Des del 2015, més d'un milió de persones han arribat a Europa a la recerca de refugi i asil des de l'altra banda de la mar Mediterrània. Segons UNICEF, el 2018, només Grècia, Itàlia i Espanya van acollir més de 50.000 menors no acompanyats o separats de les seves famílies i la xifra des d’aleshores no ha fet sinó augmentar any rere any.

Davant d'aquest panorama, diversos organismes internacionals han declarat que estem travessant l’onada de migracions forçades més gran des de la Segona Guerra Mundial, on els infants n’estan sortint especialment malparats. Així, el nombre de nens i nenes migrants representa grans reptes per als sectors de l'educació i de la salut mental dels estats membres de la UE.

En aquest context, neix Refuge-ED, un projecte de recerca col·laboratiu internacional, finançat pel Programa Marc Horitzó 2020 de la Comissió Europea. El projecte té per objectiu implementar actuacions educatives d’èxit i enfocaments de salut mental per millorar el rendiment acadèmic i la integració dinàmica dels nens migrants, refugiats i sol·licitants d'asil.

El projecte s’ha desenvolupat en 46 proves pilot repartides per sis països amb papers diferents en el procés migratori. Els pilots també han comprès espais diversos, tenint en compte tant l’educació formal com la no formal. “El projecte ha estat molt útil, tant pels infants nouvinguts com per la resta dels nostres alumnes”, explica Giuseppa Maria Stefania Camemolla, professora de l’Institut Comprensivo Capitano Puglisi di Acate, un dels centres participants del projecte a Itàlia.

D’entre totes les actuacions educatives implementades, tant coordinadors del projecte com educadors, situen els “grups interactius” com la joia de la corona de Refuge-ED. Es tracta d’unes trobades que es fan quinzenalment entre professors, infants i famílies i a través de les quals van aconseguir que les famílies fossin una part activa dins del procés educatiu dels seus fills. “Amb els grups interactius hem assolit començar a trencar la barrera que hi ha entre l’escola i moltes famílies de cultures que no estan representades dins la institució”, explica la Dra. Teresa Sordé, professora de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i principal coordinadora del projecte.

Els resultats no deixen marge a dubtes sobre l’eficàcia de Refuge-ED: en les escoles on s’ha implementat s’ha reduït l’absentisme, l’abandonament i ha millorat el benestar. De totes les accions, les que han demostrat ser efectives han quedat recollides en una plataforma accessible a través de la pàgina web oficial del projecte per tothom qui ho vulgui consultar.