Els ministres d'Afers Europeus de la UE han tancat la discussió sobre l'oficialitat del català en set minuts i sense adoptar cap decisió durant el Consell d'Afers Generals d'aquest dimarts. A la trobada, el secretari d'estat de la UE espanyol, Fernando Sampedro, ha defensat que la Moncloa "ha facilitat tota la informació disponible", però ha evitat parlar de possibles bloquejos a l'ampliació de la UE, com havia insinuat fa unes setmanes el ministre espanyol d'Afers Exteriors, José Manuel Albares. Fonts diplomàtiques han dit a l'ACN que només Alemanya, Suècia i Lituània han intervingut al debat. Abans de la reunió, el ministre lituà, Sigitas Mitkus, deia que és "inacceptable" vincular l'oficialitat de les llengües a l'ampliació de la UE.

Segons han confirmat fonts diplomàtiques a l'ACN, Alemanya, Suècia i Lituània han demanat que "no es vinculés" l'oficialitat del català, l'euskera i el gallec amb l'ampliació de la UE. A més, consideren que el vincle és una manera "de segrestar" la possible adhesió de Montenegro i altres candidats a la UE.

Els ministres dels tres estats membres ja s'havien mostrat reticents en arribar a la reunió. De fet, Mitkus ja havia dit que vincular l'ampliació a l'oficialitat del català és "inacceptable" i que així ho explicaria durant la reunió.

L'alemany, Gunther Krichbaum, també s'hi ha oposat clarament: "Estic en contra d'una bilateralització de la integració europea". De fet, ha criticat que alguns estats membres aprofitin l'ampliació de la UE com a moneda de canvi "per intentar obtenir millors condicions".

Krichbaum considera que Europa "ha de ser forta" davant de l'impuls de la Xina i de Rússia i que qualsevol "amenaça" a la unitat europea "és inútil". Per això, ha demanat "una mica més d'esperit europeu" per evitar tancar les portes als països candidats a formar part del bloc comunitari.

En el mateix sentit, la ministra d'Afers Europeus de Suècia, Jessica Rosencrantz, ha avisat que l'ampliació de la UE i l'oficialitat del català, l'euskera i el gallec "no haurien de vincular-se". "L'ampliació és una cosa, i les llengües una altra", ha indicat en declaracions als mitjans abans de la reunió.

La ministra sueca també ha recordat que "no es tracta d'una discussió nova" i que, tal com ha defensat el govern de Suècia anteriorment, és "necessari" debatre la qüestió en un grup de treball en l'àmbit d'ambaixadors per esclarir les implicacions de la mesura.

El debat d'aquest dimarts s'ha celebrat pocs dies després que el ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, considerés "impensable" incorporar noves llengües al règim lingüístic comunitari abans que el català.

L'objectiu de l'executiu de Sánchez és vincular el debat sobre l'oficialitat de les tres llengües a l'ampliació de la UE, aprofitant que Brussel·les vol accelerar els processos d'adhesió, especialment dels candidats dels Balcans, per frenar la influència de Rússia a la regió.

Abans de la trobada, el ministre d'Irlanda, Thomas Byrne, ja havia descartat "cap possibilitat" de prosperar.

"No espero que hi hagi cap resultat avui", ha sentenciat a la seva arribada a la reunió el ministre irlandès. "Escoltarem el que digui el nostre col·lega espanyol i reflexionarem", ha afegit. "El Consell de la UE ja ha emès un dictamen jurídic amb relació a aquesta qüestió i, nosaltres com a presidència —del Consell de la UE, estem obligats a acceptar-ho", ha sentenciat.

Espanya ha explicat "tots els dubtes"

El secretari d'estat espanyol davant la Unió Europea, Fernando Sampedro, ha assegurat que "no hi ha absolutament cap motiu per continuar posposant" l'oficialitat del català. En una atenció als mitjans abans de l'inici de la reunió del Consell d'Afers Generals, Sampedro ha defensat que el govern espanyol ha explicat la proposta reiteradament i que ha atès "tots els dubtes" que han expressat la resta d'estats membres sobre les implicacions jurídiques i econòmiques de l'oficialitat de les llengües cooficials d'Espanya.

En aquest sentit, ha insistit que la UE ha de reconèixer les tres llengües abans que s'incorporin nous països. "Ja és hora", ha sentenciat. Tot i això, de nou, Sampedro ha evitat confirmar si Espanya estaria disposada a bloquejar l'adhesió de nous estats. "Estic convençut que això —l'oficialitat del català— arribarà abans que s'incorporin altres països a la UE", ha assegurat.

Text de Gerard Escaich Folch