Entre les grans franquícies i cadenes de Barcelona, sovint passen desapercebuts els llocs amb nom i ànima pròpia. En una ciutat que es transforma a gran velocitat i on els negocis canvien constantment, la persiana d’Otranto s’aixeca cada dia des de fa més de quatre dècades. Aquest magatzem especialitzat en antiguitats i elements arquitectònics s'erigeix com una càpsula del temps, apostant pel patrimoni que, a poc a poc, la ciutat va deixant enrere.

Aquesta promesa contra l’oblit es remunta a principis dels anys vuitanta, quan un grup d'arquitectes va començar a recuperar elements arquitectònics que sovint acabaven enderrocats per reformes. Més de quaranta anys després, els germans Adrià i Sandra Ortega mantenen intacta l’essència original. “La filosofia d’Otranto és recuperar el màxim possible de tots els elements d'arquitectura antiga que pots trobar”, explica el copropietari del magatzem.

El magatzem es converteix en un laberint babèlic i, alhora hipnotitzant, d’objectes amb història pròpia.

Creuar la persiana d'Otranto és entrar en un autèntic gabinet de curiositats, allunyat de qualsevol lògica expositiva moderna, i on l’acumulació esdevé una fascinant forma de relat. Els visitants passegen entre piles de rajoles hidràuliques enfilades fins al sostre, i topen amb unes imponents columnes industrials, que s’erigeixen entre banyeres i piques de marbre resistents al pas del temps. Dels murs hi pengen miralls tallats a mà per ebenistes vienesos, reflectint antigues llums d'aranya que il·luminaven els salons de la burgesia barcelonina un segle enrere. El magatzem es converteix en un laberint babèlic i, alhora, hipnotitzant d’objectes amb història pròpia.

Entre el munt de portes apilades i banyeres en fila, el paviment hidràulic ocupa un lloc privilegiat. No és casualitat que Ortega el defineixi com “el producte estrella d'Otranto”, ja que bona part de la identitat del projecte gira al voltant d'aquestes peces centenàries que, més enllà del seu valor decoratiu, s’han convertit en un símbol del patrimoni domèstic barceloní.

La restauració de rajoles hidràuliques és l'especialitat d'Otranto / Quim Codinas i Aina Piñeiro

Segons el copropietari, el que continua atraient particulars, arquitectes i interioristes és la singularitat de les rajoles, que combinen “personalitat, caràcter propi i, sobretot, història”. Els paviments que recuperen acumulen entre vuitanta i cent trenta anys d'història, i procedeixen de Barcelona i rodalia. Una devoció que ha portat la família a acumular un estoc gairebé inabastable: mentre una part s'exhibeix al passeig de Sant Joan, a la seva nau logística s'arriben a guardar i restaurar prop de 900.000 rajoles.

Ortega desgrana com “les peces es retiren manualment dels habitatges per evitar trencaments i, un cop al taller, es netegen amb una màquina”, ideada pel pare de la família. El gran secret d'Otranto, però, és el respecte profund per l'estat original de l'objecte. “Si poleixo una rajola, li estic traient vida”, adverteix el copropietari, reivindicant les marques del temps com una part inseparable del seu valor.

“Tot aquest patrimoni és història, igual que la Pedrera o la Casa Batlló”

Tot i l'esforç constant per preservar aquest llegat, la tasca d'Otranto conviu amb una certa impotència davant la desaparició progressiva de molts elements originals. Des del magatzem, els Ortega observen com moltes reformes continuen esborrant elements característics dels pisos clàssics de l'Eixample. “Tot aquest patrimoni és història, igual que la Pedrera o la Casa Batlló”, lamenta el copropietari.

Paradoxalment, un negoci dedicat gairebé en exclusiva al passat ha trobat el seu gran impuls en el present. Otranto va sobreviure durant dècades des del boca-orella d’interioristes, arquitectes i, fins i tot, la curiositat dels estrangers en veure l’emblemàtica persiana oberta. Ara, les xarxes socials juguen un paper fonamental per atraure un públic jove que fuig dels espais prefabricats. Aquest èxit també ha fet que les seves peces travessin oceans per arribar a cases de l’Uruguai, Singapur, Nova York o Austràlia.

Entrar a botigues com Otranto transcendeix la materialitat dels objectes que s'hi acumulen. Més enllà de rajoles, portes o miralls, el visitant hi descobreix fragments d'una ciutat que sovint desapareix darrere les reformes i la uniformització dels espais. Gràcies a aquest esforç constant de recuperació, Otranto ofereix la possibilitat de custodiar a casa un fragment autèntic de la memòria de Barcelona.