El Diari de Barcelona entrevista Pablo Iglesias, fundador de Podemos i exvicepresident del govern espanyol.

Conversem amb l'actual director de Canal Red, a més de professor de Ciència Política a la Universitat Complutense de Madrid i periodista, sobre com va viure la fundació de Podemos, quina perspectiva té del conflicte actual amb Sumar, i quines decisions no tornaria a prendre si pogués tornar enrere.

Com va viure en l'àmbit emocional els primers anys de Podemos? 
Si pogués tornar enrere, no ho repetiria. No li desitjo a ningú aquesta experiència. D'alguna manera me n'alegro de tenir-la perquè m'ha ajudat de cara als projectes que estic fent ara, tant com a professor de polítiques com a director de Canal Red, però no voldria viure-ho una altra vegada. No ha estat gens agradable. Perdre per complet la intimitat, haver de continuar portant escorta, la pressió que ha rebut la meva família i convertir-te a més en un objecte permanent d'agressivitat mediàtica personalment és molt dur.

No ho tornaria a fer? 
No. Entenc que és important políticament, però no ho faria. Convidaria a altres a què assumissin aquest desgast.

Podemos va arribar a un sostre al voltant de 70 diputats. Llavors va baixar entre els 40-30 i l'espai s'ha mantingut en aquesta línia. Creu que aquest és el topall electoral de l'espai a l'esquerra del PSOE? 
Les societats no són estables. Ningú no hauria imaginat mai que una força política a l'esquerra del PSOE pogués tenir prop de 70 diputats i molt menys guanyar dues eleccions generals a Catalunya i al País Basc. Podemos va ser un fenomen mediàtic en un context on el 15M havia transformat moltes coses. El nostre discurs de la plurinacionalitat funcionava molt bé a Catalunya i al País Basc. Érem una força política que s'havia obert espai a través de la meva presència als mitjans de comunicació, i de la mateixa manera, el factor determinant per empetitir aquest espai ha estat una acció mediàtica molt agressiva contra nosaltres i les dinàmiques de lawfare. Però la política és contingent i sempre està oberta.

En el conflicte amb Íñigo Errejón a Vistalegre II, quin va ser el problema? De la manera de fer política o de profunditats ideològiques?  
Dels dos tipus. Tots els congressos de qualsevol partit són un problema de poder i moltes vegades els discursos s'adapten a la conjuntura amb l'objectiu clar de controlar la direcció política. També és evident que hi havia dos projectes: el que defensaven els nostres adversaris ara ho veiem clarament a Sumar. Es diferencia en el seu estil, les formes, la manera de relacionar-se amb el PSOE, amb els mitjans… fins i tot amb la manera de vestir.

Va ser un encert de Podemos entrar al govern espanyol l’any 2019? 
Crec que sí i la prova és que sense govern no existiria Yolanda Díaz, però tampoc Irene Montero o Ione Belarra. Quan estàs a l’Executiu no és una experiència que construeix lideratges polítics molt forts, però et dona una experiència de gestió d'una enorme importància. Hem vist l'Estat molt més de prop, tant les estructures que depenen del govern com les estructures de l'Estat alienes a ell, i una esquerra que no aspiri a ser estat no té possibilitats de transformar pràcticament res. Els independentistes catalans han entès que el dret a decidir passa per guanyar una batalla política dins l'estat espanyol. Des de fora és impossible.  

Podemos es presentarà en solitari a les eleccions europees de l’any que ve?  
Aquesta decisió l'ha de prendre el partit, però a mi em sembla que és una possibilitat. Podemos ha de tornar a ser una opció electoral autònoma. S’ha de fer visible. Qualsevol possibilitat d’acord amb altres formacions polítiques passarà per l’existència d’unes primàries obertes, però sospito jo que no estan molt per la feina els partits de Sumar. Sobretot veient quanta gent participa en les primàries de Podemos, i quanta gent ho fa a les d’Izquierda Unida. No diguem ja els que no participen en primàries perquè no existeixen…

Serem directes: hi ha possibilitats que vostè es presenti a les eleccions europees?
Cap. No tinc previst tornar a aquest tipus de política institucional. Estic fent política des d'un lloc on crec que soc més útil i on, a més a més, em sento més feliç i més còmode. Sempre he pensat que la política es fa també als mitjans i estar dirigint Canal Red és la meva tasca. Construir poder mediàtic propi és una tasca política que algú ha de fer i és el que jo crec que faig millor i amb el que em sento a gust.

Com se sosté Canal Red per ser independent i per no convertir-se en un mitjà de partit?
Un mitjà de partit és un mitjà de gent que s'organitza per canviar coses. No obstant això, la major part dels mitjans de comunicació al nostre país són propietat de grans empreses i mai s'atrevirien a escriure en contra dels seus propietaris. Que no em vinguin a explicar que és independent El País, El Mundo o La Razón. El seu director va ser diputat del Partit Popular a Catalunya i cap de gabinet de Rajoy. L'actual president del PNB, Antonio Ortúzar, va ser director de la televisió pública basca i Angélica Rubio, que va treballar a Moncloa amb Zapatero, dirigeix ElPlural.com. No hi ha mitjans ideològicament neutrals. Els mitjans són actors polítics ideològics moltes vegades més rellevants que els mateixos partits.

Si pogués definir amb una paraula o amb dues quina és la diferència entre el projecte polític de Podem i de Sumar quina paraula utilitzaria?
La relació amb el poder. Sumar és pessimista en el sentit que no pensen que es puguin alterar determinades relacions amb els mitjans de comunicació i assumeixen que és molt difícil construir un espai ideològic molt diferent del que representa la socialdemocràcia clàssica. Podemos va intentar una cosa molt diferent. 

Quines decisions hauria pres diferent? 
Moltíssimes, el que passa és que aquest és un exercici molt malenconiós. Per començar, no m'hauria presentat a les eleccions europees. Partint d'aquí, hi ha moltes decisions personals que han estat molt dures. La relació amb molts companys que eren amics i amigues amb els quals vaig viure profundes decepcions… tant de bo pogués tornar enrere, però cal assumir el passat com una cosa que et pot ajudar a prendre millors decisions en el futur. 

Es penedeix d’haver posat a Yolanda Díaz al capdavant? 
Sí. Em penedeixo d'haver-li entregat tant de poder sense haver deixat lligat un procés democràtic. Confiava en ella i confiava que obria un procés democràtic, que respectaria el pes democràtic de Podemos. Clar que me'n penedeixo. Ha treballat per destruir Podemos aliant-se amb mafiosos i els seus enemics més evidents.

Recupera l'entrevista sencera en vídeo