Nina Gramunt, el llibre explora els mètodes de prevenció contra l'Alzeimer. També nous fàrmacs com el lecanemab, que va ser aprovat per l'Administració d'Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA, en anglès) el 2023 i frena l'avenç d'aquesta malaltia.

L'obra també analitza com el big data està transformat la investigació en fàrmacs i desenvolupament de biomarcadors.

"En els darrers anys, hi ha hagut un canvi de paradigma en la comprensió de l'Alzheimer i altres malalties neurodegeneratives. Ara tenim biomarcadors que avancen el diagnòstic i que s'han de complementar amb nous fàrmacs que per primer cop modifiquen el curs biològic de les persones afectades", afirma en declaracions a EFE la doctora Gramunt.

El lecanemab, un raig d'esperança

Principalment, es refereix al lecanemab, un dels fàrmacs més esperançadors en la investigació de l'Alzheimer en alentir el seu avenç en pacients en les primeres fases de la malaltia i que, malgrat obtenir la llum verda als Estats Units, el Japó i la Xina, encara no ha estat aprovat per l'Agència Europea del Medicament.

Encara que aquesta malaltia continuï sent progressiva i irreversible, aquest medicament és, en aquests moments, l'únic eficaç a l'hora d'alentir el seu avenç. Així ho va demostrar en un estudi previ a l'aprovació del fàrmac en què van participar 1.795 pacients i els resultats dels quals van revelar una reducció del deteriorament cognitiu del 27% en 18 mesos dels pacients tractats amb lecanemab en comparació dels que no. 

"És un primer pas, però molt important, perquè feia 20 anys que no teníem l'aprovació de cap fàrmac específic contra l'Alzheimer", assegura la divulgadora sobre Alzheimer, envelliment i promoció de la salut cerebral.

En la mateixa línia, Gramunt subratlla que, fa uns dies, el Comitè Assessor de la FDA nord-americana va votar per unanimitat donar suport a l'aprovació un altre fàrmac contra la malaltia, el donanemab, en demostrar la seva eficàcia per alentir el deteriorament cognitiu de pacients en les primeres etapes de la malaltia. "És de la mateixa família que el lecanemab, però el seu principi actiu té alguns aspectes diferenciats a nivell fisiològic cerebral", detalla la neuropsicòloga.

Més enllà dels nous fàrmacs, Gramunt ha ressaltat que, abans de frenar l'avenç de l'Alzheimer, és important centrar-se en la prevenció, protegint la salut cardiovascular, mantenint activa l'activitat cognitiva -allò que allunya quadres d'ansietat i depressió- i procurant descansar les hores necessàries.

Camí de tenir biomarcadors més precisos

Un altre factor rellevant a l'hora d'investigar l'Alzheimer és trobar tècniques de detecció d'aquest trastorn, per la qual cosa els avenços en trobar biomarcadors són clau.

Les investigacions en la troballa de biomarcadors s'han accelerat en els darrers anys gràcies a les noves tecnologies i a la irrupció del Big Data, que permet treballar amb grans quantitats de dades per trobar la millor combinació. "Ara, tècnicament podem detectar el risc d'aparició de la malaltia amb una anàlisi de plasma o de sang i anticipar-nos uns 15 o 20 anys abans que es manifestin els primers símptomes", especifica Navarro.

Sobre aquesta qüestió, el director de la Fundació Pasqual Maragall afegeix que els passos següents han de ser fer que els biomarcadors siguin més accessibles i millors i que tingui sentit fer un cribratge poblacional. "Encara que l'Agència Europea del Medicament aprovi el lecanemab, encara no té sentit fer grans cribratges amb biomarcadors perquè aquest medicament, per ara, funciona un cop apareixen els primers símptomes de l´Alzheimer. Cal que primer s'aprovin medicaments preventius", insisteix.

Això no obstant, Navarro apunta que aquest fàrmac ja aprovat "es troba en assajos clínics amb hipòtesis de partida que no només frena la malaltia, sinó que pot endarrerir l'aparició de l'Alzheimer abans que aparegui". Preguntat sobre el futur de la investigació d'aquesta malaltia, el també director del BBRC sosté que cal ser "optimistament prudents", perquè la ciència "funciona sempre, però amb ritmes lents".

"Hi ha motius per a un optimisme cautelós, amb fàrmacs que poden frenar l'avenç de la malaltia i hi ha molta investigació. En algun moment hi haurà alguna teràpia per tractar persones amb risc de patir Alzheimer, però per això encara cal molta inversió i recursos", conclou Navarro.