El Parlament ha aprovat per unanimitat la llei per erradicar l'amiant amb l'abstenció de Vox i PPC en alguns punts. La norma preveu eliminar el fibrociment d'edificis i instal·lacions, incorpora el reconeixement de les víctimes, dota una regulació comuna i crea un cens català d'aquest material. 

També fixa un règim sancionador amb multes de fins a 100.000 euros per a propietaris que incompleixin les ordres de retirada. A Catalunya encara hi ha 121.982 teulades d'uralita —amb una superfície equivalent a la ciutat de Sabadell—, que representen 683.000 tones del material, segons el cens de cobertes amb fibrociment.

La Generalitat va presentar el cens de cobertes amb fibrociment fa dos anys com una guia pels ajuntaments per a l'erradicació del material. Respecte a les xifres que es van donar, el cens de cobertes amb fibrociment registra ara 500 teulats afectats menys, però segons fonts de la Presidència, les xifres no són plenament comparables per a canvis en la metodologia del recompte.

Un volum del fibrociment, instal·lació del qual es va prohibir l'any 2001, no es reparteix uniformement als teulats d'arreu del país. El mapa que es dibuixa a partir del cens de la Generalitat mostra una gran intensitat a Barcelona i la seva àrea metropolitana, les zones més densament poblades. Però, en segon lloc, i de forma destacada, la taca s'estén amb força en una important àrea de Ponent amb Lleida com a epicentre.

L'altre punt fosc és el Delta de l'Ebre, amb una proporció d'amiant més elevada, que la del seu entorn immediat, al Camp de Tarragona. A Girona, tret de l'àrea de la Selva, la presència de fibrociment en teulada és més moderada, mentre que a les comarques central, l'amiant es concentra particularment al voltant de Vic i de Manresa.

Llei "pionera" a Europa

La llei es va iniciar amb el govern de Pere Aragonès, però va decaure per l'avançament de les eleccions. En aquest sentit, la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha destacat que és una llei "pionera" a Europa que enceta "l'etapa definitiva" per eliminar aquest material. "És una eina que ens proporciona les eines necessàries per continuar avançant i fer allò que estigui al nostre abast perquè aquest material contaminant passi a la història del nostre país", ha afegit Paneque.

Amb els pressupostos actuals s'ha pogut obrir una convocatòria de 10,5 milions d'euros en subvencions per accelerar la retirada, però Paneque ha assegurat que esperen l'aprovació dels nous comptes per poder arribar als 20 milions anuals. També ha explicat que prioritzaran equipaments públics per "donar exemple", a més dels que compten amb més intensitat d'usuaris.