Les noves addiccions han esdevingut un problema recent a la societat. La manca de protocols i la lenta actuació per part de les autoritats dificulten trobar respostes ràpides i de prevenció, un factor clau per evitar que la situació empitjori i estalviar recursos sanitaris i econòmics. En parlem amb el psicòleg especialitzat en drogodependències Otger Amatller. 

Quines són les addiccions emergents que més preocupen en la psicologia juvenil?
El concepte d'addicció s'utilitza sovint erròniament. La majoria de persones que utilitzen xarxes socials o videojocs no tenen una addicció. Poden tenir un ús problemàtic o abús, i només un petit percentatge té un trastorn addictiu. Tot i això, tots els comportaments que veiem, com el consum de videojocs o l'ús excessiu d'escurabutxaques, poden amagar problemes emocionals més profunds, com la depressió, l'ansietat, o fins i tot el trauma. Aquestes condicions emocionals o psicològiques són el que hi ha sota l'iceberg, mentre que les addiccions són la punta de l’iceberg. La clau és donar resposta a les causes profundes, no només als símptomes visibles.

Quins factors psicosocials i culturals han impulsat l'aparició d'aquestes noves addiccions?
Vivim en una societat molt comunicada, amb accés immediat a coneixements, xarxes i eines. Les addiccions clàssiques, com les substàncies, tenen la problemàtica de l'accessibilitat i immediatesa dels efectes. Com més ràpid és el resultat, més addictiu pot arribar a ser. Amb els videojocs i les xarxes, la immediatesa és total i això fa que les persones que abusen d'aquestes tecnologies tinguin dificultats per desconnectar-se.

Veus alguna similitud entre les tradicionals i les noves addiccions?
Les diferències en el consum i ús d'activitats com l'alcohol o els videojocs es poden veure segons el motiu de l'ús: per passar-ho bé o per evitar una realitat desconfortable. Les persones que utilitzen videojocs per escapar-se solen tenir més risc d'addicció, ja que es poden identificar més amb els personatges ficticis que amb ells mateixos, desconnectant-se més de la realitat.

Quin és el perfil principal de les persones addictes?
El perfil predominant de persones amb problemes de joc segueix sent el de majors de 40 anys amb pocs estudis universitaris, que juguen a màquines escurabutxaques, tot i que els casos han anat disminuint. També hi ha un augment de joves que aposten a pàgines d’esports. Pel que fa al gènere, els nois tenen més problemes amb els videojocs, mentre que les noies tendeixen a abusar més de les xarxes socials, amb un pes emocional més gran en la seva interacció. Això mostra la necessitat de continuar treballant per la igualtat, ja que les estratègies publicitàries encara mantenen una clara separació per gènere.

Com perceben els joves el risc a les noves addiccions?
La percepció sobre l'ús del mòbil és baixa perquè el veiem com una eina essencial. Tot i la seva utilitat, el mòbil també genera molts problemes, i és difícil veure on està la línia entre el que ens beneficia i el que ens perjudica. En aquest context, l'entorn immediat, com la família i els amics, té un paper fonamental en regular-ne l'ús. Per als pares d'adolescents, però, establir límits és difícil, ja que el mòbil és clau per a la seva vida social.

Quina importància té l’entorn per evitar caure en una addicció comportamental?
Cal educar els joves en un bon ús de la tecnologia, no només prohibint-ne l'ús. Acompanyar joves i adolescents en l'ús de les noves tecnologies és complex perquè desconeixem moltes de les seves possibles conseqüències negatives. La clau està en les famílies, que, malgrat no estar presents físicament tot el temps, tenen un paper fonamental en l'acompanyament. És important fer una detecció precoç dels problemes, ja que és millor identificar-los quan són petits que quan ja estan consolidats.