Gos
Publicat el 28 d’abril 2023

Els animals tindran per fi un nou centre d'acollida a Barcelona després de més de 20 anys d'espera. Això sembla clar després que l'Ajuntament de la capital catalana aprovés fa un mes el projecte. Ara, la gran incògnita torna a ser la data d'obertura. La raó: les obres encara no s'han licitat i les eleccions municipals són a tocar. El govern d'Ada Colau va anunciar que la previsió era començar la construcció a la tardor, entre el setembre i l'octubre, i adjudicar-ho abans d'acabar el mandat. Ara per ara, però, no hi ha novetats.

Tot i la incertesa, Anna Ortonoves, cap del Departament de Gestió i Protecció dels Animals de l'Ajuntament de Barcelona, defensa que "no hi ha cap entrebanc". "Estem supermotivats i entusiasmats perquè veiem que això ja comença a ser una realitat".

Darrerament, l'associació DEPANA ha interposat un recurs contenciós en contra d'aquesta llicència, però Ortonoves assegura al Diari de Barcelona que s'ha estat estudiant des dels serveis jurídics del consistori i "no inhabilita".

La gossera s'ubicarà a la finca Torre Doña Juana a Montcada i Reixac, al costat del Cementiri de Collserola. El primer tinent d'alcaldia de l'Ajuntament de Montcada, Jordi Sánchez, calcula que el nou centre no estarà llest fins a principis del 2024: "Fer un procés de licitació, independentment que hi hagi eleccions o no, són sis mesos com a mínim".


Gossos de la Lliga per a la protecció d'animals i plantes de Barcelona (Gerard Boada)

Una reivindicació històrica

A l'espera de què es liciti el contracte d'obra a una constructora, el retard que ha caracteritzat aquest projecte indigna al conjunt d'associacions animalistes. Carme Méndez, presidenta de l'Associació Defensa Drets Animals, critica la inacció del govern municipal a l'última dècada: "Portem anys i panys que ens diuen que sí, que ja està; i el fet és que el centre no hi és". També lamenta que "com s'acaba aquesta legislatura, una altra vegada queda el tema pendent". "És molt lamentable el que ha succeït".

L'Ajuntament va intentar en el seu moment aixecar el centre d'acollida al Parc de l'Oreneta, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, i més endavant a Montjuïc, però totes dues alternatives van fracassar. La primera opció, proposada el 2008, no va progressar a causa de l'oposició dels veïns i les escoles de luxe de la zona; i la segona, presentada un any més tard, tampoc va quallar.

Per què s'ha trigat tant a engegar la nova gossera? Ortonoves manifesta que es tracta d'un projecte "complex", ja que són dos municipis els que s'han de coordinar -Barcelona i Montcada i Reixac-, i posar d'acord. A més, afegeix que és una iniciativa "promoguda des d'un dels municipis, però en el terme municipal de l'altre". Davant d'això, Sánchez fa autocrítica: "Hem anat molt lents entre tots plegats".

Cal tenir en consideració que els dos ajuntaments van signar el 2014 un conveni urbanístic per definir la ubicació del nou equipament. Amb aquest acord, el consistori de la capital catalana es comprometia a fer una sèrie d'inversions a Montcada: arreglar el Rec Comtal, eliminar el barraquisme que hi havia a Collserola i al Turó de Montcada, i millorar unes connexions entre Can Cuiàs i Ciutat Meridiana.


Una de les zones habilitades per a gats a la Lliga per a la protecció d'animals i plantes de Barcelona (Gerard Boada)

"S'hauria de preguntar a l'Ajuntament de Barcelona perquè s'ha allargat tant. Nosaltres sempre hem exigit que, abans de fer el centre, complissin amb les obligacions que els atorgava el conveni", explica el portaveu de Montcada.

El nou CAACB

Una inversió de 19 milions d'euros, 25.750 metres quadrats i capacitat per a 350 gossos i 150 gats. És el retrat del nou Centre d'Acollida d'Animals de Companyia de Barcelona (CAACB), que disposarà d'espais lliures enjardinats i d'esbarjo per als animals, en un complex que s'integrarà en l'entorn natural que l'envolta. "És un espai ideal. Ha de ser un centre pioner, de referència", afirma Ortonoves, que detalla que es tracta d'un "projecte auster, però que pensa molt en el benestar dels animals que han d'estar acollits".

Les instal·lacions acolliran els animals perduts, abandonats i comissats de Barcelona i de Montcada i Reixac, i oferirà serveis veterinaris a la població del municipi del Vallès Occidental.

L'actual CAACB, situat a la Carretera de l'Arrabassada, fa temps que es va quedar petit: "Fa ben bé sis anys. Va haver-hi un increment en la tendència de les entrades. Abans l'abandonament era molt estacional, vinculat sobretot a l'època de vacances d'estiu. Ara és estructural", detalla Ortonoves.

Instal·lacions antigues i capacitat limitada

És un espai construït el 1972 i concebut en un inici com a gossera on se sacrificaven els gossos i gats de Barcelona. Si en 22 dies no tenien la sort de ser reclamats o adoptats, el seu destí era inevitable, fins que el 2003 el plenari de l'Ajuntament va aprovar la fi d'aquesta mesura. La capital catalana va convertir-se en la primera ciutat de l'Estat en erradicar el sacrifici i esdevenir centre d'acollida.


Un gos al Centre d'Acollida d'Animals de Companyia de Barcelona (Ajuntament de Barcelona)

L'antiguitat de les instal·lacions fa que avui dia es doni una resposta limitada a les necessitats dels animals. "La infraestructura és la que és, una infraestructura estressada per l'ús", reconeix la cap del cap del Departament de Gestió i Protecció dels Animals. Méndez va una passa més enllà i retreu que "no reuneix les condicions ni per acollir els animals i molt menys d'una ciutat de la categoria de Barcelona". La presidenta de l'associació animalista afegeix que el CAACB és petit, a l'ombria i costa molt arribar i reivindica: "Els ciutadans paguem impostos per moltes coses, entre elles per tenir un centre digne".

Malgrat aquestes mancances estructurals evidents que han portat a aprovar la construcció d'un nou centre, l'equipament s'ha renovat i s'han produït obres de millora, especialment a la part de cures dels animals: "S'ha intentat anar fent un manteniment que ajudi a tenir unes condicions mínimes de benestar", subratlla Ortonoves.

Gossos derivats a Argentona

Ara mateix, acull 175 gossos i un centenar de gats, i hi treballen 35 persones durant tot l'any. La realitat però, és que molts gossos, uns 50 al mes, són derivats a un centre concertat d'Argentona, Help Guau, mitjançant un conveni extern. El tercer animal en discòrdia són les fures, considerades també com a animal de companyia segons la llei catalana. També hi ha entrades d'aquesta espècie al centre, però només entre cinc i set l'any.

"Sortosament, tenim un índex d'adopció molt bo. L'objectiu és que els gossos estiguin el menor temps possible amb nosaltres perquè es retroben amb les seves famílies si s'han perdut, o són adoptats", remarca Ortonoves.


Gerard Boada

Els animals que entren al centre d'acollida són animals perduts, abandonats o comissats per maltractament o comerç il·lícit. També es deriven des dels serveis socials gossos o gats provinents de famílies desestructurades o si, per exemple, s'ha d'ingressar el seu responsable o si es produeix un canvi de domicili i els propietaris de la mascota no poden tenir-la al nou pis.

El CAACB no accepta animals que s'abandonin directament a l'equipament sense passar per serveis socials. "Què vol dir que no puc tenir l'animal? M'he cansat de tenir aquell animal? Doncs haver-t'ho pensat abans. Un animal és un ésser viu i està protegit per la llei. No pots abandonar-lo, és delicte", adverteix la responsable d'animals de l'Ajuntament. En canvi, la Lliga per a la protecció d'animals i plantes de Barcelona, la protectora privada més gran de la ciutat, sí que accepta gossos de propietari, segons constata Enric Solé, responsable del refugi.

Els passejos, a càrrec del voluntariat

Els gossos allotjats surten a passejar un cop al dia, o almenys és el que s'intenta des del CAACB. Aquesta tasca no la realitzen els treballadors de l'equipament sinó voluntaris que col·laboren amb el centre: "Nosaltres no podem treure a passejar els gossos perquè les càrregues de feina no ho permeten", admet Ortonoves. La Mar és des de fa vuit anys voluntària de l'Associació d'Amics i Voluntaris de la gossera de Barcelona, una de les quatre associacions que s'encarreguen de treure els gossos: "Amb la mida de les gàbies i l'espai del qual disposen quan estan tancats, el passeig és indispensable, sinó es tornarien bojos".


Una voluntària passejant un gos del CAACB (Ajuntament de Barcelona)

"Sempre que sigui possible, preferim que estiguin acompanyats", observa Ortonoves al respecte de què els gossos convisquin junts a una mateixa gàbia. Els responsables valoren dos aspectes per prendre la decisió: que la dimensió del box ho permeti i que el gos pugui tenir un company. És a dir, l'espai i el comportament.

"S'ha de treballar que tinguin una bona entesa", explica la responsable del Departament de Gestió i Protecció dels Animals, que destaca que hi ha gossos que estan molt contents amb un company amb una excepció: l'hora de menjar. "Fan el que es diu protecció de recursos", afegeix Ortonoves. En algunes gàbies arriben a estar tres o quatre gossos junts sempre que siguin de mida petita o mitjana.

Perfil dels gossos

Les races que predominen al centre d'acollida i, per tant, les que més s'abandonen, són els American Staffordshire i els Pitbull. Malgrat que el ritme d'adopcions és positiu, hi ha gossos que s'hi estan molts anys fins que aconsegueixen sortir. Ortonoves diu que són "molt invisibles o bé tenen un tipus de peculiaritat de comportament". Alguns han arribat a estar vuit i nou anys abans que se'ls emportessin, i moltes vegades és una persona voluntària del centre qui els dona una segona oportunitat.


Gerard Boada

Mar entén que "és molt més fàcil que adoptin a gossos més joves, a gossos de mida petita i a gossos que no tinguin cap problema de comportament". Considera que els de races potencialment perilloses "estan estigmatitzats" i passen més temps al CAACB juntament amb els de mida gran i els d'edat avançada.

"Aquí veiem les dues cares de l'ésser humà: la més cruel i dolenta, que és l'abandonament o els maltractaments, i la més bona que són aquests miracles", assevera la responsable del CAACB. Mar comenta que es genera un vincle "sobretot amb els gossos que porten molt temps" i confirma: "On vagin els gossos anirem nosaltres". La voluntària ressalta que ja necessiten 100% vehicle propi per anar al centre "perquè pràcticament no hi ha transport públic", donat que també hi seran a Montcada: "Si està 15 o 20 minuts més enllà, anirem igualment".

L'abandonament, una xacra que no s'atura

767 gossos i 695 gats. Són les xifres que es van registrar al centre d'acollida de Barcelona l'any passat. Un 2022 en què van ser adoptats 369 cans i 409 felins. L'abandonament continua a l'alça, especialment amb gossos de mida més gran, però quins són els motius principals? Segons Ortonoves, hi ha tres elements a tenir en consideració. Les camades indesitjades, els problemes de comportament i la moda de fer-se amb barreges de gossos potencialment perillosos i altres races.

Sobre aquest darrer motiu, Ortonoves aclareix que és necessari "un coneixement per poder tenir correctament els gossos i saber les necessitats de l'espècie com ara els pastors belgues malinois". La responsable del centre assenyala que, per contra, l'abandonament del gat és estacional i està vinculat a les èpoques de cria, que té lloc els mesos d'estiu.


Gerard Boada

"Tothom parla de formació i educació, però van passant els anys i seguim igual. Fins i tot pitjor, perquè s'ha fet una modificació que està al Parlament de Catalunya de la llei de protecció d'animals que tira endarrere algunes coses que teníem abans", critica Enric Solé.

Sobre la llei aprovada pel govern espanyol, Solé lamenta que "era una superllei i han començat a retallar per aquí, pels caçadors, per l'experimentació, i al final acaba sent un xurro no servirà per a res". "Hi ha un tema cultural molt greu en aquest país", afegeix. El directiu de la protectora té clar que "no hi ha respecte pels animals" i fa una reflexió: "Un país que et diu que els toros són una festa i és cultura; a partir d'aquí, poc pots treballar. És el que hi ha".

Fomentar la identificació dels animals

"Una de les coses més importants és millorar la identificació dels animals de companyia", aporta Ortonoves com a solució per a frenar l'abandonament. A Catalunya, la identificació amb microxip és obligatòria des del 2008, però només el 40% dels gossos que entren al CAACB porten xip, i en cas dels gats no arriba al 4%.

Méndez considera que s'ha de controlar i que això només ho poden fer "els agents autoritzats, perquè les entitats no podem anar pel carrer passant un lector de microxip". En aquesta direcció, l'Associació Defensa Drets Animals prepara una campanya cada any sota l'eslògan 'El xip i la xapa': "Si estan identificats, és un signe de responsabilitat. I si el gos s'abandona, es pot seguir la traçabilitat", detalla Méndez. "És una forma més de forçar a la gent perquè sàpiga que quan adopta o compra un gos o un gat, té unes responsabilitats ineludibles que comencen per aquí", insisteix.

Ortonoves exposa que si no tens un animal identificat correctament "no pots combatre i sancionar a ningú que hagi comès aquest abandonament". La responsable de l'Ajuntament creu que també és important fomentar l'esterilització dels animals, obligatòria a Barcelona des de 2014, per evitar les camades que acaben abandonades, i treballar per a "treure l'estigma dels gossos potencialment perillosos perquè és un dels sectors de la població de gossos més tristament i injustament damnificats".

Per la seva part, Solé posa el focus en les institucions: "Són coses molt evidents, però no es fan. Per desgràcia, tenim una administració que tampoc sembla que li interessi molt fotre canya amb això". I conclou: "No veig molta solució, sincerament. És un tema cultural i d'educació".

— El més vist —
— Hi té a veure —
- Etiquetes -
- Comentaris -
— El més vist —