Amb el final de l'actual període de sessions i l'inici, des d'aquest dissabte, de l'aturada estiuenca, el Parlament català arriba a l'equador de la legislatura amb un total de 26 lleis aprovades —13 d'elles aquest any—, amb 75 iniciatives legislatives en tramitació i amb el repte de reformar el seu reglament. La més important de les lleis aprovades és la de pressupostos de la Generalitat per a aquest 2026 —els primers des del 2023—, que el govern de Salvador Illa ha aconseguit tirar endavant amb el suport d'ERC i els Comuns.

Altres lleis aprovades en aquest últim període de sessions —entre gener i juliol— són la d'erradicació de l'amiant, la de l'Institut de la Filmoteca Nacional de Catalunya, les mesures urgents de suport al sector agrari i forestal i la modificació de l'impost sobre les estades en establiments turístics. També ha validat la llei del tercer sector social, la del Centre Català d'Empresa i Drets Humans, la de reconeixement de l'Institut d'Estudis Catalans com a acadèmia nacional, la del règim jurídic aplicable a l'Aran i la que reconeix funcionaris i directius de presons com a agents de l'autoritat.

En aquest últim període de sessions, el ple del Parlament ha validat set decrets llei del govern, per la qual cosa, des de l'inici de la XV legislatura, el juny del 2024, ja són 32 els decrets governamentals ratificats per la cambra catalana. A partir del setembre vinent, amb l'inici del nou període de sessions, es reprendrà la tramitació de 75 iniciatives legislatives: 14 projectes de llei del govern, 44 proposicions de llei de grups parlamentaris, 12 iniciatives legislatives populars (ILP) i cinc propostes per presentar al Congrés, segons dades proporcionades per la mateixa cambra catalana.

Dues de les proposicions que susciten més debat són la impulsada pels Comuns contra la compra especulativa d'habitatge i la de les cambres oficials de comerç, promoguda per PSC, Junts, ERC i PPC: cap de les dues ha arribat al debat aquest juliol, perquè la seva votació ha quedat ajornada a causa de la petició de dictamen d'alguns grups parlamentaris al Consell de Garanties Estatutàries.

Reformar el reglament per sancionar discursos d'odi

En el pròxim període de sessions, s'iniciarà la tramitació de la proposta de reforma del reglament del Parlament, impulsada per PSC-Units, Junts, ERC, Comuns i la CUP. La intenció és incorporar al reglament un règim sancionador per multar les “incitacions a l'odi” per part de diputats amb entre 600 i 6.000 euros, si la infracció és greu, i amb entre 6.001 i 12.000 euros, si és molt greu. La mesa del Parlament “va amonestar” públicament dimarts passat la líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, i el portaveu parlamentari de Vox, Joan Garriga, per infraccions “lleus” del codi de conducta de la cambra catalana.

Compareixença d'Illa per la decepció de les proves PISA

El 9 de setembre, la Junta de Portaveus del Parlament celebrarà la primera reunió ordinària i debatrà si cal celebrar un ple extraordinari aquell mateix mes, abans del previst, perquè Illa comparegui a sol·licitud de diversos grups i doni explicacions per la decepció de les proves PISA a Catalunya.

Abans, el 3 de setembre, els membres de la mesa celebraran una reunió informal a l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) per planificar la nova temporada parlamentària. El debat de política general, que habitualment inaugura el curs polític, està programat per als dies 29 i 30 de setembre i 1 d'octubre, mentre que en el pròxim període de sessions hi haurà també un debat monogràfic sobre educació, sol·licitat per Junts.

Gairebé 700 hores de sessions plenàries des de juny del 2024

Des de la tornada de l'aturada nadalenca, el Parlament ha celebrat 14 sessions plenàries, que sumen un total de 230 hores de debats. Des de l'inici de la legislatura, el nombre de plens ascendeix a 51, cosa que representa, concretament, un total de 698 hores. Entre gener i juliol, hi ha hagut 13 sessions de control —amb 103 preguntes al president de la Generalitat i 169 als consellers—, així com 113 interpel·lacions al govern, i el ple ha aprovat 80 mocions i 14 resolucions.