L’advocada i activista ucraïnesa pels drets humans Oleksandra Matvitxuk, reconeguda per la seva tasca amb el Premi Nobel de la Pau el 2022, ha reclamat justícia al Tribunal Penal Internacional. "Els russos mai han estat castigats i creuen que poden fer el que volen", ha denunciat aquest dimecres en una conferència sobre la possible signatura de pau entre Rússia i Ucraïna al Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona (CIDOB).

La conferència, sota el nom Ucraïna, quina pau?, ha comptat també amb la participació de l’escriptor colombià Héctor Abad Faciolince, el director del CIDOB, Pol Morillas, i el president del centre i exalt representant a la UE de Política Exterior i Seguretat, Josep Borrell. Coincidint amb el quart aniversari de la invasió russa sobre Ucraïna, els participants han reflexionat sobre la possible resolució d'un conflicte que, segons el Center for Strategic and International Studies, deixa una xifra de baixes de dos milions de persones, de les quals prop de mig milió han mort.

Matvitxuk ha estat taxativa des del primer minut de la seva intervenció, acusant Rússia de "crims contra la humanitat" —fet que investiga la Cort Internacional de Justícia— per destruir "la infraestructura energètica ucraïnesa" de la qual depèn la població. L’advocada ucraïnesa ha assegurat que arran d’aquestes accions, "les ciutats ucraïneses s’estan congelant", el que provoca una situació de supervivència crítica.

"Els russos venen a prendre-ho tot de nosaltres: la nostra terra, els nostres recursos, la nostra educació...", ha denunciat Matvitxuk, qui ha remarcat que el dia a dia a Ucraïna s’ha tornat impossible, ja que "la guerra ho ha destruït tot". No obstant això, es manté optimista davant la situació, sent aquesta un incentiu per als ucraïnesos per "treure el millor" d'ells i "prendre millors decisions".

"El principal problema de la negociació per la pau és la manca de dimensió humana"

Malgrat les possibles negociacions per executar una pau ràpida, amb unes condicions que no són favorables al poble ucraïnès i que impliquen cedir territori als russos, l'activista ha advertit: "L’ocupació només fa invisible el patiment humà. No és només un canvi de bandera, són tortures, negació de la identitat, camps de concentració...".

L'advocada ha advertit que "el principal problema de la negociació per la pau és la manca de dimensió humana". Matvitxuk ha subratllat que les línies vermelles de negociació semblen desdibuixar-se, creant situacions crítiques i donant a entendre als russos que "poden fer el que vulguin". "Què passarà amb els milers de nens ucraïnesos segrestats? Molts no sobreviuran al final de les negociacions", ha lamentat. Davant aquesta situació de desprotecció, Matvitxuk ha demanat justícia al Tribunal Penal Internacional.

La defensora dels drets humans considera que la situació actual sobre Ucraïna "és el resultat de la impunitat a Síria, a Txetxènia...", i ha instat la comunitat internacional a "reconèixer els patrons" per evitar un nou atac. En aquest context, Matvitxuk també ha reclamat la Unió Europea a "fer més" per aturar la guerra a Ucraïna: "Els ucraïnesos somien amb la pau, la guerra és el pitjor que li pot passar a la humanitat".

Una experiència molt propera a la mort

Faciolince, per la seva banda, ha parlat de la seva vivència a Ucraïna, fet que el va portar a publicar Ahora y en la hora, un relat en primera persona sobre una experiència molt propera a la mort. El també autor de El olvido que seremos, la seva obra més reconeguda sobre l’assassinat del seu pare, va escriure aquest llibre després de ser ferit per un míssil rus mentre visitava Ucraïna per presentar una campanya de suport llatinoamericà al país europeu. 

En el moment de l’impacte del míssil es trobava sopant amb Viktòria Amèlina —morta dies després per les ferides— i dos colombians més: l’antic alt comissionat per la pau Sergio Jaramillo i la periodista Catalina Gómez. El relat d’aquest moment, molt emotiu per la seva duresa, va arrencar llàgrimes entre els ponents i el públic.

Arran dels reclams fets per Matvitxuk, Faciolince també ha recordat que "és molt diferent defensar-se que atacar", motiu pel qual ha demanat armes per als ucraïnesos: "A la justícia hi ha una balança, una espasa i un escut, i els ucraïnesos necessiten tots tres". En cas contrari, ha dit, "suposarà l'aniquilació de tota una generació de músics, escriptors, professors", tants professionals que "lluiten amb la fràgil eina de la paraula".

 Héctor Abad Faciolince i Josep Borrell, durant l'intervenció final de Borell (Sebastián Marín)

Josep Borrell lamenta que Europa "ha arribat tard a ajudar Ucraïna"

En una intervenció final, el president del CIDOB, Josep Borrell, ha lamentat la tardança d’Europa en la seva ajuda a Ucraïna. "Hem arribat tard", ha reconegut, deixant clara la manca de contundència en "no donar-ho tot des del principi per por a represàlies russes".

Davant aquesta escalada del que denomina "una reencarnació dels vells imperis", Borrell ha instat les societats occidentals a "no acceptar una pau ràpida", ja que "no és la pau per la qual han lluitat els ucraïnesos". En acabar, ha recordat que "la primera línia de defensa europea és a Ucraïna" i ha apel·lat els líders europeus a reforçar els seus esforços contra "la Rússia putinista".