L'oficialitat del català a la Unió Europea fa un any que no es debat a Brussel·les. L'última vegada que el govern espanyol va demanar discutir la qüestió en una reunió del Consell d'Afers Generals (CAG) de la UE —el format en què es reuneixen els ministres d'Afers Europeus i on s'ha de votar la mesura— va ser el juliol de 2025. Aquest dimarts, hi ha una nova trobada del CAG, l'última abans de les vacances d'estiu, però l'oficialitat del català tampoc consta a l'agenda. Una desena d'estats membres continuen mostrant-se reticents a ampliar la llista de llengües oficials de la UE, malgrat els intents de l'executiu espanyol d'esvair els dubtes que encara mantenen, especialment sobre l'encaix jurídic de la mesura o les despeses derivades.

En unes declaracions abans del Consell d'Afers Generals (CAG), el secretari d'Estat de la Unió Europea del govern espanyol, Fernando Sampedro, ha assegurat que és "qüestió de temps" que es donin les "condicions" per aprovar l'oficialitat del català a la UE. Sampedro ha recalcat que el fet que no estigui a l'agenda de la reunió formalment, "no vol dir que no continuï sobre la taula i entre les prioritats màximes" del govern espanyol. El secretari d'Estat ha destacat que Irlanda ocupa la presidència de torn del Consell de la UE i que és un país que també té dues llengües oficials i que "coneix molt bé la situació". Per a Sampedro, és "un tema d'oportunitat i de temps" i que "quan es donin les circumstàncies" ho sotmetran a votació.

El CAG reuneix els ministres d'Afers Exteriors dels 27 i és on s'hauria de votar que s'incloguessin el català, el gallec i l'euskera entre les llengües oficials de la UE. Aquest dimarts fa un any des de l'última vegada que el govern espanyol va demanar debatre-ho en una reunió de ministres d'Afers Europeus a Brussel·les.

En totes les ocasions que ho ha plantejat, el debat s'ha tancat sense sotmetre la mesura a votació. Principalment, pels dubtes legals i pressupostaris de diversos estats membres, encapçalats per Alemanya, i entre els quals també hi ha Finlàndia, Suècia o Àustria. Per aprovar-ho, cal la unanimitat dels 27.

Sampedro ha remarcat que continua parlant-ne amb tots els estats membres i ha recordat la declaració conjunta entre el president alemany, Friedrich Merz, i l'espanyol, Pedro Sánchez. En l'escrit, els dos governs van acordar obrir un diàleg bilateral per trobar una resposta a la petició de l'executiu espanyol.

El dirigent ha indicat que aquest dilluns va parlar amb el seu homòleg alemany, i ha subratllat que ambdós creuen que "quan es donin les circumstàncies" podran tornar-ho a posar sobre la taula.

"Espanya aspira a aquest reconeixement perquè 20 milions d'europeus, 20 milions d'espanyols, no poden ser discriminats respecte dels ciutadans d'altres estats membres que sí que tenen reconegudes diverses llengües", ha subratllat.

Durant el 2024, només es va discutir una vegada

El govern espanyol va demanar per primera vegada la inclusió de les tres llengües cooficials a la normativa lingüística de la UE el setembre de 2023 arran de l'acord assolit entre el PSOE i Junts per assegurar-se el seu suport a un nou mandat de Pedro Sánchez.

Aprofitant que Espanya exercia aleshores la presidència de torn del Consell de la UE i que, per tant, fixava l'agenda de les reunions dels ministres, va portar la qüestió al Consell d'Afers Generals en tres ocasions més: l'octubre, el novembre i el desembre de 2023. En totes, el debat es va tancar sense sotmetre la mesura a votació.

Durant el 2024, només es va discutir una vegada, i no va ser fins al maig de 2025, un any després, que la discussió va tornar a la taula del Consell d'Afers Generals. De nou, el debat es va tancar sense novetats pels dubtes legals i pressupostaris de diversos estats membres, encapçalats per Alemanya, i entre els quals també hi ha Finlàndia, Suècia o Àustria.

La darrera vegada que es va debatre la qüestió en una reunió de ministres d'Afers Europeus va ser el 18 de juliol de l'any passat, a petició del govern espanyol. Aleshores, la discussió es va allargar durant prop d'una hora, però els ministres van tancar el debat sense sotmetre la qüestió a votació, malgrat que l'executiu de Pedro Sánchez havia posat sobre la taula una nova proposta per intentar esvair els dubtes legals i econòmics de la resta d'estats membres.

Va ser en aquesta reunió que el secretari d'Estat per a la UE del govern espanyol, Fernando Sampedro, va protagonitzar una discussió amb el seu homòleg alemany, Gunther Krichbaum. Fonts diplomàtiques presents a la sala van qualificar de "tensa" la discussió. Mesos després, a l'octubre de l'any passat i enmig de les amenaces de Junts de retirar el suport al govern de Sánchez, Espanya i Alemanya van anunciar l'obertura d'un "diàleg bilateral" per intentar acostar posicions.

Les converses entre Madrid i Berlín no han donat cap resultat nou, tot i que el ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, insisteix que s'estan fent passes endavant. Per ara, la posició del govern de Friedrich Merz no ha canviat, almenys públicament, i el govern espanyol no ha tornat a demanar incloure l'oficialitat del català en una reunió de ministres europeus.

Irlanda no preveu debatre l'oficialitat

Irlanda és un dels pocs estats membres que s'han posicionat a favor de la petició del govern espanyol, juntament amb Bèlgica, Dinamarca o Luxemburg. El govern de Micheál Martin ha pres el relleu a Xipre, des de l'1 de juliol, al capdavant de la presidència de torn del Consell de la UE i, per tant, fixarà l'agenda de les reunions dels ministres europeus de cada ram durant aquest semestre. Tanmateix, per ara, descarta tornar a abordar l'oficialitat del català, l'euskera i el gallec fins que hi hagi consens entre els socis europeus.

Preguntada per l'ACN sobre si Irlanda estaria disposada a tornar a posar el debat sobre l'oficialitat del català sobre la taula, l'ambaixadora irlandesa davant la UE, Aingeal O’Donoghue, va afirmar en una roda de premsa que "sempre" ha admirat "la manera com la llengua catalana va sobreviure en el transcurs de la dictadura franquista" i va fer valdre els "estrets vincles" entre Irlanda i Catalunya.

No obstant això, O’Donoghue va recordar que "en aquests moments" continua sense haver-hi consens entre els estats membres per aprovar la mesura. "Només si veiéssim que hi ha canvis respecte de quan es va debatre per última vegada, ens plantejaríem tornar-la a abordar", va assenyalar.

Proposta d'Espanya

Per intentar convèncer la resta d'estats membres, l'any passat, el govern espanyol va posar sobre la taula una proposta d'implementació parcial i progressiva de l'oficialitat del català, l'euskera i el gallec. D'acord amb el text, la mesura —si s'aprovés— començaria a implementar-se el 2027 i, en un primer moment, només es garantiria la traducció al català dels reglaments aprovats pel Consell de la UE i pel Parlament Europeu.

La resta d'obligacions que comporta l'oficialitat d'una llengua quedarien suspeses fins que el Consell de la UE —els estats membres— ho decidís. La proposta espanyola preveu que "en un termini de quatre anys a partir" del 2027 "i en intervals de cinc anys posteriors" els estats abordin l'oficialitat completa del català, el gallec i el basc.

"La proposta d'Espanya per al reconeixement ple del basc, el català i el gallec com a llengües oficials de la UE replica la seqüència seguida pel reconeixement del gaèlic el 2005", afirma el document. Precisament, el gaèlic, l'última llengua a ser declarada oficial a la UE, va necessitar 17 anys per aconseguir la plena implementació de la seva oficialitat.

Per evitar que s'obri "la capsa de Pandora", tal com temen algunes capitals, l'executiu de Pedro Sánchez va introduir en la seva proposta per modificar el reglament que fixa el règim lingüístic de la UE un llistat amb set "requisits estrictes" que haurien de complir-se en cas que altres estats presentin en un futur sol·licituds d'estatus oficial per a alguna llengua.

Entre aquests criteris hi ha que la llengua tingui un origen històric en l'estat membre sol·licitant; que sigui oficial a l'estat membre sol·licitant des de fa més de 40 anys sense interrupció i des d'abans de la seva adhesió a la UE; que sigui una llengua de treball a l'estat membre sol·licitant; que s'utilitzi en la legislació del territori on la llengua és oficial; o que l'estat membre assumeixi "tots els costos" de la mesura.

Pel que fa a les despeses derivades de l'oficialitat del català, el govern espanyol ha deixat clar des d'un principi que les assumiria. De fet, en l'última proposta presentada, l'executiu de Sánchez va proposar incloure un article en la reforma del reglament lingüístic per deixar clar que el govern espanyol es faria càrrec de tots els costos.

Entre els països que fins ara s'han manifestat en contra de l'oficialitat o que han expressat dubtes hi ha Alemanya, Àustria, Croàcia, Itàlia, Suècia, Txèquia o Finlàndia, mentre que Bèlgica, Hongria, Irlanda, Portugal, Romania, Dinamarca, Eslovènia i Xipre s'han mostrat favorables.

Text de Marta Vidal Vilalta