Arreu de la comarca d’Osona, pobles i famílies amaguen secrets, presències sobrenaturals i històries d’amor prohibit. Sau (Editorial Males Herbes, 2025) construeix un univers oníric poblat de paisatges i personatges que perduren en la memòria temps després d’acabar la lectura. Ferran Garcia (Tarradell, 1971) entrellaça les insòlites vivències de dues famílies del segle XX en la seva darrera obra.

L’inici acompanya els Sala de Bruc a les seves plantacions de Guinea durant l’època de la colonització i l’explotació del país africà. De les relacions entre amos i esclaus neix la Borda, protagonista del relat, i la família torna a la plana de Vic amb dues esclaves i un fantasma. La segona història comença dècades més tard, a Sant Romà de Sau, on una pèrdua impulsa a dos amics a abandonar el poble cavalcant sense rumb. La constant alternança entre passat, present i futur acaba teixint una llegenda d’amors impossibles i destins que es van entrecreuant.

Garcia situa la mort, la culpa i l’enyor al centre de la novel·la. La pèrdua d’un ésser estimat empeny els personatges principals a despertar de la letargia i els brinda una nova raó de ser. Tanmateix, el pes de la consciència i del passat els obliga a qüestionar-se el camí emprès i, sovint, a avançar amb peus de plom. La nostàlgia per allò que han perdut i no poden recuperar els persegueix constantment, exposa la seva vulnerabilitat i esdevé el motor de la narració. 

La trama convida a endinsar-se en un imaginari col·lectiu d’una gran bellesa i sensibilitat. El ritme pausat de l’argument pot arribar a diluir la tensió narrativa, especialment en les transicions entre els moments de més acció. Tot i això, els episodis més crus i inquietants i la intriga per continuar descobrint l’univers imaginatiu de Garcia sostenen l’interès del lector. Més enllà de la història, tant els escenaris com les reflexions dels personatges sobre els conflictes que afronten a mesura que avança la novel·la són captivadors.

Un estil inconfusible

La ploma lírica, densa i recargolada és un dels trets més característics de l’obra de Garcia, palpable des de la primera pàgina: “La tremolor és la diferència entre l’ànima i Déu. Ell no tremola, nosaltres sí”. Les metàfores, les comparacions i les sinestèsies accentuen la màgia de la natura, transformen indrets aparentment ordinaris de l’Osona del segle passat en espais gairebé místics i inciten a rellegir més d’un fragment: “Una vida viscuda a batzegades com la galleda que cau al pou, com la brasa que s’apaga però no del tot, com un cabdell de llana trencat i desfet tot seguit”.

Aquestes descripcions i la importància que la novel·la atorga a la natura recorden a Canto jo i la muntanya balla (Anagrama, 2019) d’Irene Solà. En ambdues obres el territori esdevé un protagonista més, es difuminen les fronteres entre realitat i fantasia i el present dialoga constantment amb el passat. A més, el mateix autor assenyala referents com Beloved de Toni Morrison, Medea de Chantal Maillard i Herbsttag d’Andreu Vidal, del qual cita aquests versos: “Ara sé que un sol cop ens és permès de veure i qui dubti llavors dubtarà per sempre i errarà sol, per erms i fondalades, cercant una ranura incerta, un carrer estret, amb l’esma difunta”. 

Sau és un viatge que convida al lector a somiar i creure en llegendes pròpies, mentre la prosa de Ferran Garcia l’endinsa amb delicadesa i precisió en un univers que sembla pertànyer a un temps remot, però arrela profundament en la comarca d’Osona del segle passat. Sobretot, la novel·la contagia l’enyor i la sensibilitat dels seus personatges en algunes de les seves frases més memorables: “Som carn. I tremolem. I si tremolem som vius.”

Ferran Garcia és el guardonat del Premi Llibreter 2026