Història, dolor i serenitat omplen la Plaça de Sant Felip Neri, testimoni del cruent bombardeig que va sacsejar la ciutat de Barcelona el 30 de gener de 1938. Amagada entre els petits i laberíntics carrerons del Barri Gòtic, et captiva des del primer moment: el brollar de l'aigua de la font central, l'església gòtica que la presideix, la memòria que guarden les parets amb restes de metralla i la calma que es respira aconsegueixen, durant un moment, deixar-te sense paraules.

La plaça, porta d’entrada al Call jueu de Barcelona, està ubicada al final de dos carrerons que no condueixen enlloc més que a la mateixa placeta. A un cantó, la seu de les antigues cases dels gremis de Calderers i Sabaters, han trobat aquí una nova ubicació, després del trasllat des del seu emplaçament original als carrers de la Bòria i Corribia, respectivament. A l’altre cantó, l’església barroca de Sant Felip Neri domina la Plaça: va ser projectada per Pere Bertran i construïda entre 1748 i 1752 per a servir de temple d’oració a la Congregació de l’Oratori.

El fatídic matí del 30 de gener de 1938 la Plaça de Sant Felip Neri va presenciar en primera persona una de les massacres més cruentes de la Guerra Civil, que va ferir els barcelonins i les parets de l’església per sempre. L’aviació feixista italiana, aliada de Franco, va bombardejar la ciutat de Barcelona, de les nou a les onze i vint minuts del matí, de manera ininterrompuda.

L’església de Sant Felip Neri, en mans de la Generalitat republicana, servia de refugi per a la mainada del barri i d’altres indrets de l’Estat, que escapaven del terror del feixisme. Les bombes van ensorrar l’església, i van sepultar les nenes i nens que buscaven aixopluc al soterrani. Una vintena van morir.

Els bombardeigs no donaven treva, i els esforços d’evacuació es veien obstaculitzats per les bombes: fins a quaranta-dues persones van ser assassinades aquell matí i més d’un centenar van resultar ferides. La façana de l’església, amb les restes de metralla encara avui visibles, va ser l’únic que va quedar dempeus, conservant per sempre les cicatrius del que va viure.

Parelles, que probablement han quedat “a quarts de quatre” es recolzen a la font mentre comparteixen un gelat a l’estiu o uns xurros amb xocolata a l’hivern. Amics seuen als graons davant dels edificis mentre s’expliquen les darreres novetats de les seves respectives vides. Els turistes – quan omplien la ciutat – contemplen, corpresos, la imatge que s’estén davant els seus ulls. I els nens i nenes de l’escola de Sant Felip Neri, que encara sobreviu, juguen sota els arbres, aliens al passat tràgic que va colpir la ciutat.

La Plaça de Sant Felip Neri és un d'aquells racons humils que amb ben poc aconsegueix encisar-te. Com bé deixa Txarango, és on els "carrers aboquen l'encanteri". Una plaça màgica, amb història i encant, on pots gaudir d'una estona de tranquil·litat tot i estar a pocs minuts de la fressa de la ciutat. Tant és així que em concedeixo la llicència de dir que és el meu lloc preferit de Barcelona: sigui com sigui, aneu-hi.

Com arribar-hi

A 5 minuts caminant de la parada de metro de L4 - Jaume Primer. 

Direcció: Plaça de Sant Felip Neri

Districte: Ciutat Vella

Població: Barcelona