Les onades de calor incrementen el risc de malbaratament dels aliments - Diari de Barcelona
Les llars catalanes malbaraten prop de 174.000 tones d’aliments anuals
Les onades de calor incrementen el risc de malbaratament dels aliments
Parlem de les causes principals i mesures a prendre per evitar el desaprofitament de les fruites i verdures de temporada en els mesos més calorosos
Amb l’arribada de l’estiu, les fruites, verdures, amanides i plats freds es tornen els protagonistes de les llars, però també són víctimes de les onades de calor i de la falta de bons hàbits, que acceleren el seu deteriorament. Els estius més llargs i l’extrema calor tenen un impacte directe en la gestió dels aliments frescos.
A Espanya, les fruites representen el 32,4 % dels productes sense utilitzar que es desaprofiten, mentre que les verdures i hortalisses suposen el 13,8 %, segons les últimes dades del Ministeri d’Agricultura. “Un altre grup que genera incidències són els làctics i alguns productes refrigerats si passen massa estona fora de la nevera durant el transport o després dels àpats”, assegura Mónica Beltrán, directora de Màrqueting i Comunicació del Banc dels Aliments, al Diari de Barcelona.
“El risc s’eleva per la combinació de factors tèrmics i ambientals amb el canvi d’hàbits. La calor accelera els processos biològics de descomposició d’aliments i fa que qualsevol errada en la cadena de fred sigui crítica”, explica María Muriano, directora de Màrqueting i Comunicació de l’empresa Phenix Espanya, al Diari de Barcelona. Aquests canvis d’hàbits —com improvisar més els àpats per passar menys temps a casa i, com a conseqüència, facilitar que el menjar es faci malbé a la nevera— poden causar que productes encara aptes per al consum acabin a la brossa abans de ser aprofitats.
De fet, l’estudi Diagnosi del malbaratament alimentari a les llars de Catalunya, elaborat pel CREDA-IRTA mostra que el 74 % dels aliments es malbaraten abans de cuinar-se, a causa de, entre altres raons, “trencar la cadena del fred, no conservar els aliments a la temperatura adequada, deixar passar massa temps abans de consumir els productes frescos o confondre la data de consum preferent amb la data de caducitat”, enumera Beltrán.
Causes i mesures
No conservar els productes adequadament és un dels hàbits que més ens manca, com el mite que a l’estiu tot ha d’anar a la nevera de forma automàtica, no separar algunes fruites entre si per evitar l’efecte fruiter —la maduració accelerada de les fruites per l’alliberació del gas etilè d’altres— o no ficar-les a la nevera quan han madurat massa ràpid. “També ens falta el costum de transformar aquest producte madur en receptes fredes com el gaspatxo, cremes, batuts, melmelades o, fins i tot, gelats molt saludables”, comenta Muriano.
Beltrán assegura que les mesures més efectives són planificar els àpats —revisar què tenim a la nevera abans de fer la compra i adquirir només el que sabem que consumirem en pocs dies—, conservar correctament els aliments i consumir primer els productes més peribles. En aquest sentit, aplicar la lògica del first in, first out i col·locar sempre davant els productes que s’han de consumir abans és una mesura molt senzilla per aprofitar millor els aliments.
Trencar la cadena de fred és un dels errors més comuns i es pot evitar, per exemple, si evitem deixar les bosses amb aliments al cotxe mentre es fan altres encàrrecs i si els classifiquem un cop s’arriba a casa entre els productes que no necessiten fred, els refrigerats i els congelats. És habitual barrejar tota la fruita en un mateix espai, però “productes com el plàtan o el meló generen molt gas etilè i accelera la degradació de les peces del voltant”, explica Muriano. També és molt freqüent no ajustar el termòstat de la nevera, ja que no caiem en el fet que a l’estiu necessita més potència.
"Més que parlar dels aliments que es llencen, hauríem de parlar dels aliments que encara podem recuperar. Aquest és el gran canvi de paradigma"
Des del Banc dels Aliments impulsen que “més que parlar dels aliments que es llencen, hauríem de parlar dels aliments que encara podem recuperar. Aquest és el gran canvi de paradigma”. La Llei estatal 1/2025 i la Llei 3/2020 de Catalunya, ambdues de prevenció de les pèrdues i el malbaratament alimentari, parteixen del principi que cap aliment per al consum humà hauria d’acabar convertit en residu. “Les llars catalanes malbaraten prop de 174.000 tones d’aliments cada any, l’equivalent a 63,96 kg per llar o 21,68 kg per persona”, afirma Beltrán, mentre cita l'estudi del CREDA-IRTA.
Beltrán apunta que quan un aliment encara és segur, “la prioritat ha de ser donar-lo i redistribuir-lo o, si això no és possible, transformar-lo per allargar-ne la vida útil”. La inflació ha causat que els consumidors siguin més conscients de l’impacte econòmic que té llençar aliments, especialment durant l’estiu, perquè ho noten directament a la butxaca. Però “la consciència ambiental i social encara és una assignatura pendent per a gairebé tothom”, argumenta Muriano.
Les conseqüències van més enllà de les nostres butxaques
Quan es malbaraten aliments, també es malgasten recursos crítics com l’aigua en plena sequera, l’energia, el sòl, el treball dels agricultors i tots els recursos utilitzats en la producció i distribució. Fins i tot s’han de tenir en compte les emissions de CO₂ generades pel transport i per la posterior descomposició. Si un aliment es recupera o es transforma abans que es converteixi en residu, genera valor social, ambiental i econòmic. I a les èpoques més caloroses, quan hi ha més risc de desaprofitament, són precisament aquelles en què ho hem de tenir més en compte.
El canvi climàtic està allargant els mesos de calor intensa i això afecta la producció agrícola, desquadra els calendaris de collita dels agricultors i escurça la vida útil del producte als lineals. Davant d’aquesta situació, Muriano exposa que, des de Phenix, preveuen que “la situació obligarà el sector comercial a adoptar mesures de reutilització i de valorització dels excedents per evitar el malbaratament i el cost que això implica en els àmbits social, ambiental i econòmic”.
Combatre el malbaratament a l’estiu implica entendre i adaptar els nostres hàbits, però les llars no són ni les úniques afectades ni les úniques que han d’assumir nous rols. “La distribució ha d’assumir —i ja està assumint— un paper proactiu mitjançant la prevenció en origen per evitar generar excedents”, comenta Muriano.
Això és possible amb sistemes que ajudin a ajustar l’oferta a la demanda —prevista amb noves mesures adaptades a la situació— i amb la implementació de descomptes automàtics als productes amb una data de venciment propera, rebaixa que veiem cada cop més als supermercats. “Així mateix, cal posar en marxa protocols com l’aprofitament mitjançant donacions, per garantir que cap aliment apte acabi al contenidor”.
L’estiu és l’època preferida per consumir més fruita i verdures de temporada, però hem d’anar amb compte de comprar amb criteri, conservar bé els aliments i aprofitar-los fins al final. “Gaudir dels aliments frescos i evitar el malbaratament són dos objectius perfectament compatibles”, recorda Beltrán. Cada cop que aconseguim consumir un aliment en comptes de llençar-lo, contribuïm al nostre estalvi econòmic, reduïm l’impacte ambiental i col·laborem amb “un sistema alimentari més just, saludable i sostenible per a tothom”.
